Imprentas 93 – S’edilitzia scolastica italiana depet essere cambiada

RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 93 - S’edilitzia scolastica italiana depet essere cambiada
/

S’edilitzia scolastica italiana depet essere cambiada

A bellu a bellu totu sos iscolanos de sas iscolas italianas sunt torrados a fàghere sa didàtica in presèntzia. Pro sas autoritàrias sanitaria sa prioridade paret èssere solu cussa de poderare sa  distàntzia, de si ponnere sa mascaredda e de li fàghere sabunare sas manos. S’allegat prus pagu imbetzes de sos logos e de sos ispàtzios fìsicos, chi fintzas in custu perìodu de apretu sanitàriu sunt importantes meda, e non si podet semper serrare s’iscola e ricurrere a sa didàtica a distàntzia.

S’ispàtziu fìsicu in s’iscola est parte integrante de s’educatzione democràtica e diat depere ofrire a totu sas matessi oportunidades. Sa capatzidade progetuale de cuntziliare architetura e didàtica gènerat logos de abitare e de bìvere, e non “perìmetros ispatziales pro s’aprendimentu”. S’iscola est su logu de sos cambiamentos sotziale e est su cunfrontu cun s’evolutzione generatzionale chi creat su bisòngiu de agiornare sos ispàtzios fìsicos, pròpiu pro garantire s’isvilupu de sa persone.

Riflessione, aprendimentu, relatzione, giogu, aspiratziones: chimbe paràulas chi descrient unu sistema, cussu de s’iscola, pensadu pro persones beras e non pro fruitores anònimos e chi, duncas, ant bisòngiu de logos progetados – o ristruturados – in manera coerente.

S’edifìtziu iscolàsticu, interpretadu comente  ispàtziu ativu de educatzione est cumpetèntzia de s’architetura, ma fintzas de sa pedagogia e de sa didàtica. Est dae su cunfrontu tra sas disciplinas chi naschet un’idea de iscola a su passu cun sos cambiamentos sotziales.

Segundu su Miur sunt prus de 40 mìgia sas sedes iscolàsticas istatales a sas cales s’agiunghent belle 12.000 paritàrias tzensidas finas a su 2018. Segundu su “Raportu subra s’edilìtzia iscolàstica” de sa Fundatzione Agnelli, s’edade mèdia de sas istruturas est de belle chimbanta annos e est ligada a ischemas progetuales chi rispondiant a modellos didàticos e educativos de paritzos annos faghet, oramai superados.

E si est beru chi in sos ùrtimos annos est istada dada atentzione  manna a s’efitzèntzia energètica e belle su 60% de sas iscolas at adotadu solutziones pro su rispàrmiu energèticu, non faghet a nàrrere ateretantu pro sa riorganizatzione de sos ispatzios. Bidu chi s’est perdida s’ocasione de pònnere in campu interventos coordinados  pro efitzentamentu energèticu e seguridade antisismica, a su mancu diat essere importante chi a su mancu s’epidèmia de SARS-CoV-2 fagheret ativare una revisione de su modellu de iscola, chi esseret prus in relatzione cun su cuntestu irbanu.

Comente at iscritu s’architetu Alfonso Semia in sa rivista The Vision, sos puntos fundamentales pro su progetu de s’iscola post pandemia diant depere essere tres: su logu ideale de s’educatzione diat dèpere èssere un’edifìtziu tzellulare (no unu sìngulu edifìtziu) cun àreas organizadas pro diversas funtziones, cun pistas tziclabile, ispàtzios dedicados  e  parcos pùblicos a presu.

Sas primas riflessiones subra un’iscola inclusiva e aberta sunt cussas de sa gosi mutida  “Currente pedagògica de s’ativismu”, e  sunt de su cumintzu de su sèculu cùrridu. Si trataiat de unu mètodu educativu chi reconnoschiat su ruolu tzentrale de su pipiu, atribuinde importàntzia a sas diversas atitudines suas, a sos interessos e a sas motivatziones personales, isvilupende fòrmulas de aprendimentu a cumentzare dae sa realidade chi inghiriaiat su dischente e intzentivende sa sotzializatzione. Su movimentu  “ Iscolas Noas” est istadu creadu a sa fine de s’Otighentos dae su pedagogista inglesu Cecil Reddie , chi at fundadu sa prima iscola noa sua in su Derbyshire. iIspirende·si a sos matessi prìntzipios sunt istadas fundadas àteras realidades uguales in sos  Istados Unidos dae  John Dewey , e in Itàlia dae Maria Montessori e dae sas sorres Agazzi.

Semper sighende  su modellu pedagògicu de s’ativismu in su 1922, in Milanu, est istada inchingiada “La Cada del Sole”,  chi galu oe esistit, in su parcu Trotter. Sos padigliones in mesu a su birde cunsentiant a sos pipios de istabilire unu raportu diretu cun s’ambiente e cun su logu a inghìriu. S’isperimentatzione at sighidu finas sos annos Setanta, cunservende  s’ispìritu innovativu cun su cale fiat naschida.

Sena chèrrere bantare su modellu nordeuropeu de sas iscolas a s’abertu – sa Danimarca, pro esempru, contat 700 “iscolas in sa foresta”, ma cun unu clima prus severu de su nostru – tocat a nàrrere chi medas istudios dimustrant comente su cuntatu cun sa natura donget a sos pipios prus gana de imparare, los fatzat ammalai dare prus pagu, li sdonat prus capatzidade de ameddare cun sos ateros pipios e prus. Cuntzentratzione.

Oe però s’idea printzipale  est chi sa iscola noa siat un’ecosistema formadu dae ispàtzios de relatzione, cortes mannas e logos abertos fintzas pro sa didàtica e non solu pro sa ricreatzione. In sas àreas birdes si podent  disegnare padigliones semi-abertos  cun crobetas mòbiles a segunda de sas istajones e de sa faina chi si depvet fàghere, ispàtzios atrezados pro laboratòrios, ma fintzas pro traballos de grupu, e ispàtzios riservados pro sos insegnantes, duncas multifuntzione.

Su bisòngiu de adeguare sos ispàtzios de s’educatzione a sos bisòngios de sas generatziones noas in modu coerente a s’evolutzione de su cuntestu urbanu at postu in campu, in sos annos passados, initziativas chi cunfirmant comente su problema de s’architetura iscolàstica non siat solu acapiadu a sas netzessidades post pandèmicas.

In u 2019 Torinu su progetu “Torino fa scuola”, finantziadu cun  11 milliones de èuros dae sa Fundatzione Agnellu e dae sa Cumpangia de San Paolo cun sa “Fondazione Scuola” e Tzitade de Torinu, at interessadu duas iscolas mèdias chi sunt istadas torradas a pensare in funtzione de sa didàtica noa (impreu de sa tecnologia, laboratòrios, traballu de grupu, personalizatzione de sos percursos) e de s’inclusione de su bighinadu (su cuntestu urbanu) cun sos edifìtzios.

Chimbe annos faghet, in su 2016, S’Òrdine de sos architetos de Milanu imbetzes aiat aviadu s’ambitziosu cuncursu #ScuoleInnovative, pro mèdiu de unu bandu internatzionale pro regollere ideas progetuales pro su fràigu de 52 iscolas in su territòriu italianu. S’Inail aiat postu a disponimentu unu fundu de 350 milliones de èuros e  sa garantzia pro sa  realizatzione de sas iscolas, ma sos èsitos cuncretos, mancari su cuncursu aeret proclamadu sos binchidores e prodùidu unu testu de resumu, sunt istados deludentes, non a suta su profilu progetuale, ma pro s’ausèntzia de una voluntade polìtica sèria chi andaret addae de sa proposta cuncusuale.

A custas initziativas virtuosas andat a s’afiancare  fintzas sa realizatzione de òperas significativas, orientadas a critèrios innovativos, comente pro esempru, s’iscola pro s’infàntzia “La Balena”, de Guastalla (Reggio Emilia), s’iscola de s’infàntzia, primària e asilu nidu, de Cernusco in su Naviglio, a presu de Milanu, firmada dae Consalez Rossi; su polu pro s’infàntzia formadu dae asilu nidu, iscola pro s’infàntzia e tzentru famìlia, in Bolzano, de MoDus Architects Attia-Scagnol e, semper in Bolzano, s’iscola provintziale professionale Hannah Arendt; s’iscola elementare Romanina de Herman Hertzberger e Mario Scarpinato in Roma.

Su chi depet èssere craru est chi fàghere edifìtzios cun giardinos mannos no est su paradigma progetuale nou e no est sa solutzione a totu sos problemas. Sa cosa prus importante, imbetzes, est cussa de creare relatzione istrintas tra s’iscola e su bighinadu, pro ite s’iscola non depet essere unu logu serradu, ma abertu a s’esternu e in cuntatu cun s’ambiente esternu.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *