Imprentas 90 del 08.03.2021 di Ivan Marongiu

Pandemia e riscaldamentu globale

Cada annu in sos èsseres umanos , in mèdia, benint atzapados sos patògenos de chimbe maladias noas. Carchi bia, custas si difundent a livellu epidèmicu o fintzas pandèmicu: s’ùrtimu casu in òrdine cronològicu est su Covid-19. Custu acontesset a càusa de s’impatu ambientale de sas atividades antropicas, comente  cunfirmat una chirca de su Dipartimentu de Zoologia de s’Universidade de Cambridge publicada in su mese de ghennàrgiu de su 2021 in sa rivista sientìfica Science of the Total Environment. Su documentu avalorat s’ipòtesi giai essida a pìgiu s’annu coladu, chi narat chi sa causa de sa pandemia atuale est sa crisi climàtica. Si no atuamus unu pranu globale coerente de defensa ambientale non nos podimus illùdere de evitare  àteras pandemias. Pro ite s’isfrutamentu de sas risursas naturales, s’espansione de s’agricultura sunt tra sos medas fatores chi firmant sas interatziones naturales tra sa fàuna e sos microbos  suos, aumentende su cuntatu tra animales arestes, bestiamene e òmine. Pro custu non podimus dare sa responsabilidade de sa pandemia a sos animales,  comente est capitadu cun sos alepeddes: si est beru chi sos imputados printzipales de su brincu de ispàtzie sunt issos, sa responsabilidade manna est de sas atividades antropicas chi ant dannificadu s’ambiente naturale issoro, e naturalmente  su cummèrtziu, allevamentu e consumu de animales serbaticos chi dae 15 annos est in aumentu.

S’istùdiu  de Cambridge cunfirmat chi su cambiamentu climàticu at giogadu unu ruolu importante pro s’isvilupu de s’epidèmia de Covid-19 e pro sa difusione mundiale sua: s’aumentu de sas temperaduras mèdias, difatis, diat àere trasformadu sa provìntzia meridionale tzinesa de su Yunnan e sas regiones lacanàrgias de Myanmàr e Laos, in un’habitat ideale pro sos alepeddes, causende su cuntatu inevitabile cun s’òmine. Fintzas si non b’at tzertesas subra s’orìgine de su Covid-19, pròpiu sos alepeddes originàrios de custas zonas sunt interessados in sa trasmissione a sos èsseres umanos de diversas variantes de Coronavirus. Su nùmeru de custos virus presentes in una tzerta àrea geogràfica, difatis, est ligadu a sa populosidade e a sa variedade de sas populatziones locales de alepeddes, custu puru influentzadu dae sas cunditziones climàticas.

Est su chi nd’est istupadu a foras dae sa mapadura de sa vegetatzione mundiale dae unu sèculu a oe – torrada a cumpònnere gràtzias a s’analisi de sos datos de sa temperadura e de sas pretzipitatzione – e subraponende sos datos de s’andamentu de su clima e de sa cobertura vegetale cun cussos de sa populatzione de alepeddes, torrende a cumponnere in custu modu  sa distributzione issoro in su cursu de su tempus.

In sos deghènnios sas colònias de alepeddes si sunt iscostiadas meda dae sos logos naturales issoro pro chircare  habitat prus pagu influentzados dae sos cambiamentos climàticos, ispainende in custu modu sos virus. Custos animales, abituados a bìvere in sos padentes e in sas grutas,  si sunt apresiados semper de prus a  biddas etzitades, in ue creschent sas ocasiones de intrare in cuntatu cun s’òmine e acanta est prus fàtzile chi bi siat su passàgiu de su virus tra animale e òmine. In sos ùrtimos deghe annos custu passàgiu est istadu responsabile de sa difusione de virus mortales comente  Mers e SARS. S’arriscu de custa difusione si cumprendet bene osservende sos datos de s’Ipbes – sa prataforma interguvernativa de sa biodiversidade e de sos ecosistemas –, chi istimat comente  mammìferos e pugiones ospitant  belle 1,7 milliones de virus disconnotos, e de custos prus a mancu 700.000 diant pòdere èssere in gradu de infetare sos èsseres umanos pro mediu de alepeddes, topes, martinicas, pigiones e  bestiamene de allevamentu.

S’iscenàriu chi si presentat donat galu prus pensamentu si s’osservat sa crèschida de su nùmeru de sas ispetzias de sos alepeddes in sas regiones de s’Àfrica tzentrale e in zonas de s’Amèrica tzentrale e meridionale, corfidas meda dae sa deforestatzione. Si oe totus abbaidant a s’Àsia ebbia comente puntu de partèntzia de sas  epidèmias prus mannas de sos ùrtimos deghe annos, niuna regione de su mundu podet sutavalutare su perìgulu, pro ite totu su Praneta est interessadu dae sa devastatzione ambientale e dae sos cambiamentos climàticos e, duncas est a  arriscu de trasmissione de patologias. Nd’est un’esèmpiu s’aumentu de casos de entzefalite de zecas in  Scandinàvia, causadu dae s’aumentu de sas temperaduras mèdias.

Totu custu diat dèpere èssere un’ispinta pro una polìtica in defensa de su clima e de s’ambiente, comente  ant sutaliniadu fintzas duos de sos chircadores interessados in s’istùdiu de Cambridge, su professore Andrea Manica e su professore Camilo Mora, segundu sos cales su fatu chi su cambiamentu climàticu atzeleret sa trasmissione de patògenos de sa fàuna serbàtica a sos èsseres umanos,  depet ispìnghere deretu sos guvernos mundiales a una ridutzione de sas emissiones chi impestant s’ambiente e a pranos de rimboschimentu importantes.  Isetende chi custos provedimentos siant atuados, nois  sighimus a pagare sas cunsighèntzias de deghènnios de cumportamentos dannosos. Cumportamentos chi ant medas cunseguèntzias pro sa vida de s’òmine e disacatos econòmicos e sotziales, a sos cales si summant cussos diretos dèpidos a s’apretu climàticu, comente  sas vìtimas de sas undadas anòmalas de calore e de sas maladias respiratòrias semper prus fitianas, sos disacatos in su setore agrìculu, sas crisis ìdricas, sas migratziones climàticas.

Fintzas su pesu econòmicu de custa situatzione est semper prus artu: a parte sas suferèntzias e  sas tribulias, difatis, sas pandemias emergentes càusant prus  de unu trilione de dollaros de disacatos econòmicos a s’annu, meda prus artos de sos costos chi diant pòdere àere sos pranos de limitatzione de sas epidèmias – a cumentzare dae sa proibitzione de su cummèrtziu de sa fàuna serbatica –, istimados tra sos 22 e sos 31 milliardos de dollaros.

Sigomente sos agentes patògenos batidos dae fàuna areste, bestiamene e persones minetzant in modu diretu sa biodiversidade, semus in presentzia de unu cane chi si mòssigat sa coa.  Pro firmare custu mecanismu tocat a pònnere  lìmites a s’ispainu de sas àreas urbanas e agrìculas, dende imbetzes ispàtziu a sos habitat naturales pro reduire su cuntatu tra umanos e animales chi batint maladias. Sos chircadores sunt de acòrdiu a sutaliniare sa netzessidade de limitare s’espansione de àreas urbanas, terrenos agrìculos e terrenos de cassa in sos habitat naturales, pro more de reduire su cuntatu tra òmine e animales.

Segundu s’Ipbes, s’arriscu pandemicu diat pòdere èssere reduidu in modu deretu promovende unu consumu responsàbile, reduinde su subraisfrutamentu de sas risursas in sas zonas corpidas dae maladias emergentes e reduinde su consumu de petza. Imbetzes, pro como sa salude umana no est cunsiderada tra sos fatores de tènnere contu in sa pianificatzione de s’impreu de sa terra.  Pro Ipbes serbit un’atzione  internatzionale comuna non solu pro su controllu de su cummèrtziu de animales arestes, ma fintzas pro intzentivare  sas aziendas a aviare una ricunversione sostenibile de sos setores produtivos prus incuinantes.

No est pro de badas chi sas racumandatziones de s’Ipbes pro minimare sa possibilidade de  àteras epidèmias siant postas in relatzione cun sa crisi ambientale. Si no ant a essere atuadas deretu,  sa pandemia de Covid-19 arriscat de essere su modellu de medas ateras crisi prus mannas. Pro su momentu semus seguros de una cosa: su Covid-19  no est  una pandemia creada in unu laboratòriu tzinesu de Wuhan, ma sa difusione sua est una responsabilidade umana, sa nostra. Gasi comente est una responsabilidade nostra pònnere in campu solutziones e atziones detzisas pro more chi non torret a capitare mai prus.

Bastat a cumentzare dae s’economia domèstica, faghende isèberos in favore de s’ambiente comente papare prus pagu petza, bufare abba de rubineto e non de ampudda, comporare produtos a km 0, impreare produtos pro s’igiene naturales e limitare sos consumos de energia elètrica. Totu cosas de profetu pro s’ambiente, ma chi cumb