Imprentas 82 – Sas cunseguèntzias de su consumu de s’abba in ampudda pro s’ambiente

RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 82 - Sas cunseguèntzias de su consumu de s’abba in ampudda pro s’ambiente
/

Imprentas 82 del 02.03.2021                    Ivan Marongiu

Sas cunseguèntzias de su consumu de s’abba in ampudda pro s’ambiente

Dae sos annos Otanta in susu, e mescamente in sos ùrtimos deghe annos – fintzas pro efetu de s’arrichimentu de sa populatzione in sos Paisos in bia de isvilupu –  su consumu de abba in ampulla est aumentadu in modu esageradu in totu su mundu. In custa classìfica s’Itàlia s’agatat a su primu postu in Europa e a su de tres postos in su mundu, cun 188 litros de abba a peròmine consumados in su 2018, contra una mèdia europea de 117, e de 206 litros in su 2019. Prima de s’Itàia  s’agatant solu su Messico, in ue, segundu sos datos de s’Organizatzione mundiale de sa sanidade, in su 2015 solu su 43% de sa populatzione aiat atzessu a abba currente segura, e sa Thailàndia, in ue custa garantzia fiat limitada a su 47% de sa populatzione. In totale in sos 28 Paisos de s’Ue si consumant a s’annu 46 milliardos de ampullas de plàstica, de custos tra sos 7 e sos 8 milliardos in Itàlia ebbia.

In s’elencu de Beverfood (situ mundiale de sas bevandas) si contant 259 marcas de abba in ampulla registradas  disponìbiles in su mercadu italianu, gestidos pro su 75% deae oto  grupos mannos. Tra sos  distribudores prus mannos de abba cunfetzionata a su mundu si contant Nestlé, Hangzhou Wahaha Group, PepsiCo, Danone e Coca Cola. Ma comente benit gestida s’abba in su paisu Nostru? Segundu su chi est  istabilidu dae sa Cunferèntzia de sas Regiones in su 2006, sas aziendas de imbutilliamentu chi ant in cuntzessione sas fontes diant dèpere  pagare unu cànone dòpiu tra 1 e 2,5 èuros pro m3 de abba imbutilliada e tra 0,5 e 2 èuros pro m3 de abba impreada. B’est posca unu cànone superfitziàriu, chi no at a dèpere mai èssere prus bàsciu de 30 èuros a ètaru, ma partinde dae custu lìmite, sas Regiones sunt lìberas de istabilire sas tzifras. Sutzedet in pagos casos, sende chi tra totu sas Regiones italianas non sunt medas sas chi àplicant in manera efetiva su dòpiu cànone prevìdidu, mentras calicuna l’àplicat “iscontadu”. Su resurtadu est chi sas sotziedades prelevant s’abba (in manera teòrica pùblica) a prètziu inferiore  de su chi  diant dèpere e la torrant a bèndere a unu prètziu caru meda si paragonadu a su costu de sa materia prima.

Dae sas fontes (o mègius, de sas aziendas de imbutilliamentu), sas diferentes ampullas benint distribuidas in sos bator continentes: tra sas marcas de abba bèndidos in totu su mundu, s’abba Fiji est prodùida in s’omònimu arcipelagu de su sud Patzìficu, acanta sa populatzione at meda dificultade a si procurare abba potàbile, agatende·si a prus de 2.500 chilòmetros de distàntzia dae su continente prus a probe. Ma sena andare in su Patzìficu,  bastat a pensare chi s’abba Evian de su Sud Est de sa Fràntzia  benit esportada in Tzina puru. Fintzas in Itàlia, su trasportu de s’abba est unu de sos puntos prus ispesosos e de totu su tziclu produtivu. Dae sos istabilimentos de imbutilliamentu, chi s’agatant belle totus in Lombardia, Piemonte e Toscana, sighidos dae Calàbria, Emìlia-Romagna e Sardigna, sas ampullas faghent unu muntone de chilòmetros pro èssere distribuidas in totu su Paisu: pro 85% de sos casos su trasportu est fatu in istrada, e solu su 15% in rotàia, cun cunsighentes emissiones de CO2.

Su commèrtziu interessat totu su mundu e  totu su mundu pagat sas cunsighèntzias suas. Mescamente  sos otzèanos, acanta cada annu acabbant belle oto tonnelladas de plàstica, chi contribuit a s’80% de s’incuinamentu totale de sos mares. Su Mediterràneu non faghet etzetzione: essende unu mare belle cungiadu arriscat un’amuntonamentu prus mannu de àliga, essende chi pro si degradare un’ampulla de plàstica impreat in mèdia 450 annos, iscapende microplasticas chi invadent fintzas sas ìsulas prus tuteladas de Itàlia. Un’esèmpiu est su capodògliu ispiagiadu in Sardigna cun 22 kg de plàstica in corpus e sos medas pugiones marinos chi màndigant sa plàstica pro ite l’iscambiant pro cosa de papare.

Cunsiderende chi in mèdia serbint belle duos chilos de petròliu pro otènnere unu chilu de plàstica de su tipu Pet, segundu su raportu de Legambiente “Imbrocchiamola” de su 2014, pro satisfàghere su fabbisòngiu annuale de ses milliardos de ampullas de unu litru e mesu serbint in totale prus de de 450.000 tonnelladas de petròliu e benint emìtidas prus de 1 millione e 200 mìgia  tonnelladas de CO2. Pro fortuna esistit su ritziclu. Làstima però chi de totu sa plàstica 1/3 ebbia benit ritzicladu e non semper benit torradu a impreare pro prodùere àteras ampullas o cuntenidores destinados a s’alimentatzione, ca no at sa matessi calidade de partèntzia.

Pro custu s’Unione Europea at aprovadu unu programma pro reduire sa plàstica in tzirculatzione, prima de totu proibende cussa monousu intro su 2021 e puntende a unu tassu de ritziclu de sas ampullas de plàstica de su 90% intro su 2025. Pro chessire in s’impresa est pretzisu fintzas diminuire sas ampullas chi impreamus e pro custu, in s’àmbitu de su matessi programma, s’Ue s’at a impinnare a megiorare sa calidade de s’abba de rubineto. L’at a fàghere agiornende sa lista de sas sustàntzias de tènnere  suta de controllu, installende prus funtanas in sos logos pùblicos e sollitzitende ristorantes e mensas a serbire fintzas abba de sa rete.

Bufende abba de rubineto, s’istimat chi sas famìlias europeas ant a risparmiare in totu 600 milliones de èuros a s’annu: difatis, respetu a s’abba in ampulla, costat prus de milli bias de mancu (in Itàlia in mèdia prus a mancu  0,0013 èuros a litru). Su prètziu de s’abba in ampulla, imbetzes, est cunditzionadu dae su protzessu de imbutilliamentu, dae su trasportu, dae su materiale impreadu pro s’ampulla, e posca dae sa publitzidade, dae su balàngiu de s’azienda e dae s’Iva. Però sa majoria de sos italianos (belle su 67%) preferit s’abba cunfetzionata: su 47% pro ite non si fidat de cussa de sa rete, chi cunsiderat prus pagu segura, e su 20% pro “comodidade”. Totu custu fintzas si su 90% de sas persones intervistadas at decraradu de ischire chi in su 2050, in sos mares nostros, b’at a àere prus plàstica chi non pisches, ma paret chi sa fortza de s’abitùdine siat prus forte de su pessamentu pro sa salude de su pianeta.

In veridade s’abba de rubineto est prus segura de cussa in butìllia, chi a s’ispissu cuntenet microplàsticas e podet abarrare dies e dies suta su sole alterende sas caraterìsticas chìmicas suas. In prus, belle totu s’abba benit dae funtanas e benas suterràneas, bene amparadas, e subit controllos costantes. Si pròpiu unu non si fidat, poi, podet istallare filtros chi no influint in sa calidade de s’abba, antzis, nde migliorant su sabore e pro chie cheret b’at fintzas  sa possibilidade de la fàghere gasada.

Tando, comente amus bidu una de sas càusas printzipales de s’invasione de sa plàstica in su pianeta est su cumportamentu nostru. Ma tocat a nàrrere chi fintzas sas istitutziones diant pòdere fàghere calicuna cosa. Bastat a leare comente esèmpiu sa  tzitade de San Francisco, chi at bandidu pro semper sas ampullas de plàstica.

Pro serrare, in prus de lotare contra s’impreu de sa  plàstica monousu – una gherra chi non si podet prus trascurare – tocat a risòlvere fitnzas su problema de s’isprecu de abba. In unu Paisu ricu de risursas ìdricas comente s’Itàlia, difatis, segundu su Censis belle su 33% de s’abba andat isprecadu a càusa de infrastruturas ìdricas betzas o segadas, contra su 6,5% de sa Germània. In unu cuntestu de apretu ambientale comente su chi semus bivende, cun sos fabbisòngios chi càmbiant e una populatzione mundiale in aumentu, tratare sas risursas in modu efitzente e intelligente est su mìnimu chi unu Paisu tzivile potzat fàghere.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *