Imprentas 76 – Su rover Perseverance est arribbadu a Marte

Imprentas
Imprentas
Imprentas 76 - Su rover Perseverance est arribbadu a Marte
Loading
/

Imprentas 76 – Su rover Perseverance est arribbadu a Marte

Imprentas
Imprentas
Imprentas 76 - Su rover Perseverance est arribbadu a Marte
Loading
/

Imprentas 76 del 25.02.2021                    Ivan Marongiu

Nasa. Su rover Perseverance est arribbadu  a Marte; in sa missione b’at fintzas unu pagu de Sardigna

Andat a in antis sa missione Mars 2020 e immoe s’at a pòdere abèrrere una pàgina noa de s’esploratzione ispatziale. Fintzas sa tertza e ùrtima de sas navigheddas ispatziales automàticas terrestres partidas in su 2020 est lòmpida a Marte. Sa sonda de sa Nasa Mars 2020 cun in intro su rover Perseverance, est falada in s’àrea de su cratere Jezero a sas 21.55 de su 18 de freàrgiu, cun retzidura de su signale a giru de sas 22.07. S’aberit una pàgina noa de s’esploratzione ispatziale. Finas a  eris sero in su tzentru ispatziale Jpl de Pasadena si sunt bìvidos momentos de ànsia e de pensamentu mannos. Antzis, si sunt bìvidos sos chi sos ingegneris e iscientziados de su tzentru ispatziale californianu ant batijadu “Sete minutos de terrore”: est a nàrrere su momentu de rugramentu atmosfèricu de unu veìculu ispatziale chi no est pilotadu dae s’òmine, ma est automàticu e si depet auto-gestire, ca bida sa distàntzia manna, tra Terra e Marte sos signales ràdios impreant unu tempus no inferiore a 12 minutos pro andare e pro torrare.

Totu est andadu bene, fintzas sa manovra finale arriscada, chi comente est capitadu in su mese de austu de su 2012 cun s’isbarcu de Curiosity, previdiat su mètodu “Sky Crane” (“sa gru in chelu”): una bia lòmpida a pagos metros dae sa terra sa sonda nd’at iscapiadu in manera autònoma sas funes cun sas cales fiat acapiadu su rover, mentras in su matessi momentu sos propulsores de sa sonda de calada si sunt allutos pro batire in cuota e a distàntzia de seguridade su mòdulu de calada.

Mars Rover 2020, est lòmpidu a Marte cun unu razu Atlas V lantzadu dae Cape Canaveral su 30 de trìulas coladu. At cumpletadu duncas su percursu complessivu suo tra su pianeta Terra e Marte de 471 milliones de chilòmetros, e immoe incumentzat sa missione sientìfica bera e pròpia. Sa prioridade sua est sa chirca de sa vida biològica. Su cratere Jezero est retentu su logu ideale pro custa chirca e pro su prelievu de campiones pedrosos e regolite. Difatis segundu sos astrònomos, milliardos de annos a oe custu batzinu ampru 45 chilòmetros fiat prenu de abba. In prus, Perseverance est dotadu de su primu drone-elicòteru chi at a bolare subra su chelu de Marte. Batijadu Ingenuity, pesat belle 2 chilos e una bia aterradu cun su rover, at a acumprire in s’arcu de 30 dies carchi proa de bolu de sa durada de 2 minutos. S’elicòtereddu est dotadu de duas telecàmeras a arta risolutzione pro sa navigatzione chi ant a registrare sas imàgines de sa crosta martziana e las ant a mandare a su tzentru de controllu de Pasadena.

Duncas non devimus isetare àteras fotografias ineditas dae Marte. Ma no est totu. Difatis àteras missiones, atualmente in fase de pianificatzione, ant a bìdere sa collaboratzione tra sa Nasa e s’Agèntzia Ispatziale Europea (Esa) pro batire in sa Terra sos campiones collidos dae su rover. Sa prima missione de su 2026 difatis, at a andare a recuperare sos campiones chi Perseverance at a àere seletzionadu e analizadu. L’at a fàghere fintzas gràtzias a su contributu de s’indùstria italiana, cun una sèrie de aparatos tecnològicos, cumpresos duos bratzos mecànicos, immoe in fase de progetatzione pro manu de sos ingegneris de Leonardo. A pustis, una tertza sonda, chi at a èssere lantzada in su 2028, at a imbiare in s’òrbita martziana su mòdulu chi at a dèpere recuperare sos campiones, una bia chi sa setzione làntziu de sa missione 2026 at a àere lassadu sa terra de su pianeta. E fintzas custa sonda at a èssere realizada cun su contributu tecnològicu de s’Itàlia. Su recùperu de sos campiones in sa Terra est prevìdidu pro su 2031. Tempos curtzos a beru pro sas chircas ispatziales.

Sos datos imbiados dae su rover Perseverance de sa Nasa in sa fase de aterràgiu in Marte sunt istados atzapados fintzas dae sa Sardinia Deep Space Antenna (Sdsa), s’unidade sientìfica de s’Agèntzia Ispatziale Italiana (Asi) chi s’agatat in Sardigna, in sa localidade de Santu Basili (Casteddu).

Sos signales, at naradu s’Asi in unu comunicadu, sunt istados retzidos gràtzias a su Sardinia Radio Telescope (Srt) de s’Istitutu Natzionale de Astrofìsica (Inaf), “cun su cale Sdsa cumpartzit parte de sas dotatziones e de sas infrastruturas puru, tenende un’ecuipagiamentu suo e unu tzentru de controllu ispetzìficu pro comunicare cun sos veìculos ispatziales”. Intradu a fàghere parte de sa retze internatzionale Deep Space Network in su cabudanni 2017, sa Sardinia Deep Space Antenna frunit servìtzios de navigatzione e comunicatzione pro sas missiones interplanetàrias e lunares de esploratzione robòtica e umana.

“Durante sa calada de su lander, durante sos famados sete minutos de terrore, comente amus naradu su tempus chi colat tra s’intrada in atmosfera e s’aterragiu, sos datos – at sighidu a narrere s’Asi -sunt istados registrados in modu curretu dae s’antenna”. S’antenna de su radiotelescopiu Sardinia Ràdiu Telescope (Srt) est istadu costruidu in su 2006 e est gestidu dae s’Istitutu Natzionale de Astrofìsica (Inaf). Est istadu realizadu cun su contributu de ministeru pro s’Istrutzione, s’Universidade e sa Chirca, Regione Sardigna e Agèntzia Ispatziale Italiana (Asi).

Duncas b’at unu pagu de Sardinga in custa missione importante pro s’iscièntzia. In pagos l’ischint, ma semper cun sa Nasa est colleborende un’àteru piseddu de orìgine sarda, chi at progetadu unu laser chi benit impreadu dae s’agentzia ispatziale americana pro illitzire sas tutas ispatziales dae su prùere lunare.  Su progetu est istadu realizadu dae unu giòvanu chircadore sardu-americanu chi si narat Christopher Whitman, nàschidu in Arzachena 37 annos a oe. Sa mamma,  Carmela, est de Terralba, e su babbu americanu chi traballaiat in sa base Us Navy de Santo Stefano, in s’arcipelagu de sa Maddalena.

Chris, comente lu mutint sos amigos, a pustis de sas iscolas superiores fatas in Aristanis e posca sa laurea in Bioingegneria a s’universidade de Casteddu, s’est tramudadu a Stoccolma (Isvètzia). In cue est resèssidu a otènnere una bussa de istùdiu pro unu màster de bioingegneria mèdica in su ‘Kth Royal institute of technology’ de sa capitale isvedesa. In prus at apidu modu de connòschere diversos collegas,  originàrios de Irak, Àustria, Amèrica, e de àteros Paisos de su Medioriente e Giapone.

Acabadu su corsu post universitàriu s’est trasferidu a Baltimora, in su Maryland, pro un’atera ispetzializatzione in biomedica cunsighida in s’universidade privada prus antiga e importante de sos Istados Unidos, sa ‘Johns Hopkins’, fundada in su 1876 durante sa presidèntzia de Ulysses S. Grant. Su motu de custa universidade est “When ambition meets opportunity, anything is possible”, chi traduidu signìficat “cando s’ambitzione adobiat s’oportunidade, totu est possìbile”.

Chris, gràtzias a su cursu universitàriu suo in bioingegneria, est istadu notadu dae unu chirdadore de talentos de sa Nasa. Passada sa seletzione severa e medas proas, a pustis de unu collòchiu in sa sede de Washington, pro issu si nche sunt abertas de s’agentzia ispatziale americana. Non solu: l’est istada dada sa possibilidade de seberare a cale progetu traballare, seberende·lu tra sos brevetos de sa Nasa. Su giòvanu Whitman est istadu corpidu meda dae su sistema complessu de rajos laser impreadu dae s’Agèntzia ispatziale americana pro ‘limpiare’ e pòdere torrare a impreare, in sos diversos làntzios, sas caras e istèriles tutas ispatziales de sos austronàutas. Pro pòdere mandare a in antis sas chircas suas Chris at fundadu sa ‘Genetoo‘, una sotziedade istadunidensa pùblicu-privada chi collaborat cun sa Nasa.

Pro serrare, cherimus mentovare fintzas un’austronauta de orìgine sarda, Walter Schirra, comandante s’Apollo 7, chi aiat coladu 11 dies in òrbita.  Sos mannois beniant dae sa bidda de Loco in badde Onsernone (Canton Ticino) e fiant originàrios de Bilartzi. Schirra est istadu s’unicu astronauta a partecipare in modu ativu a totu sos tres programmas de bolu fatos in s’ispàtziu dae sos Istados Unidos in sos anno 60: Mercury, Gemini ed Apollo. In Itàlia e in Sardigna custu personàgiu mannu imbetzes de èssere pigadu a esèmpiu comente orgògliu  sardu in su mundu, est disconnotu, fintzas in sa bidda de sos  mannois suos, Bilartzi apuntu, chi imbetzes diat pòdere impreare sa cosa pro vàrias initziativas turìsticas.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *