Pro ite est mègius a non s’ammalaidare de covid, fintzas si ses Su bighinadu de sos pipios
e in salude
Una de sas pagas tzertesas chi tenimus subra su covid est chi cun s’edade creschent sas probabilidades de si leare sa maladia in forma grave o mortale: unu pitzocu de 25 annos corfidu dae s’infetzione arriscat 250 bortas de mancu de si mòrrere pro neghe de s’infetzione in cunfrontu a un’òmine de 85 annos, e suta de sos 35 annos sa mortalidade mèdia pro covid est prus bàscia de unu casu ogna 1000 contagiados. Custas istimas diant pòderecreare s’illusione chi sos giòvanos tèngiant una genia de “iscudu protetivu” contra sas cunsighèntzias prus malas de sa maladia, ma s’arriscu de morte no est s’ùnicu perìgulu: esistet fintzas s’arriscu de àere cunsighèntzias a longu tèrmine de s’infetzione, e custu perìgulu in sos giòvanos no est prus bassu — antzis!
Comente si podet bìere in un’artìculu publicadu in sa rivista Atlantic, subra s’epidemia b’at disinformatzione meda. Cales sunt sas probabilidades de èssere contagiados? Pagas, si narat, però tocat a si fàghere fintzas un’àtera dimanda fundamentale: ite sutzedet cando si benit contagiados? Su CoViD-19 podet cumportare problemas pro sa salude chi non rispàrmiant mancu sos giòvanos!
Gràtzias a unos cantos istùdios fatos subra malàidos asintomàticos nd’est istupadu a foras chi prus de sa metade de custos presentaiat anomalias purmonales dèpidas a su covid; in prus, 1 ogni 5 tra cussos chi ant pigadu sa maladia isvilupat dannos a su coro assotziados a s’infetzione. Fintzas in sas formas moderadas de sa maladia chi non ant bisòngiu su suportu respiratòriu, sunt istados agatados sinnos de arteratziones patològicas de sos neurones, no est craru si a càusa de su coronavirus SARS-CoV-2 o si pro more de sa risposta immunitària a su patògenu. Giai dae carchi sìntomu de s’infetzione, comente su de pèrdere su gustu e de su fragu, su disorientamentu e s’iscimìngiu, fiat craru chi esistiat un’interessamentu de su sistema nervosu causadu dae su CoViD-19. B’at posca su calvàriu de sos “long-haulers”, sos malàidos a longu tèrmine de covid chi sighint a mustrare sìntomos fintzas a pustis de medas meses dae su contàgiu initziale, a s’ispissu resurtende negativos a sos esàmines sierològicos e a sos tampones.
Segundu un’istùdiu fatu dae su Mount Sinai Hospital de New York, in sa majoria de sos casos sos malàidos a longu tèrmine sunt fèminas sena problemas de salude pregressos, cun un’edade mèdia de 44 annos: non pròpiu su profilu cunsideradu prus a arriscu. Tra sos òmines a fùrriu de sos 30 annos chi si sunt infetados, s’1,2% tenet bisòngiu de su ricòveru ospedalieru, una tzircustàntzia chi podet provocare cunsighèntzias crònicas in sa salude. Dae unos cantos istùdios italianos nde essit a campu imbetzes chi 9 malàidos ogna 10 ricoverados pro covid ant a àere galu calicunu disturbu a pustis de duos meses chi ant a èssere curados (mescamente fadiore e afannu).
Dae custos datos nde essit a pìgiu chi un’òmine de 30 annos at una possibilidade ogna 100 de isvilupare una cunsighèntzia a longu tèrmine pro sa salude a pustis èssere istadu contagiadu de covid. Essende chi su raportu tra infetzione e tassu de mortalidade in un’òmine de 60 annos est de su 0,7%, est prus dàbile chi una persone de 30 annos apat dannos a longu tèrmine de covid chi non unu de 60 si mòrgiat de covid. E amus cunsideradu solu s’arriscu de sos ricoverados in ispidale, sena contare sos malàidos a longu tèrmine.
In prus sa SARS-CoV-2 est connotu de tropu pagu tempus pro ischire cales ant a èssere sos efetos benidores de su contàgiu in s’organismu: comente at naradu semper a sa rivista Atlantic su professore Howard Formant, dotzente de polìticas de salude pùblica in s’Universidade de Yale, «Ischimus chi s’epatite C càusat su cancru a su fìgadu, chi su Papillomavirus umanu portat a su cancru a su gatzile, e chi s’HIV podet batire a tzertos tipos de tumores»: ma no ischimus nudda subra sas possìbiles implicatziones chi su Covit podet provocare in sa salude. Totu custu diat dèpere portare a afortiare sas mesuras de preventzione individuales e fintzas a evitare concrusiones lestras chi si basant subra s’edade de sos malàidos. Chie pensat chi su contàgiu non siat unu perìgulu pro sos prus giòvanos, in nùmene de una non mègius pretzisada immunidade, creet chi sa maladia siat perigulosa solu pro ite podet èssere mortale, ma non connoschet totu sas àteras conseguèntzias chi podet batire. S’iscenàriu de unu cras cun una generatzione de òmines e fèminas de 30-40 annos cun patologias crònicas e debilitantantes depet èssere evitadu in ogna modu.
Pro serrare allegamus de un’istùdiu publicadu su 9 de ghennàrgiu in sa rivista The Lancet chi allegat de sa portada de su fenòmenu chi amus mentovadu, su gosi naradu “covid longu”, chi comente amus bidu donant medas pensamentos a sos dotores. Sos chircadores tzinesos si sunt cuntzentrados in su decursu de 1.733 malàidos (52 pro chentu òmines, edade mèdia 57 annos) malàidos de covid-19 e ricoverados in s’ispidale Jinyintan de Wuhan tra su 7 de ghennàrgiu e su 29 de maju 2020. Ses meses a pustis de sa cumparta de sos primos sìntomos, su 76 pro chentu de sos malàidos dimìtidos dae s’ispidale at decraradu de presentare galu calicunu sìntomu. Sas fèminas sunt istadas sas prus corfidas. Sos sìntomos prus frecuentes sunt sa fadiga, sos dolores musculares e sos disturbos de su sonnu. Su 23 pro chentu de sos malàidos at decraradu de sufrire de ànsia o depressione.
In prus sos malàidos corfidos dae sas formas prus graves de sa maladia presentaiant un’arteratzione de sa funtzione purmonale a ses meses dae sa manifestatzione de sos sìntomos. Sunt istados osservados fintzas casos de disturbos renales chi non fiant istados reconnotos durante su ricòveru. Sos malàidos prus graves ant otentu resurtados peus in ocasione de una prova de resistèntzia in sas passigiadas de sa durada de ses minutos. Belle unu cuartu de custos no est resèssidu a percùrrere sa distàntzia mìnima. S’istùdiu si basat fintzas subra 94 malàidos a sos cales su tassu de anti-corpos est istadu registradu in su momentu de màssima infetzione. Ses meses a pustis, su livellu de anti-corpos contra su virus si fiat ismesadu.
Ma tocat a fàghere una pariga de pretzisatziones. Sos autores sutalìniant chi si tratat de un’istùdiu fatu subra unu nùmeru rapresentativu de malàidos ricoverados, ma ispiegant chi “est netzessàriu dispònnere de unu campione prus mannu pro istudiare mègius sos pòstumos e pro mesurare su tassu de anticorpos contra sa Sars-cov-2”. Mescamente tocat a tènnere presente chi in carchi ocasione no est istadu possìbile connòschere cun pretzisione cale fiat s’istadu de salude de sos malàidos prima de s’infetzione, e custu còmplicat meda s’interpretatzione de sos esàmene fisiològicos o clìnicos fatos a pustis de su ricòveru.
“S’istùdiu est interessante”, sutalìniat sa professora Dominique Salmon, infetivòloga de s’Hôtel-Dieu de Parigi, chi at abertu una consultatzione dedicada a custas formas perlongadas de covid-19. Salmon pretzisat chi “no est gasi fàtzile istabilire si si tratat de sìntomos ligados a su covid, a unu ricòveru perlongadu o a àteros fatores. Custu 76 pro chentu de su campione chi at sighidu a manifestare sìntomos est una pertzentuale arta meda, ma est su chi osservamus in sos malàidos ricoverados chi presentant galu sìntomos. Custu mustrat chi su Covid-19 no est una maladia chi curat a sa lestra”, agiunghet Salmon. S’infetivòloga at evidentziadu in prus chi solu una parte minore de su campione tzinesu (su 4 pro chentu) est colada in unu repartu de rianimatzione. Custu cumportat chi sa pertzentuale de casos acanta si presentant sìntomos perlongados siat arta fintzas in sos sugetos chi no ant àpidu una forma grave de sa maladia. Carchi sìntomu difatis durat fintzas in sas persones corfidas dae una forma lèbia de sa maladia e chi no ant àpidu bisòngiu de èssere ricoveradas in sas istrutura ospedialieras. Difìtzile istabilire cale siat sa prevalèntzia de custos “covid longos”, sìndrome reconnota in su mese de austu dae s’Organizatzione mundiale de sa sanidade e definida dae su cumplessu de manifestatziones tardivas chi si presentant a pustis de un’infetzione de Sars-cov-2.
Pro cruncuire, segundu sa professorea Dominique Salmon tra sos malàidos contagiados e non ricoverados su 30-40 pro chentu presentat sìntomos persistentes, chi a bias torrant a essire a pustis de unu tzertu perìodu. S’infetivologa at coordinadu de persone un’istùdiu publicadu in su Journal of Infection a su cumintzu de su mese de nadale, fatu subra 70 malàidos: su 78 pro chentu fèminas, edade mèdia 45 annos chi pro su prus praticaiat isport in manera regulare. Sos sìntomos prus frecuentes rilevados dae s’istùdiu, sunt su fadiore, sos disturbos cognitivos, sos dolores cardiu-toràtzicos, dolores a bentre e s’impossibilidade de intèndere sos fragos e su gustu de sa cosa de papare. In pagos faeddos, de su Covid no est a lu tìmere solu pro comente unu si podet intèndere cando si lu pigat, ma fintzas pro comente s’at a intèndere cando at a èssere curadu.
