Imprentas 282 – S’astore de sa reina, unu pigione regale cun un’istòria totu sarda

Imprentas
Imprentas
Imprentas 282 - S'astore de sa reina, unu pigione regale cun un’istòria totu sarda
/

di Ivan Marongiu

S’astore de sa reina, unu pigione regale cun un’istòria totu sarda

Fieru, elegante, biagiadore sena pasu, bardianu de sas costeras incontaminadas e isoladas de su Mediterràneu. Su nùmene suo est acapiadu a manera istrinta a sa Sardigna, a s’istòria e a sa naturalesa ispantosa sua. S’astore de sa reina abarrat unu pagu minoreddu de carena e s’ispostat cun mòvidas lestras e elegantes. Sa pinnia betat prus che totu a su colore de castàngia craru, fintzas si a bias podet èssere prus nieddatzu. Su petus e sa bentre sunt de colore de chera cun venaduras colore de cafè. Apartenet a sa famìlia de is alarpos (rapatzes) e est difìtzile chi non bèngiat notadu.

Est un’ae non mannu meda (prus a mancu 40 cm de longhia) ma giughet  un’aberta de alas chi podet lòmpere fintas a 105 tzentìmetros. In custa ispètzia de pigiones, tra mascros e fèminas non b’at medas diferèntzias (su gosi naradu dimorfismu sessuale): sas fèminas sunt pagu pagu prus mannas, e portant sa base de su bicu, mutidu “chera”, asulu e non grogo comente sos mascros. Mirendelu dae largu podet pàrrere un’istoritu (Falco subbuteo), mancari sas duas ispètzias apant coa e colores diversos. In su perìodu de sa riprodutzione papat pigioneddos comente furfurajos e rusignolos chi colant su Mediterràneu durante sa migratzione in Africa.

In su restu de s’annu papat bobois comente calacasos de riu (libellule), mariposas, carrabusos e àteros animaleddos. Sa bisura sua distinta e aristocràtica non faghet pensare chi est un’alarpu àgile e disapiedadu, e prus che totu unu grandu cassadore: sas abilidades suas si podent bìere prus in s’atòngiu, cando si pesat in bòlidu pro cassare sos pigiones chi tràmudant pro ierrare. Mancari siat unu perìgulu pro sos aes migratòrios, s’astore de sa Reina, a dolu mannu,est issu matessi arriscu, pro ite, pro more de sa bellesa sua, benit cassadu dae sos cassadores a fura e dae sos colletzionistas de pigiones e imbarsamadores.

S’astore de sa Reina at unu nùmene regale. Si mutit gasi non pro su ghetu elegante chi puru giughet, ma pro more de unu personàgiu istòricu sardu chi at fatu meda pro lu protègere e lu salvaguardare, iscriende fintzas unas cantas normas de lege. Difatis su nùmene latinu suo est Falco Eleonorae, in onore de Elionora de Arborea, reina de su Giuigadu de Arbaree. Elionora de Bas-Serra, fiat fìgia de Marianu IV e pubidda de Brancaleone Doria. At bìvidu in su sèculu XIV, fiat sa Giuighissa de s’istadu indipendente de Arborea. Benit mentovada pro èssere istada una gherrilliera àbile e capatza, una grandu carculadora cun miras dinàsticas pretzisas, atenta a sa alleàntzias econòmicas cun sa Repùblica Marinera de Gènova, a sa cale aiat fintzas donadu dinare in prèstidu.  Ma sa figura sua est abarrada in sos annales e in sos libros de istòria prus che totu pro s’agiornamentu de sa Carta de Logu, su còdighe de leges dedicadas a sos Giuigados sardos. Tra sos vàrios emandamentos fatos dae Elionora agatamus fintzas calicuna norma pro sa difesa de sos astores chi, eris comente oe, bivint in Sardigna. Elionora difatis aiat proibidu de cassare sos astores mannos e de nde boddire sos pigioneddos dae su niu. Custa sa norma presente in sa Carta de Logu:

“[…] costituimus et ordinamus, qui alcuni homini non deppiat bogare astore neu falcone dai niu”.

Su nùmene sientìficu de s’istore de sa Reina est “Falco Eleonorae Genè”, dae su nùmene de su genetista milanesu  chi l’ait descritu sa primu bia in su 1839, Carlo Giuseppe Gené. Si contat chi sa die chi depiat nàschere Elionora, un’àbila aiat boladu a pitzu de su casteddu de famìlia, ponendesi in sa turre prus arta. Sos sordados aiant chircadu de nde la ischilliare, ma pro debadas, s’animale non si fiat trèmidu. Fiat abarradu firmu a abbaidare sa bentana de s’aposentu in ue sa mama de Eleonora fiat faghende partu. Solu cando sa fìgia di Marianu IV de Arborea fiat nàschida s’arrese aiat iscutu un’àrchidu e si nde fiat pesada in chelu, bolende prima de si nde andare a inghìriu de su casteddu a istrìulos pro saludare sa bennida a su mundu de sa printzipessa. S’annu fiat su 1347 e su chelu rugradu dae cussu pigione fiat cussu de Molins de Rey, in Catalugna, sende chi Elionora fiat fìgia de Marianu IV de Serra Bas e de sa nòbile catalana Timbora de Roccaberti, fìgia de su visconte Dalmàtziu de Bartzellona.

Durante s’Evu Mesanu in Sardigna puru tra sos nòbiles, fiat difùndida sa falconeria, una pràtica venatòria basada in s’impreu de astores o àteros pugiones alarpos pro atzapare feras e prus che totu àteros pugiones. Galu oe sa Falconeria benit praticada in Sardegna dae amantiosos e apassionados. Esistint paritzios tzìrculos comente “Occhi di falco e Circolo Falconieri di Sardegna” chi portant a in antis custa arte antiga e nòbile. In prus, tocat a nàrrere chi sa Sardigna est s’ùnica regione in Itàlia chi possedit una norma ispetzìfica pro s’atividade de falconeri, gràtzias a su Decretu n. 24 de su 22.11.2018 cun sa cale s’Assessore de sa defensa de s’ambiente at istituidu sa “cummissione de abilitamentu falconieris – bird controller”.

Essende un’ispètzia migradora, s’astore de sa reina est unu biagiadore mannu. Sos logos chi abitat de prus sunt sas ìsulas de Mediterràneu. Difatis faghet su nidu in Grètzia (ue est presente belle s’80% de sa populatzione totale), e in sas Baleares, in Croàtzia e in sas costas de su Nord Àfrica; calicunu lompet fintzas a sas Canàrias, sas isuleddas ispagnolas de s’Atànticu, a largu de s’Africa Otzidentale.  A pustis de s’atòngiu incumentzat su biàgiu cara a sas terras prus caentes: bolant fatu de sas costeras de su Mediterràneu, calant fatu de su canale de Suez e su Mare Ruju e si firmant a ierrare in Madagascàr e in sas ìsulas de Riunione e Mauritius de s’Otzèanu Indianu. Sas  colònias chi bivent prus a ovest, pro lòmpere a su Madagascar, rugrant fintzas su derertu de su Sahara.  In Sardigna sos esemplares de s’astore de sa Reina àbitant prus che totu sas ìsulas de s’artzipèlagu de su Sulcis, mescamente  s’ìsula de “U Tóu” (chi bolet nàrrere Trau in limba tabarchina). Faghent su niu fintzas in su Gulfu de Orosei e in s’ìsula de Santu Pedru. Est pròpiu in custas ìsulas chi fiat istadu signaladu in su 1836 dae su generale, naturalista e cartògrafu Alberto Della Marmora. Est istadu issu a àere propostu de li pònnere su nùmene de “Falco Eleonorae”, in omàgiu pròpiu a sa reina sarda.

S’astore de sa Reina faghet su niu bie su mese de trìulas in colònias numerosas. Preferit sas costeras iscosciosas e sas pèntumas de sas isuleddas disabitadas. Criat finas a 4 oos. Bie su mese de santandria, cando sos pigioneddos sunt bastante mannos, totu sa populatzione tràmudat pro ierrare in Madagascar. Faghet su niu in sa pedra isciuta, in sos istampos de sas rocas chi s’incrarant a mare, acantu nemos lu podet infastiare. Bida sa presèntzia manna de custu pigione in Sardigna, mescamente in s’ìsula de Santu Pedru, sa Lipu (Lega italiana protetzione pigiones) in su 1991 at fundadu s’Òasi Lipu de Carloforte, chi est galu ativa gràtzias a su traballu de sos voluntàrios chi ogna die prestant su servìtziu issoro a in donu. Sa punna est sa de protègere e difèndere sos astores dae sos cassadores a fura e dae colletzionistas sena coro chi sunt dispostos fintzas a si nche apicare in sos iscòllios prus artos pro nde leare sos pigioneddos dae su niu.

Sa Lipu dae semper est semper atenta a sa cunservatzione de sos pigiones, mescamente de cussos in perìgulu de estintzione. Pro los tutelare sustenet atziones contra sa cassa illegale e sa difusione de sas bonas pràticas agrìculas. In su tzentru de recùperu de carloforte ogni die arribbant deghinas de custos animales galanos fertos, debilitados o chi non podent bolare. Benit curados e torrados a pònnere in libertade, totu custu gràtzias a s’impinnu de sos operadores sòtzios de sa Lipu. S’òasi de sa Lipu si podet fintzas bisitare telefonende a su nùmeru chi s’agatat in su situ ìnternet de su  Tzentru Base Isola di San Pietro.

Pro serrare, fintzas in àteras limbas de su mundu su nùmene de Elionora est acapiadu a s’astore de sa reina: in frantzesu si narat Faucon d’Éléonore, in inglesu Eleonora’s. Falcon, in ispagnolu Halcón de Eleonor e in tedescu Eleonorenfalke. In sardu, comente amus ispiegadu, si narat Astore, ma fintzas Istore, stori, o store, a segunda de su logu. De immoe in susu, ogna bia chi semus in logu de mare, damus cara, pro ite subra de  sa conca nostra bi podet èssere bolende pròpiu un’astore de sa Reina.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *