Imprentas 220  di Ivan Marongiu

S’àrea archeològica de Mont’e Prama at a èssere ismanniada

Immoe est ufitziale: est partida sa protzedura chi pro s’achisitzione de sos terrinos de Mont’e Prama. Sa Diretzione Generale de su Ministeru difatis at aviadu su protzedimentu pro sa decraratzione de pùblica utilidade, documentu preliminare pro s’espròpriu de sos terrinos chi sunt a inghìriu de s’àrea de iscavu archeològicu.

Custa fase, obligatòria pro su Còdighe urbanu de sos benes culturales e de su paesàgiu, at a rèndere possìbile s’aviu de sa fase sutzessiva de espròpriu. Sa comunicatzione est istada fata a s’Amministratzione dae su sìndigu Andrea Abis chi at a protzedire a sa publicatzione de sos atos, chi ant a dèvere restare afissados 60 dies de fila de pare.

Intro sas 30 dies sighentes su Ministeru at a fàghere s’emanatzione de su Decretu de pùblica utilidade. “Est unu primu passu de importu, a pustis de duos annos de traballu meda, chi faghet parte, dae su puntu de vista amministrativu, de unu progetu de isvilupu mannu de su situ archeològicu” at naradu su primu tzitadinu Andrea Abis. S’àrea noa est ampra meda, manna una deghina de ètaros, e est istada pensada pro dare una prospetiva de durada longa chi andat prus addae de sos iscavos presentes.

“Su progetu de s’amministratzione – at sighidu a nàrrere su primu tzitadinu – est su de dare s’importu màssimu a s’àrea e chi Mont’e Prama potzat devènnere dae inoghe a deghe annos unu tzentru pro istùdios istòricos e archeològicos, pro sas chircas de sas Universidades de su mundu, pro s’isvilupu de su turismu culturale in Sardigna. Cussu chi est allogadu suta de sos montes de su Sinis est istadu agatadu in parte ebbia, e b’at galu meda de cumprèndere e de iscobèrrere subra s’istòria nostra”.

“Semus satisfatos de custu primu passu – at concruidu su sìndigu  – pro ite a pustis de s’achirimentu de sos terrinos at a arribbare sa costitutzione de unu situ archeològicu abertu a totus, a sas chircas sientìficas e a  sas manifestatziones culturales”.

Su situ de Mont’e Prama est famadu meda pro more de sos Gigantes, sas isculturas nuràgicas a totu tundu chi sunt istadas agatadas in manera casuale in custu logu dae unu massaju locale in su mese de  martzu de su 1974. Mont’e Prama est in su Sinis de Crabas, in sa Sardigna tzentru-otzidentale. Sas istàtuas sunt isculpidas in arenària gessosa locale, s’artària de sos repertos vàriat tra sos 2 e sos 2 metros e mesu. Comente medas bruntzetos rafigurant tiratore de fritzas e  gherradores.

Paris cun sas istàtuas fiant istados agatadas fintzas isculturas rafigurantes Nuraghes, in prus numerosos bètiles de su tipu “oragiana”, tìpicu manufatu artìsticu presente in s’esedra de sas tumbas de sos gigantes. Su cumplessu iscultòreu torradu a cumpònnere a pustis de su restàuru est costituidu dae a su mancu trintoto isculturas : de custas chimbe sunt arcieris, bator gherradores, sèighi pugiladores, trèighi modellos de nuraghe. Sas istàtuas fiant istadas agatadas truncadas in medas canteddos, cun probabilidade distrùidas in manera voluntària, in connessione a un’ampra Necròpoli formada dae prus o mancu 150 tumbas. In sas tumbas a putzu fiant istados interrados pròpiu sos gigantes chi rapresentant giòvanos gherradores, totus de sessu maschile e meda muscolosos. In base a sos istùdios de s’iconologia de s’istatuària   sos gherrianos  de seguru rapresentaiant personàgios de sa classe aristocràtica; in diversos casos a s’internu de sas tumbas sunt istados atzapados medas frammentos de istàtuas e isculturas. S’assòtziu de sos frammentos cun sos restos de ossos cunsentit de datare sas istàtuas tràmite su mètodu de su Carbòniu 14. Àteros repertos in gradu de dare inditos cronològicos sunt sas tzeràmicas e in unu solu casu unu carrabusu egìtziu de s’edade de su Ràmene.

A segunda de sas ipòtesis, sa datatzione de sos Kolossoi – nùmene cun su cale los mutiat s’archeòlogu Giovanni Lilliu – andat dae su sèculu IX a.C. o fintzas  dae su sèculu XI a.C.. Custas ipòtesi in ogni modu faghent de Monte Prama su cumplessu de istàtuas a totu tundu prus antigu e ricu de Europa e de su batzinu otzidentale de su Mediterràneu, sende chi est antetzedente a sos kouroi de sa Grètzia antiga, segundas petzi a sas isculturas egìtzias. A su presente diversos repertos tzeràmicos e diversas datatziones otentas cun su mètodu C-14 faghent pensare chi su cumintzu de sa Necròpoli siat de su Brunzu Reghente Nuràgicu (sèculu XII a.C.-sèculu XIII a.C.). S’ùrtima inumatzione nuràgica est datada a su sec. IV. a.C., est a nàrrere pròpiu durante sa conchista Cartaginesa de sa Sardigna e de pagu antetzedente a sas numerosas tzeràmicas e tumbas Pùnicas collegadas a sa destruidura de sas istàtuas.

Su giassu archeològicu, in prus de èssere inghiriadu dae  medas testimoniàntzias nuràgicas (bidditzolos, e nuraghes), diat pòdere èssere su chi abarrat de un’insediamentu meda prus mannu; sas chircas geofìsicas fatas cun unu georadar de ùrtima generatzione ant permìtidu de individuare àteras numerosas tumbas, fortzis àteros giatzimentos de istàtuas, e fintzas àteras istruturas cun probabilidade templares; a oe però custas ipotesis evidèntziadas non sunt istadas galu indagadas.

A pustis de bator campagnas de iscavu tra su 1975 e su 1979, sos 5.178 canteddos atzapados – tra sos cales 15 concas, 27 bustos, 176 cantos de bratzos, 143 cantos de ancas, 784 cantos de iscudu – fiant istados custoidos in sos magasinos de su Museu archeològicu natzionale de Casteddu  pro trinta annos; solu una pariga de repertos  fiant istados espostos in un’ala de su Museu de Casteddu; in generale s’iscoberta fiat istadu discuidada  e acuada pro deghènnios, comente aiat denuntziadu Giovanni LIlliu, tra sos prus mannos istudiosos sardos de sa chirca archeològica nuràgica. Cun s’istantziamentu de sos fundos in su 2005 dae banda de su Ministeru pro sos benes e sas atividades culturales e de sa Regione Sardigna, sas istàtuas sunt istadas torradas a cumpònnere dae sos restauradores de su Tzentru de Cunservatzione Archeològica de Roma, coordinados dae sa Subrintendèntzia pro sos Benes Archeològicos de sas provìntzias de Tàtari e Nùgoro, in sos locales de su Tzentru de restàuru e cunservatzione de sos benes culturales de Tàtari.

A pustis de bator deghènnios de firmu, in su 2014, gràtzias a sas campagnas geofìsicas, sas universidades de Tàtari e Casteddu aiant torradu a cumentzare sos iscavos otenende s’iscoberta de tumbas e istàtuas noas.  In sos meses colados bi fiat istada una protesta manna de su Comunu de Cabras pro su trasferimentu a Casteddu pro su restàuru de sas istàtuas allogadas in su museu archeològicu comunale .

Est de pagas dies sa noa de s’acòrdiu tra su Comunu, sa Regione e su ministeru de sa Cultura pro sa nàschida de una Fundatzione  chi «at a dare tzentralidade a su territòriu e a sos entes locales» in sa gestione de su patrimòniu archeològicu de Mont’e Prama, comente sutalineadu dae su guvernadore de sa Regione Autònoma de Sardigna Christian Solinas.

Si tratat una solutzione identitària ma non campanilìsta, aberta a sas mègius cumpetèntzias archeològicas, istòricas e sientìficas. Sa tratativa subra de sa Fundatzione no est istada fàtzile, fintzas ca su Comunu si fiat opostu a su trasferimentu a Casteddu de duas istàtuas e de duos modellos de nuraghe pro su restàuru. B’aiat sa timoria de “cagliaritzentrismu” in sa gestione de sos gherrianos de Mont’e Prama. A calmare sas abbas  est istada pròpiu s’idea de sa Fundatzione. Sos puntos crae de s’acòrdiu sunt bator: 1) sa Fundatzione at a tènnere sede in Crabas; 2) s’at a ocupare de sa valorizatzione de totu su patrimòniu archeològicu riveladu dae sos iscavos in su Sinis; 3) at a tènnere a s’internu rapresentantes de sa Regione e de su Comunu; 4) at a èssere ghiada dae unu sardu cun un artu profilu culturale e professionale!