Imprentas 205 – Su fenòmenu de su tifu organizadu: sos Ultràs

RMC - Radio Macomer Centrale
RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 205 - Su fenòmenu de su tifu organizadu: sos Ultràs
/

Imprentas 205 di Ivan Marongiu

Su fenòmenu de su tifu organizadu: sos Ultràs

In s’apofundimentu coladu amus allegadu de su fenòmenu de su tifu organizadu in Itàlia. Amus allegadu de comente si sunt formados, s’orìgine e s’organizatzione issoro. Oe naramus calicuna cosa de su fenòmenu dae su puntu de vista sotziale.

Dae su puntu de bista sotziològicu, sos ultras sunt cunsiderados una sutacultura de giòvanos. Cun custu tèrmine s’identìficant sos grupos de indivìduos acumonados dae unu determinadu istile de vida, dae unu vocabulàriu de limguàgiu, dae sa difusione de cumportamentos e abitùdines comunas, comente pro esèmpiu s’impreu de una bestimenta particulare, adesivos, logos, iscritas, tatuàgios, rapresentativos de su grupu e de s’iscuadra de apartenèntzia. In prus issos ant unu sistema pròpiu de balores e una ritualidade pròpia e unu modu de bìvere s’istàdiu chi non at nudda de fàghere cun cussa de su tifosu comunu.

Sa rivalidade tra grupos diferentes, podet tènnere orìgines diferentes. Unu componente podet èssere su fatore campanilìsticu: tra una tzitade e s’àtera difatis bi podet èssere una rivalidade istòrica chi si trasmitit fintzas in su fùbbalu. Ma bi sunt fintzas òdios de natura isportiva, in generale nàschidos in cunsighèntzia a ingiustìtzias isportivas subidas, o fintzas ispiradas a ideologias polìticas contrapostas cando una tifoseria est de destra e s’àtera est de manca. Pro motivos anàlogos, sunt frecuentes meda fintzas sos casos acanta duos grupos de tifosos sunt amigos tra issos, a su puntu chi sos sos membros si mescurant tra issos pro tifare o festare paris una vitòria o un’eventu importante pro una o pro s’àtera iscuadra. Custu dipendet dae s’alleàntzia e dae s’amighèntzia chi podent nàschere cumpartzende unu sìmile modu de cunsiderare su tifu. In custu modu sutzedet chi cando custu ligàmine est forte meda si ufitzializat cun su gosi naradu gemellàgiu.

Comente amus naradu in s’aprofundimentu coladu, s’istòria de unas cantas tifoserias portadas a nùmene pro èssere violentas, comente cussa inglesa, in sos ùrtimos annos est cambiada meda: in su fùbbalu inglesu oe sunt prevìdidos postos numerados in sos istàdios e nisciuna barriera divisòria tra sas tifoseria de sas duas iscuadras; su resurtadu est istadu s’ausèntzia belle totale de intzidentes e una cultura de su fùbalu patzìficu chi at permìtidu de fàghere imbucare sas famìlias in sos istàdios. Custu gràtzias a s’aplicatzione de normas antiviolèntzia severas meda. Sos violentos, difatis, sunt istados istesiados, poderados a largu  dae sos campos e solu sas trasfertas a s’èsteru podent devènnere un’ocasione acanta si manifestant episodios de violèntzia. Sas fortzas de politzia de sas vàrias natziones ant dimustradu chi a s’ispissu sos iscontros sunt in veridade brigas tra grupos chi rapresentant sos estremismos polìticos de sas varias natziones. Bastat a pensare a Ivan il Serbo, de su cale nd’ant allegadu sos giornales de totu Europa.

S’Itàlia, a dolu mannu, s’agatat galu impreparata a afrontare vàndalos chi  rodant a fùrriu de su mundu de sas partidas. Sos vàrios decretos e sos disponimentos in matèria sunt resèssidos in parte ebbia a limitare custu fenòmenu. Sa creatzione de gàbbias, cantzellos, coladòrgios cun tornellos, barrieras eletrònicas, dispositivos de videocontrollu, si dae una banda ant permìtidu de aumentare su “filtràgiu” de sas presèntzias, dae s’àtera at esaltadu sa brutalidade de sos istintos distruidores de chie chircat un’iscusa bastet chi siat pro isfogare s’arrenegu suo contra sos àteros tifosos o contra sas fortzas de s’òrdine. Tropu a s’ispissu politzia e carabineris non resessent a firmare sos violentos, e sa cunseguèntzia est chi sos ispetadores paghiosos (sa parte prus manna) s’agatant vìtimas de su fenòmenu. Fintzas sa proibitzione de sa bèndida de alcòlicos in ocasione de sas manifestatziones isportivas at riduidu in parte ebbia sos disacatos, sende chi sos tifosos agatant cun fatzilidade sa manera de comporare cosa de bufare prima de sas partidas. Su DASPO, acrònimu de proibitzione de atzèdere a sas manifestatziones isportivas, introduidu cun una lege de su 1989, est su providimentu de difida pro chie est istadu protagonista de episòdios violentos. Custu benit emìtidu dae su cuestore e sa durada sua podet andare dae 1 a 5 annos, a s’ispissu acumpangiadu dae s’òbrigu de presentada a s’ufìtziu de politzia durante sa manifestatzione isportiva a sa cale benit proibidu s’atzessu. Sa norma est istada  modificada medas bias in sos annos, a pustis de  episòdios graves de violèntzia; ùrtimu cussu acanta at pèrdidu sa vida s’ispetore de sa Politzia de Istadu Filippo Raciti in ocasione de su derby Catània-Palermo de su freàrgiu 2007. Ma fintzas su DASPO paret àere limitadu solu in parte sa possibilidade chi eventos isportivos devèngiant teatru de iscontros.

Sotziòlogos, psicòlogos e polìticos s’intèrrogant  subra de unu fenòmenu chi, a su mancu in Itàlia, no est de fàtzile solutzione. Su controllu continu de sas fortzas de s’òrdine, sa gasi narada “militarizzazione” de sos istàdios at solu iscostiadu sos fenòmenos de violèntzia dae su campu de giogu a s’esternu, acanta sas crònacas contant semper de gherrìllias urbanas sighidas dae devastatziones de màchinas e vetrinas, in ue a nde fàghere sas ispesas est a s’ispissu sa gente comuna. Si s’Inghilterra bantat su crompimentu -beru- de s’obietivu de sa seguridade a s’internu de sos istàdios, est beru fintzas chi su tassu de criminalidade e micro-criminalidade foras dae sos eventos isportivos est prus artu de de àteros paisos, fintzas de s’Itàlia. Sas notes londinesas, mescamente cuddas de sos fine-chida, sunt caraterizadas dae sa presèntzia de giòvanos imbriagos e drogados chi faghent reatos contra sa gente e contra su patrimòniu.

A diferèntzia de sos inglesos, sos italianos parent àere preferidu sa tècnica, fortzis istratègica, de lassare chi sos iscussertos si cuntzentrent in unu solu logu (s’istàdiu e a inghìriu de s’istàdiu) e in un’arcu de tempus limitadu (cussu de sa manifestatzione isportiva). In custu modu, sos discumbènios provocados dae chie diat dare comente si siat vida a episòdios criminosos, resurtant prus controllàbiles; comente nàrrere: mègius cuntzentrare in s’istàdiu su fenòmenu, in manera limitada a s’eventu isportivu, chi non a lu distribuire in su tempus e in unu territòriu prus ampru e duncas prus difìtzile dae compidare.

Custas osservatziones dipendent dae una riflessione chi, si puru òvia, est digna de mentovu: situatziones de malèssere e de discumbèniu sotziale bìvidas dae medas giòvanos de s’època atuale, parent determinare una cunditzione de istrachidùdine e de arrenegu chi at bisòngiu de una vàlvola de isfogu. S’esplosione de episòdios comente sos chi caraterizant sa violèntzia in sos istàdios e a fùrriu a sos eventos isportivos matessi, rapresentat custu momentu de iscàrrigu.

Su cuntestu, sas motivatziones -aparentes- e sa modalidade colletiva cun sa cale custa acontesset, permitent de giustificare sos episòdios de violèntzia. In  àteros faeddos, sas tzircustàntzias de tempus e de logu (est a nàrrere sos istàdios durante sas partidas de fùbbalu) parent dare unu sentidu lògicu, tando non patològicu (o mègius, ischitzofrènicu) a sos eventos criminosos. Non pro nudda, sos matessi chi apartenent a sos grupos Ultras s’agatant a fitianu in manifestatziones de pratza e in initziativas filu-polìticas in ue sa probabilidade de iscontros (belle semper chircados) est manna meda. A los provocare  podet èssere su gol non reconnotu a s’iscuadra pròpia, s’ammonimentu ingiustu de s’àrbitru, una briga tra duos giogadores,  sos coros de s’iscuadra oposta. Ma sa càusa de  sos iscontros, mescamente in sos ùrtimos annos, a s’ispissu est motivadu dae sa presèntzia -infadosa- de sas fortzas de s’òrdine, in manera dòpia culpèvoles, a parte pro sa presèntzia issoro, de àere mancari secuestradu ogetos e istrisciones vietados dae sa lege o de àere impedidu s’atzessu a sos ispaltos a chie non nde aiat tìtulu pro ite fiat difidadu.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *