Imprentas 196 del 10.06.2021 di Ivan Marongiu

Àreas internas. S’indàgine de “Riabitare s’Itàlia”: prus de sa metade de sos giòvanos cheret abarrare

Chie l’at naradu chi sa majore parte de sos giòvanos si nde andat o si nde cherent andare dae sas àreas internas e montanas de su paisu nostru? A bortulare una narratzione, dada finas tropu pro iscontada, est s’assòtziu Riabitare s’Itàlia chi in custas dies at publicadu sos primos resurtados de una chirca dedicada a sos giòvanos de sas àreas internas italianas a tìtulu “Giovani dentro”. Sa chirca est una de sas primas initziativas de s’assòtziu nàschidu in s’istiu de su 2020, ma nàschida in su surcu de unu laboratòriu ativu giai dae tres annos e chi interessat espertos, acadèmicos, operadores, atores sotziales, tzitadinos, organizatziones non guvernativas, impresas, cooperativas e aziendas interessadas a su tema de sa riativatzione de sos territòrios rurales, internos, marginalizados e montanos italianos.

Sos primos datos collidos dae s’assòtziu faeddant craru: tra milli sugetos intervistados in su mede de nadale de su 2020 cun una rilevatzione SWG, prus de sa metade de sos giòvanos intre sos 18 e 39 annos (su 67%) est orientadu a abarrare in su comunu de sas àreas internas in ue bivet. “In particulare, su 50% de sos intervistados est orientadu a pianificare sa vida e su traballu acanta est nàschidu  – ispiegat s’assòtziu – e solu su 15% pensat de si nde andare, mancari diat prefèrrere abarrare”.

Tra sos sugetos intervistados, su 52% est de gènere feminile e su 48% maschile. Su 45% tenet tra sos 18 e sos 29 annos e su 55% un’edade tra 30 e 39 annos. Sunt pagu prus de sa metade (54%) cussos chi ant bìvidu foras dae su comunu pròpiu,  pro esperièntzias de traballu chi sunt duradas prus de un’annu pro su 42% de sos intervistados. Su 41% at frecuentadu o est frecuentende s’universidade. Su 67% de sos sugetos intervistados sunt traballadores. Su 44% at unu traballu a tempus indeterminadu, e su 22% a tempus determinadu.

Sas resones de chie restat in sas àreas internas o sas chi ispinghent sos giòvanos a mòvere sunt prusaprestu definidas. “Tra chie restat – ispiegat s’assòtziu -, sos fatores printzipales sunt: sa mègius calidade de sa vida dae su puntu de bista ambientale e de s’istile de vida (79%), sa possibilidade de tènnere cuntatos umanos e sotziales prus soddisfatzionosos (67%), su costu minore de sa vida (60%) e ca su logu in ue si bivet praghet e dat oportunidade bonas pro restare (55%)”. Pro chie si nde andat, imbetzes, sas motivatziones printzipales sunt sas “oportunidades in tèrmines de calidade de su traballu e de sa formatzione (84%) e sa possibilidade de atzèdere a mègius cunditziones de vida pro s’oferta de servìtzios culturales, sotziales, assistentziales (77%)”.

S’istùdiu est istadu cofinantziadu dae sa Fundatzione Peppino Vismara e Coopfond, pro s’Osservatòriu Giòvanos de s’Universidade de Salerno e no at a restare iscritu in paperi ebbia, ma at a frunire informatziones ùtiles pro pòdere ativare sas atziones cuncretas in sas àreas internas de unas cantas regiones. “S’idea est sa de costruire unu percursu de chirca-atzione – ispiegat Membretti -: b’at una parte de anàlisi de datos cuantitativos, ma posca amus a andare a fàghere un’aprofundimentu calidativu ca cherimus cumprèndere chie sunt sos giòvanos dae 18 a 39 annos chi bivent in custos territòrios, cales risursas rapresentant non solu pro cuddos territòrios, ma pro su paisu, pro  more de presentare un’imàgine diferente respetu a sas retòricas de sa marginalidade, de sas àreas internas dae sas cales si fuint totus e chi sos giòvanos sunt sos chi si nd’andant pro primos.

Giai dae àteras chircas e dae sas  istòrias amus collidu in custos annos ischimus chi sos giòvanos chi sunt abarrados in custos territòrios pro detzisione issoro sunt medas, e est fintzas unu fenòmenu in crèschida”. S’obietivu finale, duncas, est colare dae sa teoria a sa pràtica. “In unos cantos territòrios cherimus contribuire a aviare percursos de cambiamentu – agiunghet Membretti — Sos sustenidores de custa chirca sunt meda atentos a sos recadimentos territoriales: in unas cantas regiones amus a andare a aviare, gràtzias a sos datos de sa chirca, percursos chi ant a interessare startup de cooperativas, comente su progetu natzionale de “S’iscola de pastoriu”, subra su cale semus traballende cun  àteros atores e s’isportellu “Bìvere e traballare in monte”. Custos datos nos ant a serbire pro ativare sas initziativas de coinvolgimentu de sos giòvanos cun sos cales amus fatu sa chirca: formatzione, imprenditori alidade minore, cooperativa e startup. Custas sunt sas cosas subra sas cales semus traballende”.

Dae sos primos datos nde essit a campu s’importu chi podent tènnere sas fainas agru-pastorales, ispiegat s’assòtziu. “Solu su 9% de sos intervistados retenet chi sa motivatzione printzipale pro abarrare  siat sa farta de alternativas bàlidas de traballu e solu su 6% non bidet motivatziones bàlidas pro traballare in àmbitu agrìculu – si leghet in una nota -. In prus sa majore parte de sos intervistados at unu raportu positivu cun sa natura reconnoschende·nde su balore de risursa (13%) o bivende·la comente ambiente incontaminadu (59%). Pro su 21% su disìgiu de cuntatu cun sos animales e sa natura est tra sas motivatziones fundamentales chi giughent unu giòvanu a traballare in campagna. Àteras motivatziones sunt: sa sighidura de fainas familiares (17%), s’interessu personale (15%) e un’istile de vida simpre (12%)”.

Ma s’iscoperta de su monte, de sas risursas suas e de sas oportunidades chi ofrint sas àreas internas no est dèpida solu a s’efetu “acorru” impostu dae sa pandemia de Covid-19. “Sas oportunidades si cumintzaiant a bìdere giai de unos cantos annos – sutalìniat Membretti -. Sunt 20 annos chi b’at giòvanos chi si rendent contu chi sas àreas internas, mescamente cuddas montanas, ofrint medas oportunidades: risorsa ambientales, fintzas in tèrmines de ispàtzios e terrenos  chi faghent a trasformare; una minore densidade abitativa e una bascia densidade de populatzione, chi si pro tzertos rapresentat unu problema, pro àteros est fintzas un’ocasione de innovatzione”. B’at posca un’atentzione chi creschet dae paert de sa tzitade pro su chi sas àreas apennìnicas e alpinas rapresentant in manera simbòlica, agiunghet Membretti. “Sunt bitas  comente alternativa positiva de sa tzitade non solu pro colare unu fine de chida diversu, ma fintzas comente logos chi podent ofrire produtos cun unu balore mannu fintzas simbòlicu,  naturales e ligados a sa traditzione. S’importàntzia de medas risursas presentes in custos territòrios sunt istadas cumprèndidas prima de totu pròpiu dae chie beniat dae foras”.

Su Covid at atzeleradu custos protzessos, a su mancu dae su puntu de bista de sa pertzetzione de sas oportunidades. “Paris  cun sa pandemia, ma fintzas in sos ùrtimos tempos, sos giòvanos residentes in custos territòrios si sunt rendende contu de totu sas risursas podent dare, e chi duncas est mègius a isfrutare cussas risursas chi no a si nde andare  – ispiegat Membretti -. Sa pandemia at rapresentadu s’òbrigu pro medas persones a abarrare in su territòriu pròpiu e at permìtidu de bìdere sas oportunidades sas”. Sa chircat-atzione, però est galu a su cumentzu e diat pòdere portare a  àteras novidades interessantes in sos meses imbenientes. “Semus giai traballende subra una segunda fase cun 2.000 cuestionàrios chi amus belle finidu de fàghere compilare in lìnia a sugetos chi amus cuntatadu pro mesu de cuntatos diretos, mescamente in sas àreas internas, coinvolgende  fintzas cuddas prus marginalizadas – sighit Membretti -. Su segundu campione at a èssere cumpletadu in s’arcu de duas chidas e posca b’est sa parte  de sas intervistas telefònicas e de su “focus de grupu” chi amus a fàghere in làmpadas. Si tratat de unu protzessu longu chi semus seguros at a permìtere de formire datos de importu pro su rilàntziu de sas zonas internas, montanas e perifèricas de s’Itàlia”.