Imprentas di Ivan Marongiu

Sos indipendentistas proant a si unire

Domìniga su 23 de maju, tres delegatziones de ativistas de iRS, militantes de ProgReS e sustenidores de Torra si sunt dadas apuntamentu a Zuradili, acanta Marrùbiu, pro annuntziare in cunferèntzia de imprenta su cumentzu de unu protzessu de diàlogu. Custu protzessu de apresiamentu est istadu mutidu in manera simbolica Est Ora, e est istruturadu dae sas tres fortzas polìticas in unas cantas fases.

Su protzessu est cumentzadu prus a mancu unu mese a oe, in ocasione de Sa Die de sa Sardigna, cando su movimentu iRS, su partidu ProgReS e su coordinamentu Torra ant annuntziadu sa nàschida de unu blog comunu – helis.blog, est a nàrrere de una piataforma virtuale de elaboratzione cumpartzida, acanta ant a èssere publicadas e fatas connòschere a su publicu totu sas ideas e sas propostas de sos tres movimentos.  Sos rapresentantes de sas tres fortzas indinpendentistas ant chèrfidu pretzisare chi cun custu protzessu non si cheret dare cumentzu a sa nàschida de una coalitzione eletorale o de una mesa de cunfrontu tra partidos, comente est giai costumadu a acontèssere in sos annos colados.  Si tratat de unu protzessu de diàlogu e de arrejonu ebbia chi at a andare a in antis a tapas. Prima de totu si punnat a sa creatzione de una comunidade polìtica comuna, posca a s’elaboratzione de unu mìnimu comunu denumenadore polìticu, chi in parte  giai esistet ma chi tocat a torrare a iscrìere in modu cumpartzidu.

In prus, durante sa cunferèntzia sos esponentes indipendentistas, ant evidentziadu chi cun custu protzessu non si cheret fàghere una promissa de unidade, sende chi custa unidade esistet giai e est giai sedimentada dae tempus meda pro more de su percursu comunu chi custas siglas ant fatu paris in sos annos colados. Su chi si diat chèrrere fàghere est a torrare a pònnere a pare cussos raportos prus umanos chi non polìticos, tra sos dirigentes e sos militantes chi in iRs e in Progress ant giai fatu paris unu percursu de autodeteminatzione importante, chi at lassadu una rasta non de pagu contu in sa sotziedade sarda.

Sa cunferèntzia de imprenta, aberta a giornalistas, indipendentistas e tzitadinos comunos, est istada inchingiada dae s’interventu de Frantziscu Pala – fundadore de iRS e ex responsàbile de su movimentu finas a su 2011, oe tra sos promotores de Torra! – chi at faeddadu in calidade de cumponente de su de comitadu de gestione de su blog Helis. “Oe – at naradu Frantziascu Pala – intregamus a sa natzione sarda sas istòrias nostras, sas boghes nostras, sas esperièntzias nostras, sena pedire nudda in càmbiu si non sa partetzipatzione e sa bighinàntzia de totu sos indipendentistas, de totu sos republicanos, de totus cussos chi intendent chi est arribbada s’ora pro s’indipendentismu polìticu organizadu de torrare a cumentzare, in modu serenu, sena peruna presse ma in modu inesoràbile”.

A pustis de s’interventu de Pala bi sunt istados sos interventos de sos rapresentantes de sas tres fortzas polìticas, cadauna cun su sìmbulu de su partidu issoro, unificados in manera simbòlica de un’istèrgiu nuràgicu segadu a cantzos e torradu a cumpònnere segundu sa tècnica giaponesa de su de kintsugi, chi unit partes diversas, avalorende in manera metafòrica sa diversidade e sa cumplessidade.

Pro ProgReS at pigadu su faeddu su segretàriu Adriano Sollai – ex dirigente de sa manca indipendentista – chi a pustis de àere ammentadu su ruolu istòricu de s’indipendentismu republicanu modernu chi at rinnovadu sos ischemas de sa polìtica indipendentista, at pompiadu a su benidore: “Oe no ischimus acanta nos at portare custa elaboratzione, ma s’obietivu nostru est su de dare forma a una comunidade polìtica in ue s’ant a cunfrontare fèminas e òmines e non capos o meres,  ideas e no ideologias; in su firmu cumbinchimentu chi su protzessu de afirmadura de sa soberania de sos sardos non cheret cumpromìssos cun chie non reconnoschet sena peruna cunditzione su deretu de sos sardos a s’autodeterminatzione e a s’indipendèntzia”.

Pro Torra!, su coordinamentu nou de sos indipendentistas sena tèssera, est intervènnidu Edoardo Figus – presidente istòricu de su grupu giovanile Scida Assòtziu Indipendentista, ex militante de Sardigna Natzione finas a su 2014 – chi at sutaliniadu s’importu de s’addòbiu nou tra persones chi in sos ùrtimos 20 annos ant traballadu in s’indipendentismu organizadu sighende binàrios parallelos sena mai s’adobiare. “Torra ponet a disponimentu de sa càusa indipendentista totu sas capatzidades e su de bagàlliu chi sos ativistas suos ant isvilupadu durante sos annos de ativismu issoro, a su servìtziu de s’autodeterminatzione de su pòpulu nostru, pro sa creatzione de una cussèntzia natzionale difusa, fintzas pro sa ripartenza de un’indipendentismu republicanu sèriu, organizadu, raighinadu e propositivu”.

Sos interventos sunt istados serrados dae su rapresentante de iRS, Simone Maulu – ativista istòricu e atuale referente de su movimentu pro su protzessu de diàlogu – chi at ammentadu sos impinnos, sas campagnas de mobilitatziones e sas lotas de s’indipendentismu pro sa defensa de sa natzione sarda dae sos soprusos ambientales, fiscales e polìticos “autorizados dae dae classe polìtica sardu-italiana”.

Maulu at allegadu meda fintzas de sas dificultades e de sas partziduras sufridas dae su movimentu in su tempus passadu, poisca at naradu chi oe est pretzisu a torrare a lotare paris cun una propositividade noa: “Pro custu est arribbadu su de momentu de nos torrare a addobuare, torrare a costrùere sa comunidade polìtica e umana nostra, torrare a leare s’arresonu dae ue si fiat interrùmpidu. Nois oe non semus faghende  una simple cramada propagandìstica, ma cherimus sighire unu diàlogu polìticu. Petzi cun s’abertura de una fase istòrica noa podimus torrare a cumpònnere un’àrea polìtica indipendentista, chi bi cretat a beru, chi potzat comintzare a dare ancas a una cussèntzia natzionale capatza de nos fàghere lòmpere in fines, in forma nonviolenta a sa Repùblica de Sardigna indipendente”.

Sas tres fortzas polìticas ant fatu apellu a totu sos sardos de Sardigna e de su disterru pro more chi  abbaident cun atentzione a s’initziativa in cursu e sigant cun atentu sas vàrias fases de su protzessu aviadu tra issas, seguras chi s’oferta polìtica progressista, internatzionalista, euromediterranea, ecologista, nonviolenta e antiratzista issoro potzat èssere retzida cunsiderada bàlida e credìbile dae totu su mundu de s’autodeterminatzione.

Sos pilastros unificadores de custu protzessu de unidade e de diàlogu, lìberu dae ogna cumpromissu cun sos ideales autonomistas, sunt su disìgiu de libertade polìtica, de giustìtzia sotziale, de prosperidade econòmica, su respetu de sos deretos sotziales e tziviles de totus, sa moralidade e sa trasparèntzia colletiva, e su disinteressu personale.

Sas initziativas imbenientes de su de protzessu de diàlogu “Est Ora” ant a èssere publicadas in sos sitos internet de  www.helis.blog e in sos giassos de sas fortzas polìticas: irsonline.net, progeturepublica.net, torrasardigna.org.

Pro serrare tocat a nàrrere chi àteros partidos e movimentos indipendentistas chi non sunt istados invitados e motivados dae iRs e Progress ant criticadu custa initziativa, pro ite, a bisu issoro, non si podet chistionare de protzessu de unidade de sos indipendetistas si non si coinvolgent totu sas fortzas identitàrias isulanas.

Àteras crìticas sunt lòmpidas dae su movimentu lingusticu chi at fatu notare comente s’ndipendentismu chi non ponet a su tzentru de su programa suo sa limba, sa cussèntzia natzionale, s’identidade istòrica de sos sardos comente sas àteras natziones europeas sena istadu, perdet su sentidu de s’esistèntzia pròpia.