Imprentas 157 del 07.05.2021 di Ivan Marongiu
Natalidade a sos mìnimos istòricos, in Sardigna mancu unu fìgiu pro ogna fèmina
S’inditze de natalidae in s’ìsula nostra est caladu a su 0,97 pro chentu: est su datu peus a livellu natzionale. Una fèmina de 40 annos ogna 4 no est mama, sas àteras si firmant a pustis de su primu partu. Pro cumprèndere comente mai sa Sardigna apat s’inditze de natalidade prus bassu de Itàlia est sufitziente pigare in esàmene un’àteru datu: 1 pipiu ogna 3 in s’ìsula bivet in cunditziones de poberesa relativa, duncas a diferèntzia de sa majore parte de sos fedales in Itàlia, no at pro custu sa possibilidade de atzèdere a servìtzios importantes, a s’ispissu essentziales, pro sa preparatzione sua e pro sa crèschida sua. Una situatzione de poberesa materiale e educativa grave meda chi rapresentat su primu frenu. Ma Proite- si dimandant sas fèminas sardas- devimus pònnere a su mundu unu fìgiu si non b’est sa possibilidade de garantire a issu o a issa una formatzione adeguada? Sos ùrtimos datos, difùndidos dae s’Istat, fotògrafant unu cuadru semper prus crìticu. Cun sa Sardigna giai ùrtima in tàlia pro inditze de natalidade chi tenet sos balores prus bassos in assolutu: si prima sa mèdia sarda fiat de 1 fìgiu pro ogna fèmina, immoe s’inditze est faladu a su 0,97. Cun prus de una fèmina de 40 ogna 4 chi no at galu àpidu fìgios e sos fìgios ùnicos in costante aumentu. Custos nùmeros, chi giai signant unu surcu profundu tra sa Sardigna e su restu de Itàlia, in ue s’inditze de natalidade est de 1,27, sunt destinados a pegiorare si at a sighire s’ementgèntzia Covid: difatis s’apretu sanitàriu e sa timoria pro su benidore ant determinadu un’àtera calu de sas nàschidas in totu Itàlia, cun pagas etzetziones.
In Sardigna sa presèntzia de istràngios at semper influidu pagu in s’aumentu de sas nàschidas. Si in su nord de Itàlia unu nàschidu ogna chimbe at genitores istràngios, custa pertzentuale falat a su 5% in sas ìsulas. E si in sos primos annos 2000 sa regularizatzione de numerosas fèminas istràngias at contribuidu a su boom demogràficu, su fenòmenu s’est firmadu a inghìriu de su 2010. Sa crisi econòmica cumentzada in cussu perìodu at cumbintu medas fèminas a rimandare su primu partu e custu at tentu una cunsighèntzia immediada: su nùmeru de fìgios pro fèmina s’est reduidu in manera diretamente proportzionale a s’aumentu de s’edade de sas mamas. In Sardigna su primu partu acontesset in mèdia a 32,8 annos, est a nàrrere un’annu e mesu a pustis respetu a sas mèdias italianas. Ma est meda arta – isfiorat su 12% – sa pertzentuale de fèminas chi detzident de divenire mamas a 40 annos, unu datu cunfirmadu fintzas de s’arta pertzentuale de sos parts cesàrios.
Cunsiderada s’edade de sas mamas, su resurtadu est chi sos primos fìgios ant a èssere fintzas fìgios ùnicos. S’annu coladu sos segundos fìgios sunt diminuidos de su 25%, cun pertzentuales superiores a su 30 in Sardigna. Pròpiu in s’ìsula nostra a cunditzionare sa formatzione de famìlias noas est fintzas un’àteru aspetu: si preferit a lassare meda a tardu sa famìlia de orìgine pro s’impossibilidade de si mantènnere a solos.
Su datu sunra sos Neet, giòvanos chi no istùdiant, non traballant e non sighint perunu percursu formativu, est su primu campaneddu de allarme: in custa situatzione s’agatat in Sardigna su 27,1 pro chentu de sos pitzocos tra 15 e 29 annos, cun sa pertzentuale chi s’artziat finas a su 28,4 pro sas pitzocas. Signìficat chi 1 ogna 4 istat in domo sena fàghere nudda, sena indipendèntzia econòmica. Craru chi in custas cunditziones s’idea de pònnere a su mundu fìgios benit posta a una banda, in isetu de tempos mègius, chi però a s’ispissu no arribbant mai.
Àtera cosa grave est ca in Sardigna sunt medas sas fèminas de 40 annos chi non tenent fìgios, una ogna 4. Sunt sas fèminas nàschidas a sa fine de sos annos Setanta, chi oe tenent tra sos 40 a sos 45 annos. Tra issas sas chi no ant galu tentu fìgios sunt de prus in cunfrontu a sas chi ant apidu nessi unu pipiu. Chi divenint duos imbetzes pro sas fèminas de sa generatzione pretzedente, nàschidas tra su 1965 e su 1975, medas de sas cales protagonistas de su “baby boom” de sos primos annos Duamìgia. Sa mancàntzia de nàschidas si podet bìere in su calu costante de iscritos in iscola: sunt semper prus pagos sos minores iscolanos de sa materna e de sa primària, poderant sos iscolanos de sas Mèdias e de sas Superiores ebbia. Àteru datu chi riguardat sa Sardigna est, a s’internu de su bassu nùmeru de nàschidas, s’arta pertzentuale de sas chi sutzedent foras dae su matrimòniu: 1 pipiu ogna 3 in Itàlia est fìgiu de genitores non cojuados (33,4%), in s’ìsula sa pertzentuale est de prus de su 44%.
Su resurtadu est chi medas biddas de sa Sardigna arriscant non solu s’ispopulamentu, ma fitnzas de iscumpàrrere pro semper, de divènnere biddas pantasma. Si si dimandat a sos pàrracos de medas comunos de s’internu de sa Sardigna cale est sa proportziones de sos interros e de sos batiares, sa risposta est chi binchent sos primos. Ma l’ischint fintzas sos farmatzistas: in medas biddas su repartu pipios est semibòidu. Bi sunt solu meighinas pro adultos. Ma a suportare custas cunsideratziones, b’est fintzas s’istùdiu mutidu “Comunos in estintzione”, fatu dae su Tzentru regionale de programatzione, acumpridu in collaboratzione cun s’Universidade de Casteddu.
A banda de sas impressiones, nde istupat unu cuadru bastante craru: 31 comunos sardos arriscant de divenire in su giru deghe annos biddas pantasma, sena vida e sena populatzione. Semèstene, in provìntzia de Tàtari, arriscat de isparire intro unu deghènniu (tra su 2023-2025), Monteleone – semper in su Tataresu – intro chimbe lustros (2029-2031). Sa partitzione geografica de is biddas in perìgulu de estintzione est custa: bator biddas a arriscu in sa provìntzia de Casteddu (Armungia, Ballao, Estertzili, Seulu), ua in Ogliastra (Ussassa) e una in Provitzia de Terranoa-Tèmpiu (Bortigiadas), deghe in Prov. de Tàtari (Anela, Boruta, Cherèmule, Giave, Mara, Maltis, Monteleone, Nughedu Santu Nigola, Pàdria e Semèstene) e bìndighi in provìntzia de Aristanis, capitale de s’ispopulamntu (Guamajore, Ardaule, Asuni, Baradili, Montresta, Morgongioro, Nughedu, Ruinas, Simala, Sini, Soddi, Sorradile, Ula Tirso, Santu Antoni Arruinas, Santu Gavinu). Si tratat de biddas chi ant dae 90 a milli abitantes. A etzetzione de Montresta sunt totu biddas de sas zonas internas, in logu de monte o de mesu costa. Si tratat de projetziones e non de previsiones, pro ite sos critèrios sunt sientìficos: in pròtica si pòmpiat a su benidore leghende su passadu.
Una de sas caraterìsticas de sas biddas in s’elencu est chi tra su 1951 e su 2011 s’est registradu unu decrementu de populatzione de su baranta pro chentu. Ma sa dimanda chi totus si faghent est custa: si podet fàghere carchi cosa? S'”isperu”, narant sos istudiosos, est chi bèngiant postos in èssere fatos, atziones, interventos, cumportamentos, siat in àmbitu locale, siat dae s’esternu, capatzos de pòdere furriare s’andamentu cumproadu in sa base a sos connoschimentos atuales”.
Bi sunt custas 30 biddas chi arriscant de si mòrrere, ma fintzas àteras 46 chi no si la passant bene etotu: si tratat de biddas chi sunt “in una cunditzione de atuale e previdìbile malessere demogràficu”. Tra custas fintzas Ales, de sa pàtria de Antonio Gramsci, ma Armungia puru, sa bidda nadida de Emilio Lussu. In generale non faghet a nàrrere chi sos servìtzios essentziales siant ausentes. Sunt presentes in belle totu sos tzentros abitados s’ufìtziu postale (77 presèntzias) e sa potecaria (75 presèntzias). Sighint sa banca (61 presèntzias), su commissariadu (49 presèntzias) e sas iscolas elementares (49 presèntzias). Sos servìtzios prus pagu presentes sunt s’iscola mèdia (39 presèntzias), sa guàrdia mèdica (26 presèntzias) e s’iscola superiore (8 presèntzias). Solu duas comunas non possedint calicunu de sos servìtzios de base, e si tratat de Baradili (su Comunu prus minore de sa Sardigna) e Soddì.
Sas biddas nostras sunt unu patrimoniu chi non si depet pèrdere, ma pro more chi custu non sutzedat tocat chi sas istitutziones leent provedimentos lestros e detzisivos.
