Imprentas 141 – Relatzione de su Dipartimentu geològicu de s’Agèntzia regionale pro sa protetzione ambientale

RMC - Radio Macomer Centrale
RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 141 - Relatzione de su Dipartimentu geològicu de s'Agèntzia regionale pro sa protetzione ambientale
/

Imprentas 141  di Ivan Marongiu

Relatzione de su Dipartimentu geològicu de s’Agèntzia regionale pro sa protetzione ambientale

Custu documentu chi indagat subra su chi sutzedet suta de sa discàrriga de sos velenos de Serra Scirieddus in su Monte Onixeddu, tra Carbònia e Gonnesa, l’ant lèghidu in pagos. Sa chistione no est solu geològica. In giogu bi sunt sas benas ìdricas, su deflussu idràulicu, sas infiltratziones in sos terrinos. In ogni discàrriga b’at s’arriscu de disastru ambientale ligadu a s’abba chi curret sutaterra. Cando si realizat unu muntonàrgiu sa prima cosa chi si pòmpiat est su sèberu de su situ. Depet èssere su prus possìbile impermeàbile, depet èssere a largu dae sos cursos de abba naturales signados dae sas curvas de livellu e de sas pendèntzias.

Pònnere una discàrriga de refudos perigulosos subra unu riu de abba naturale non solu est unu machine, ma est proibidu dae sa lege. Est pro custu motivu chi su documentu in chistione est abarradu pro meda tempus segretu. Sa recherta, protocollada in bessida dae sa Provìntzia de su Sud Sardigna su 13 de santandria de su 2017, est istada achirida dae s’Agèntzia regionale pro sa Protetzione Ambientale, s’Arpas. S’ente intermèdiu, cumpetente a emìtere sas autorizatziones ambientales, no at sas figuras professionales pro atzertare su chi sa Riverso, sa sotziedade de sa famìlia Colucci chi gestit sa discàrriga de Carbònia, at decraradu a propòsitu de su chi sutzedet suta de cussu muntone de refudos perigulosos. Est su 10 de martzu de su 2017 cando, a pustis de diversas verìficas in discàrriga, sa Provìntzia, cun determina nùmeru 80, emitet unu provedimentu contra sa Riverso. In pràtica una formale “difida”. Un’atu isparidu dae su situ de sa Provìntzia ma chi restat in su protocollu internu. Su dispositivu est craru: sa Riverso est “difidada” a esertzitare s’atividade de gestione de sa discàrriga e a providire a su respetu de sos òbligos inditados in su provedimentu. Sa difida de sa Provìntzia elencat sete mancàntzias graves e òbrigat su rispetu de totu sos acumprimentos. Si colat dae sa mancada realizatzione de su màrgine perimetrale, chi non fiat istadu galu realizadu, a s’ausèntzia de canales pro sa regorta de sas abbas de pròina. In pràtica non b’ait niunu controllu de s’abba chi rugraiat sa discàrriga.

Dae sa difida nd’est essidu a campu chi mancant sos contadores volumètricos pro sa misuratzione de su percoladu. Tra sas mancàntzia chi sos tècnicos de Arpas aiant signaladu b’est fintzas s’ausèntzia de su contadore volumètricu pro sas abbas de su canale de drenàgiu. In pràtica, su coro de su problema. Canta abba curret suta de sa discàrriga? Cale est su livellu de erosione de su fundu de su monte de sos velenos? Dimandas chi immoe preocupant a chie at autorizadu sa discàrriga e a chie nde depet compidare sa seguridade. Est pro custa resone chi sa difida de sa Provìntzia imponet a sa Riverso de presentare, intro 90 dies, una relatzione tècnica chi descriat sa cunsistèntzia e s’integridade de su fundu de arghidda in relatzione a su coladòrgiu de sas abbas regortas in su tubu suta su drenàgiu, unu tubu acanta in teoria diant dèpere colare sas abbas chi prima curriant in superfìtzie. Si tratat de sa prima bia chi sa Provìntzia ponet suta osservatzione su prus delicadu de sos problemas de sa discàrriga de Serra Scirieddus, cussa de su situ e de s’istadu de seguridade de su fundu de su cùcuru de sos velenos.

Lu cumprendet fintzas unu pipiu: si su fundu de sa discàrriga s’isfundat o si isgràngiat (si erode) at a èssere una disaura pro totu territòriu, pro sas benas ìdricas de su sud Sardigna, bista fintzas s’arta cuota acanta est istadu fatu su muntonàrgiu. Sa Riverso at rispostu intro sas noranta dies  dae sa difida. E, comente si podiat immaginare narat  chi est totu seguru, chi sas rocas sunt impermeàbiles e chi no esistet flussu ìdricu in gradu de modificare su sutafundu de sa discàrriga. Sa Provìntzia non perdet tempus e passat sa responsabilidade a s’Arpas, s’Agèntzia regionale dotada de unu Dipartimentu Geològicu in gradu verificare sa risposta de Riverso. Su còmpitu de compudare si sa risposta de Riverso est fundada benit donadu a unu de sos pilastros de su servìtziu geològicu de su Dipartimentu Arpas. Egidia Bruna Melis, est issa su funtzionàriu incarrigadu de ismontare sas afirmatziones de sa sotziedade de sa famìlia Colucci.

Sa geòloga regionale at fatu traballos importantes a beru pro s’istùdiu de sa geologia de s’Ìsula, a cumentzare dae sa Carta Litologica de sa Sardigna, una genia de vocabulàriu geològicu de sa Terra sarda. Est fintzas pro custu motivu chi sa funtzionària de s’Arpas non nche pensat duas bias a sutaliniare chi sa relatzione de Riverso est fundada subra sa chi issa etotu mutit unu «connoschimentu preliminare/aprossimativu de sa connotatzione geològica e idrogeologica de su situ». Sa geòloga de s’Arpas agiunghet: «sa discàrriga resurtat posta in una badde acanta cunvegent sos flussos idricos e in prus fiat cartografada sa presèntzia de una diga minore. Sa realizatzione de sa discàrriga at modificadu in manera significativa sa morfologia originària de su territòriu».

Sas afirmatziones de su dipartimentu geològicu de s’Arpas sunt ispantosas. In pràtica s’amuntonamentu de sos refudos est istadu fatu pròpiu in mesu a una rugradura de flussos de abba chi posca finiant in cussa diga mentovada dae sa geòloga in sa relatzione. Sa sentèntzia lompet dereta. Est iscritu craru, fintzas pro sos prus pagu espertos: «Su fàbricu de sa discàrriga in custu cuntestu morfològicu non rispetat sos recuisitos normativos espressados in s’art. 2.1. segundu su cale “sas discàrrigas non depent èssere pro giustu localizadas in àreas esondàbiles, instàbiles e alluvionàbiles”».

Sa sustàntzia est simpre: sa discàrriga est foras de lege e est istada realizada in unu logu proibidu dae sa lege. S’àrea est in mesu de duos cursos de abba suterràneos. Sa geòloga at dadu sa possibilidade de otènnere una possìbile deroga in manu a sa Regione: sa discàrriga si podet realizare in un’ àrea sìmile solu cun unu pàrrere motivadu, ma solu pro materiales non perigulosos. In realidade sa discàrriga, progetada in su 1990, e realizada in sos annos 2000, est nàschida comente discàrriga de inertes. Non si fiat faeddadu mai de refudos perigulosos. In sa controanalisi de s’Arpas, però, b’at meda de prus, e fintzas peus. Suta acusa b’est sa permeabilidade de sas rocas suterràneas.

Su dipartimentu de geologia est craru: «Sos balores de permeabilidade mentovados in sa Relatzione tècnica in manera relativa a su substradu de rocas metamorfosadas de su situ de discàrriga non rispetant su recuisitu normativu rechertu dae su D. Lgs. 2003, n. 36 chi disciplinat sas atividades de eliminatzione de sos refudos in discàrriga». Sa congruida de sa relatzione de s’Arpas allegat peri de sa parte sutaterra, narende chi sas abbas chi colant in suta de sa discàrriga diant pòdere dannegiare su sutafundu cun totu su chi nde cunsighit. Sa relatzione de sa geòloga regionale est suportada dae una cunfessione de sa matessi relatzione de sa Riverso: “S’installatzione de su contadore volumètricu in su canale de suta-dreno (prescrìvidu dae sa difida de sa Provìntzia) non donat peruna informatzione ùtile a valutare s’integridade de su fundu de sa vasca de sa discàrriga”.

Unu passàgiu chi cunfirmat sa gravidade de sa situatzione bidu chi sa norma est crara: «depet èssere dimustrada sa seguridade durante sa fase de esertzìtziu e a longu tèrmine in sos cunfrontos de sos modellos ambientales». Una discàrriga de sa cale non s’ischet nudda, in mesu de sos flussos de abba, nàschida pro eliminare materiale inertes e finida pro acumulare sete pranos de refudos perigulosos. Ma sa relatzione de s’Arpas est abarrada cungiada in sos calàscios. Disconnota, comente sos perìgulos pro sa badde de Monte Onixeddu.

Immoe però, gràtzias a sas inchiestas giornalisticas e a s’impinnu de sos tivistas chi ant indagadu, sa veridade est essida a campu. Tocat a sas autoridade fàghere rispetare sas leges, punire sos chi no ant osservadu sas normas, chi diat depere essere fintzas obrigados a pagare sos costos de sa bonifica de su situ, semper chi non siat tropu tradu.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *