Imprentas 130 Sa neta de Maria Lai contra s’Istazione de s’Arte de Ulassa

RMC - Radio Macomer Centrale
RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 130 Sa neta de Maria Lai contra s’Istazione de s’Arte de Ulassa
/

Imprentas 130 di Ivan Marongiu

Sa neta de Maria Lai contra s’Istazione de s’Arte de Ulassa: s’eredade de Maria Lai est sa mia

Est lòmpida sa chida colada, a su Comunu e a sa Fundatzione Istatzione de s’Arte de Ulassa un’àtera tzitatzione de sos abogados de sa neta de Maria Lai, pro reclamare sa titularidade de sos deretos de autore pro s’impreu econòmicu de belle 150 òperas donadas dae s’artista su museo e a s’ente comunale.

Cussos chi pensaiant chi sa neta de s’artista ulassesa aeret rinutzadu a sos deretos de autore pro sas òperas de sa tziedda sua, si devent torrare a pensare. Oramai dae unos cantos meses su pretu tra s’eredera de s’artista e sa Fundatzione de Ulassa sighit a prènnere sos giornales ogiastrinos e sardos, ma non solu, bida sa fama de sas creatziones artìsticas de sa mastra ogiastrina.

Sa paristòria de s’artista sarda Maria Lai, morta in su 2013, sighit a donare ite fàghere a sa Setzione ispetzializada in matèria de Impresa de su Tribunale de Casteddu. A pustis de una prima vitòria de s’erederi, eris una tzitatzione noa est arribbada dae sa neta de s’artista, Maria Sofia Pisu, a sa Comuna de Ulassa e a sa Fundatzione Istatzione de s’Arte , fundada dae Maria Lai etotu in su 2004.

Sa briga est nàschida pro more de sa titularidade de sos deretos de utilizatzione econòmica de belle 150 òperas donadas dae Maria Lai a sa Fundatzione e a su Museu cando fiat galu in vida. Maria Sofia Pisu, puru reconnoschende su deretu de propiedade de sas òperas in capu a sa Fundatzione, ritenet chi cun sa lassa non siant istados trasferidos sos deretos econòmicos de autore, comente su deretu de riprodutzione e prèstidu de sas òperas de sa tzia. Est de sa matessi idea su giùighe de su Tribunale de Casteddu, Bruno Malagoli chi su 19 de ghennàrgiu 2021, cun ordinàntzia, at acollidu sa recherta de inibitoria de sa Maria Pisu contra sa bèndida de sos catàlogos de Maria Lai. Su giùighe at duncas interpretadu a sa lìtera s’art. 109 de sa lege subra su deretu de autore (L.D.A.), segundu su cale “sa tzessione de s’òpera non cumportat, sarvu acòrdiu contràriu, sa trasmissione de sos deretos de autore”, gasi sos deretos de sas òperas de Maria Lai diant èssere istados trasferidos a s’erederi a pustis de sa morte sua, acontèssida 8 annos a oe. Su 4 de martzu 2021, b’est istada s’udièntzia de recramu contra su provedimentu cautelare acanta si sunt presentados, pro sa Fundatzione e sa Comuna, sos abogados Giacomo Bonelli, Omar Cesana, Francesca Milani e Massimo Lai. Su giùighe at donadu resone a s’eredera. Ma sa càusa no est acabbada.

Sa tzitatzione noa fiat arribbada su 2 martzu 2021 a sa Fundatzione e a sa Comuna ogiastrina dae banda de Sofia Pisu. Cun una racumandada firmada dae su difensore suo, s’abogadu Stefano Astorri, est istadu notificadu a su sìndigu de Ulassa e presidente de sa Fundatzione Istatzione de s’Arte, Gianluigi Serra, s’atu de tzitatzione pro una càusa noa in su Tribunale Tzivile de Casteddu contra sa Fundatzione e sa Comuna pro: “atzertare e decrarare sa titularidade de sos deretos de autore, est a nàrrere de utilizatzione econòmica in sas òperas de Maria Lai in capu a sa professora Maria Sofia Pisu”.

S’eredidade chi Maria Lai at lassadu est unu pagu, amus a nàrrere, indefinìbile: dae una banda bi sunt s’Archìviu Maria Lai , fundadu in su 2018, e sa Fundatzione Maria Lai, fundada in su 2018, gestidas dae sa neta Maria Sofia Pisu. Possessora de sos deretos morales de Maria Lai, Maria Sofia Pisu at sa facultade de emìtere tzertificados de autentitzidade pro sos traballos de s’artista. Dae s’àtera banda b’est sa Fundatzione Istatzione de s’Arte e Museu, fundados pro voluntade de sa matessi Maria Lai, noe annos in antis dae morte sua e de sos cales est istada presidente onorària finas a cando fiat in vida. Segundu s’Artìculu 3 de s’istatutu de sa Fundatzione sena iscopu de lucru, su patrimòniu suo est costituidu dae una chentina de òperas de su museu “Maria Lai” donadas dae s’artista e de s’istrutura museale, cumprèndida totu s’àrea acanta bi sunt sos istàbiles dados in comodadu dae sa Comuna de Ulassa.

Su sìndigu de su comunu ogiastrinu e presidente de sa Fundatzione Istatzione de s’Arte, Gianluigi Serra, at rispòndidu a Arteconomy24 in mèritu a su cuntentziosu legale.

“Sa Fundatzione est istada creada pro voluntade de s’artista, chi nd’est istada fintzas presidente onoràriu pro noe annos, finas a sa morte sua. Est semper istadu craru, pro 17 annos, chi sos deretos de utilizatzione econòmica esserent in capu a sa Fundatzione, chi a s’imbesse diat èssere istada cun sas manos acapiadas,  depende fàghere riferimentu costante a sos erederis pro sa publicatzione de sos catàlogos, espositziones e prèstidos pro sas mustras. In prus, segundu s’istatutu totu sas òperas de Maria Lai chi costituint su patrimòniu de sa Fundatzione sunt inalienàbiles, e duncas si sos deretos no esserent in capu a sa Fundatzione, diamus tènnere òneres ebbia. Ma b’at de s’àteru, a s’Artìculu 4 de s’Istatutu, acanta si faeddat de sas Rènditas de sa Fundatzione, non b’at una fòrmula màgica crara comente  prevìdidu dae s’artìculu 110 de su L.D.A., ma si cumprendet chi cando si faeddat de “Rènditas costituidas dae su rèditu de su patrimoniu”, Artìculu 4(a), s’ìndicant totu sas rènditas derivadas dae sos deretos econòmicos relativos a sas òperas chi costituint su patrimòniu ex Artìculu 3. Semper a norma de s’Artìculu 3, “sos balàngios, pesadas sas relativas ispesas, depent èssere in manera integrale destinados a s’acumprimentu de sas finalidades de sa Fundatzione”, ma si custos benint dados a tertzos, est craru chi sos disponimentos istatutàrios non diat tènnere sensu.”

Sofia Maria Pisu pedit chi siat proibida sa bèndida de sos catàlogos relativos a sas òperas ispartzinadas in su territòriu de propiedade de su Comunu e cummissionadas dae su Comunu.  Si tratat de traballos fatos a cummissione e sa chistione est diferente.  Oe sa Fundatzione subravivet in parte gràtzias a intradas diretas comente billetes e bèndida de catàlogos in sa butega de su museo, chi rapresentant su 30% de sos incassos, mentras su chi abarrat 70% sunt finantziamentos de sa Comuna de Ulassa e de sa Regione Sardigna. Ocannu fintzas sa Fundatzione Sardigna est intrada comente sòtziu sustenidore. Ulassa est una bidda minore e no est fàtzile a bi lòmpere pro sos turistas, mancari su museo atirit meda istràngios e apassionados dae totu su mundu. Ocannu però sunt istados pagos a beru, pro more de s’epidemia de Covid-19 chi at fatu pèrdere cussu 30% de intradas diretas.

Pro custu su pretu cun sa parente de Maria Lai arriscat de pònnere in perìgulu sa subravivèntzia de s’Istazione. Cando s’at a arribbare a sentèntzia definitica, su CdA de sa Fundatzione at a detzìdere cale at a èssere su mègius caminu de sighire. A parte custu sa Fundatzione est unu museu monogràficu chi sighit a pilu e sinnu sas voluntades de s’artista, chi sunt istadas postas pro iscritu in sos artìculos de s’Istatutu chi Maria Lai etotu at letu e sutascritu in su prenu de sas facultades suas e de sa faina creativa sua. Maria Lai naraiat semper chi sa Fundatzione fiat su fìgiu chi no aiat mai tentu, pro ite costodiat s’identidade artìstica sua e est pro custu chi nois oe semus gherrende.

Ma si dae una banda b’at una neta chi pretendet sos deretos sas òperas suas, dae s’àtera bi sunt àteros parentes chi sighint a dare a su Museo òperas e ogetos de s’artista. Comente est sutzèdidu tres chidas a oe, cando un’àtera neta de sa Mastra, Federica Pisu, at dadu a su diretore de su museu Davide Mariani sa màchina de cosire chi fiat de sa tzia. Cun custu trastu, chi s’agiunghet a àteras tres lassas, Maria Lai, sighit a imbastire sos bisos suos e  a dare corpus a sas bisiones suas. Cun sa Singer sua, cun sa cale at realizadu sas lavagnas, sas geografias, sos libros cosidos e meda àteru, at materializadu s’arte sua . «Mi praghet s’idea – narat Federica – chi sa màchina de cosire siat in Ulassa, in intro de s’Istatzione de s’arte, in modu de la cumpartzire cun sos biagiadores chi faghent tapa in su museo. In manera simbòlica est comente chi, cun sa màchina de cosire sua, s’arte sua esseret aberta a su benidore, galu non finida e a disponimentu de totu sos chi, comente  naraiat issa, sèberant de èssere “pane che lievita”. De sìmbulos si nutrit s’arte e de insegnamentos sa vida.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *