Imprentas 113 – In su mundu, s’isport no est unu traballu pro fèminas. Tocat a gherrare pro sa paridade

RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 113 - In su mundu, s'isport no est unu traballu pro fèminas. Tocat a gherrare pro sa paridade
/

Imprentas di Ivan Marongiu

In su mundu, s’isport no est unu traballu pro fèminas. Tocat a  gherrare pro sa paridade

Sa note de su 29 de cabudanni de su 2019, su cuartetu istadunidensu de s’istafeta 4x400m mista segaiat pro primu su traguardu in sos Campionados Mundiales de atlètica lèbia de Doha, regalende a sos Istados Unidos una medàllia chi, pro calicunu, aiat unu balore particulare. Sa partetzipatzione a sa rassigna difatis non fiat segura pro Allyson Felix, atleta olìmpica cun su rècord istòricu de medàllias. Solu deghe meses prima, a su de oto meses de gravidàntzia, Felix fiat istada sutaposta a unu cesareo de apretu a càusa de carchi complicàntzia grae, esperièntzia chi aiat postu a arriscu sa vida sua e costrintu sa fìgia Camryn a colare unu mese in su repartu de terapia intensiva. Su 29 de cabudanni Camryn tifaiat pro sa mama dae sos ispaltos de s’istàdiu.

In sos Istados Unidos s’istipèndiu de sos atletas professionistas benit belle totu dae sos sponsor. In su 2010 Felix, giai tres bias campionissa de su mundu, aiat firmadu unu cuntratu cun sa Nike cun sa cale cumpartziat sa voluntade de promòvere s’isport comente  mèdiu de emantzipatzione feminile. In ghennàrgiu 2018 fiant de pagu cumintzadas sas cuntratatziones pro su rinnovu de s’acòrdiu, cun un’isponsorizatzione reduida dae Nike de su 70% in cunfrontu a sos annos pretzedentes, a càusa de s’edade de s’atleta, lompida oramai a 32 annos. Felix aiat pedidu sa garantzia de una tutela econòmica in casu de una gravidàntzia sua, ma s’azienda si fiat refudada de la pònnere in su cuntratu. S’atleta duncas aiat segadu su raportu betzu de belle 10 annos cun sa multinatzionale, denuntziende sas dificultades agatadas in su mundu de s’isport professionista dae sas fèminas chi si cheriant fàghere una famìlia.

“So istada una de sas atletas Nike prus cummertzializadas: si nemancu una comente a mie resessit a   otènnere carchi tutela pro sa maternidade, chie lu podet fàghere?”, si domandaiat in su 2019 sa campionissa in su New York Times, uninde·si a sas collegas chi in sos annos pretzedentes aiant manifestadu su matessi indinnu. Sa maratoneta olìmpica  Kara Goucher, fintzas issa isponsorizada dae su colossu isportivu americanu, in su 2010 aiat iscobertu, a gravidàntzia incumentzada, chi ogni cumpensu suo diat èssere istadu interrùmpidu finas a sa ripresa de sas garas suas, agatende·si custrinta a rinuntziare a allatare su figiu pro partetzipare a una mesu-maratona a tres meses dae su partu. Sa ripresa primidia a sas cumpetitziones, in prus, l’aiat procuradu cumplicatziones fìsicas non reversìbiles. Sa sete bias campionissa natzionale mesu-fundista Alysia Montaño, in sa matessi situatzione, in su 2014 at partetzipadu in manera simbòlica a sos campionados americanos, faghende sa gara de sos 800 metros a oto meses de gravidàntzia. In s’ora chi sos mèdias la tzelebraiant in publicu, in su privadu fiat lutende pro non pèrdere s’istipèndiu. Phoebe Wright, ligada a Nike dae su 2010 a su 2016, intervistada dae su Times at resùmidu bene sa situatzione cumpartzida dae sas professionistas de s’isport: “Sa gravidàntzia, pro un’ atleta, est comente èssere basada dae sa morte”.

Felix e sas cumpàngias suas aiat cumentzadu una protesta manna e in su giru de pagos meses sa boghe issoro non podiat prus èssere disconnota, a su puntu chi Nike at annuntziadu chi diat àere modificadu sas polìticas suas pro sa maternidade introduinde unu perìodu de 12 meses – allonghiadu a 18 in s’annu imbeniente – acanta sos cumpensos de sas atletas gràvidas non podiant èssere reduidos. Fintzas àteros sponsor de materiale isportivu, comente  Àtera Running, Brooks e Burton, si sunt impinnados a curregere sos cuntratos issoro pro more chi sas atletas no esserent costrintas a seberare tra interrùmpere sa carriera isportiva issoro o rinuntziare a sa gravidàntzia.

Sas polìticas discriminatòrias in s’ambiente isportivu non riguardant sa  maternidade ebbia, ma comente ammentat Felix “sas feminas  benint  tentas in prus pagu contu in cunfrontu a sos òmines”. Custa est una cosa chi si podet bìdere in  Itàlia puru, in ue a sas feminas  de sòlitu no ant sa possibilidade de fàghere carriera in s’isport de professionista. Custu cumportat s’ausèntzia de deretos comente pensiones, perìodos tutelados de maladia e asseguratziones pro infortùniu, sena contare sos cungedos de maternidade. In Itàlia, s’ùnica garantzia de aere un’intrada econòmica segura a longu tèrmine pro sas fèminas abarrat s’intrada in sos grupos isportivos de sas Fortzas armadas e de sas Fortzas de s’òrdine, limitadu comente si siat a un’élite minore meda. Una lege betza de baranta annos dèlegat a su Coni s’issèberu de detzidere cales disciplinas podent retzire un’istipendiu regulare. Su resurtadu est chi solu sas categorias maschiles de sos livellos prus artos de fubalu, tziclismu, basket, mototziclismu, boxe e golf retzint un’istipendiu seguru. Totus sas atletas, de ogni livello, ufitzialmente sunt diletantes. Pro sas protagonistas de sos isport prus populares, comente nàdidu o ischerma, remèdiant sos sponsor e sos diritos tv, ma abarrat sena tutela sa  parte prus manna de sas atletas chi, comente sos collegas, pràticant s’isport pro traballu, contribuinde a su prestìgiu de s’Itàlia a livellu internatzionale, ma sunt custrintas a si cuntentare de unu “rimbursu ispesas“.

Ma sas diferèntzias non riguardant s’isfera retributiva ebbia. In su sistema italianu sas atletas rapresentant su 28%, sas ufitziales de gara su 18%, sas allenadoras prus pagu de su 20% de su totale. Sa pertzentuale calat galu de prus  in su sistema dirigentziale. In prus sas Federatziones rinùntziant pro motivu de visibilidade a investire in progetos de isport femminile, e mandant a in antis mescamente sos isport cunsiderados pro traditzione “maschiles”. Pro custu sas disciplinas feminiles sunt sutavalutadas fintzas dae sos mèdias. Sa marginalitdade de sas atletas duncas no est ligada a unu fatore numèricu ebbia, e lu cunfirmat su “diletantismu” de sa natzionale feminile de Volley, isport acanta sas tesseradas sunt  meda de prus de sos òmines e su potentziale mediàticu est prus artu.

Sas capassidades de sas fèminas benint semper postas in duda. Comente narat sa sotziòloga Beatrice Barbusse: “Sigomente semus fèminas, non semus cumpetentes a priori.

Sa frantzesa Charlotte Girard-Fabre, ex àrbitru internatzionale de hockey subra astra, at contadu sas discriminatziones e sos insultos subidos siat comente atleta, siat comente àrbitru. Est istada pròpiu custa denuntzia, pagu apretziada dae sa Federatzione, a decretare sa fine de sa carriera internatzionale sua.

Ma in Itàlia sessismu, misoginia e omofobia a s’ispissu benint deribricados coment “’òdiu indiferentziadu”.

Fintzas sa presèntzia iscassa de sas fèminas in sas iscuadras tècnicas frenat su percursu isportivu de sas atletas. Comente at contatdu Sara Ventura, bìndighi bias campionissa italiana de tennis, sas giòvanas promìtidas reclutadas dae sas federatziones si podent agatare a bìvere in istruturas isuladas dae sa sotziedade, in cale sos ùnicos puntos de riferimentu sunt òmines cun una formatzione tècnica ebbia. “Sos allenadores meos mi insullaiant e mi leaiant in giru. Apo subidu cale si siat tipu de violèntzia: fìsica, verbale, psicològica”. Sa mancantzia de allenadoras fèminas abarrat, pro sas giòvanas atletas, penalizzante meda.

Duncas s’isport at unu problema cun sas feminas, mescamente cun sa maternidade, e non solu in USA. Pro esempru, medas atletas italianas de artu livellu benint costrintas a sutascrìere “clàusolas anti-gravidàntzia”, acanta s’impinnant a no abarrare gàvidas, pena s’espulsione de sa sotziedade isportiva. Unu decretu de su 2019 at istituidu pro cussu su Fundu de tutela a sa maternidade de sas atletas, ponende unu milione de euros pro totu su 2021. Unu passu minore passu in antis, ma unu pianu triennale diat èssere mègius.  Faeddende semper de progressos,  paret chi sa Figc apat s’intentzione de introduire su professionismu in su fubalu  feminile intro su 2022.  Amus a bìdere, pro ite, biende comente sunt sas cosas, s’isport  dimustrat a beru de èssere s’ispigru de una sotziedade maschilista e misògena.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *