S’informatzione  subra sos vatzinos depet èssere sèria e basada in datos seguros  e verificados

In sas dies passadas s’est incumentzadu a faeddare de probàbiles mortos e de carchi casu possìbile de trombosi acapiados a sos vatzinos AstraZeneca, finas a su  reghente ritiru de su lotu incriminadu dae banda de s’Aifa (s’Agèntzia italiana de sa Meighina) e a su firmu de sa somministratzione de su suru de sa multinatzionale in Itàlia, provedimentu  adotada fintzas in Frantza e Germània. Comente ischimus totus s’Agentzia de su Fàrmacu at naradu chi non b’at peruna relazione intre cussas mortes e sa somministratzione de su vatzinu. Segundende unu tipu de comunicatzione oramai presente meda fintzas in sos mèdias massivos, cunsiderados comente sos prus “autorèvoles”,  s’est detzìdidu duncas de ispainare su pànicu, de fàghere a tìmere sa gente prima de averiguare si b’aiat a beru una relatzione tra sos vatzinos somministrados e sas mortes, sende chi galu non s’ischiant sos resurtados de sas autopsias. Immoe ischimus chi cussas timòrias no aiant perunu fundamentu e ca su retiru de su lotu in manera manera precautzionale non fiat suportadu dae motivatziones cuncretas, ma solu dae boghes o mègius “gossip” giornalìsticos. Medas testadas difatis sunt prus interessadas a pesare polèmicas pro bèndere prus còpias o pro otènnere prus visualizatione, chi no a  donare un’informatzione onest, verificada e ùtile a sa gente.

Duncas s’Ema (Agèntzia europea pro sos meighinales) e s’Aifa ant craridu chi no est istada cumproada perunu acàpiu tra sos casos de trombosi e sa somministratzione de sos vatzinos, imbetzes pro su chi interessat sas mortes, sas inchiestas ant esclùdidu sa relatzione. Est craru però chi pònnere sa noa de custas mortes in sa prima pàgina in manera acrìtica, podet causare meda difidèntzia in sos cun cunfrontos de sa  seguridade de sos vatzinos, fintzas tra sos sustenidores issoro prus cumbintos. Sena èssere acusados de difènedere s’indùstria farmatzèutica — chi, andat comente si siat ammentadu, est tenta a respetare protzeduras meda severas in su protzessu produtivu e est sutaposta a controllos continos –, tocat a si dimandare cale siat s’interessu a creare totu custu clima de pensamentu e de timòria tra sa gente, sena tènnere nissuna proa sientìfica. Cales sunt sos vantàgios de istigare s’iscetitzismu e sa timoria in sos cunfrontos de un’istrumentu, pro immoe s’ùnicu a disponimentu, gosi importante e  fundamentale comente su vatzinu pro gherrare contra su Covid e fìntzas contra unu nùmeru mannu meda de àteras maladias virales, dende coddu a sas teorias cumplotìstica de sos No Vax e de sos negatzionistas?

Est beru chi sos vatzinos podet causare efetos collaterales, pròpiu comente cussos descritos in su billete  informativu de ogni meighina chi pigamus sena perunu oriolu ogna santa die, epuru a nemos est mai bènnidu a conca de iscrìere un’artìculu de su tonu apocalìticu contra s’ibuprofene. Tando nde essit a pìgiu unu datu chi non si podet discùtere: in una situatzione difìtzile comente sa chi semus colende, si tirat semper de prus a difùndere pànicu mediàticu e a ispìnghere a gente a tìmere. Sa cosa fiat crara giai un’annu a como intendende faeddos seberadas in sas primas dies pro descrìere sa situatzione pandèmica, totus faeddos chi apartenent a su lèssicu de sa gherra: invasione, resistèntzia, cumbata, òbligu de retiru, trintzea, ditadura, inimigu, eroes de sacrificare, armas e gosi sighende.

In su giru de pagas chidas est divènnida una cosa normale s’apuntamentu cuotidianu de su bulletinu de sos mortos e s’identificatzione de s’inimigu, chi però no est istadu su virus ebbia: prima sos tzinesos, posca sos curridores, sighi sighi sos giòvanos chi faghiant sa “movida”, sos pipios e posca s’iscola. Su ricursu a unu limbàgiu de tipu bèllicu adotadu dae sos mèdias, frutu de su bisòngiu de otènnere prus visibilidade creende unu clima emotzionale forte e prus che totu de timòria, at tènnidu s’efetu de  estremizare sas positziones nostras in sos cunfrontos de su virus, chi s’est identificadu comente unu nemigu de cumbàtere, e non comente una maladia de bìnchere.

Seberare tzertos faeddos a su postu de àteros signìficat tando detzìdere de orientare in unu tzertu modu su pensamentu e de nos dare sa pertzetzione de una situatzione mala e grave,  chi pro la superare est atzetàbile ogni sacrifìtziu: pèrdere su traballu, rinuntziare a sos caros nostros e a sa vida sotziale, evitare su cuntatu fìsicu, s’isulamentu, cambiare s’iscala de sos balores nostros. Duncas fintas sa privatzione de sa libertade divenit unu prètziu giustu chi semus dispostos a pagare. Pro custu sas paràulas sunt importantes e diat tocare a las impreare cun responsabilidades cando si narant o s’iscrient; mescamente, diamus dèpere incumentzare a nde bogare dae su vocabulàriu nostru faeddos chi ammentant unu clima de gherra permanente. Podet èssere chi sena su limbàgiu bèllicu forsis  non diat èssere mancu incumentzada sa cassa a sos impestadores (untori), e si diat èssere evitadu su clima de timòria colletivu chi in medas sugetos at causadu fintzas dannos a livellu psicològicu.

Su 21 de freàrgiu fiat s’anniversàriu de s’iscoberta de su malàidu 1 de Codogno e un’annu a pustis amus  s’istrumentu pro evitare de dèpere colare un’àteru annu comente a cussu chi est in pessu acabadu. Epuru su vatzinu, pro more de sas polèmicas causadas dae sos mèdias sotziales e informativos italianos, est furriende•si in unu nemigu nou de cumbàtere, belle prus perigulosu in sa pertzetzione comuna de su virus etotu. Coladu s’isperu, nos abarrat su disisperu. Semus colados dae sa timòria de nos mòrrere de Covid, a cussa de nos mòrrere pro neghe de su vatzinu. Su coladòrgiu lògicu est istadu prus lestru meda. Su pensamentu e sa preocupatzione oramai est s’istadu de ànimu dominante in bona parte de sa populatzione. Sa gente faghet bene a si preocupare, ma su pensamentu non si devet furriare in psicosi.

Su stop momentàneu a su vatzinu AstraZeneca est sinnu ca sos controllos si faghent. Su firmu est “arribbadu a pustis de tres casos de trombosi de giòvanos vatzinados in Germània”. Sos resurtados de e’Ema ant postu in evidèntzia comente in Itàlia sunt istados fatos 5 milliones de vatzionos, e sos casos trombosi sunt istados 3 ebbia. In Inghilterra imbetzes sos casos sunt istados 5, subra 11 milione de vatzinos. Roberto Speranza in s’interventu suo in sa Cummissione Afares sotziales de Camera  e Senadu at allegadu de  sas lìnias programmàticas de su dicasteru suo e de sa situatzione de sa pandemia de Covid-19 in Itàlia. “Cantu acontèssidu in calicunu istadu europeu non depet  fàghere pèrdere sa fide de sa gente in sos vatzionnos”, e at agiuntu, ispieghende chi “su Guvernu italianu at sa màssima fide in su traballu e in sa cumpetèntzia de Ema e Aifa, pretendamus màssimu livellu de seguridade e amus a sighire cun sa màssimu atententzione  a vigilare subra sos eventos cuntràrios. Su firmu temporale e precautzionale de sas somministratziones de AstraZeneca est frutu de unu cunfrontu tra sas agèntzias regulatòria natzionales e de sas detzisione de sos ministros de sa  Salude de cussos istados”.

S’isperàntzia est chi sa gente non perdat fidutzia in sos vatzionos.  Ma essere vatzinados, comente ant torradu a nàrrere prus de una bia sos espertos, non cheret nàrrere chi chie si vatzinat non si podet ammalaidare, ma solu chi in casu de contàgiu sa maladia si manifestat in modu prus ligeri e prus pagu agressivu. A ogna contu sos vatzinados depent sighire a portare sos dispositivos de seguresa, pro ite podent èssere veìculu de contàgiu. In prus, su vatzinu no est pro semper, e segunda de su suru chi benit sumministradu, tocat a lu repìtere a pustis de unos cantos meses.

Pro serrare, su terrorismu mediàticu e sos sèberos de limbàgiu ant una responsabilidade manna  in sa difidèntzia chi semper prus tzitadinos ant a àere in sos cunfrontos de sa campagna vatzinale, cun cunsighèntzias chi s’ant a traduire in àteros mortos e disacatos semper prus graves pro s’economia e sa ripresa de su Paisu. Pro custu est netzessàriu a dare atentzione a sos faeddos chi seberamus pro descrìere su presente nostru e mescamente s’orizonte nostru, esigende galu prus atentzione dae banda de chie est  mutidu a su còmpitu de nos informare. Depimus pretèndere de èssere informados cun seriedade e cun datos tzertos, sena pesare su pànicu tra sos tzitadinos  chi sunt semper prus istracos, dae sa pandemia e dae sos istrìulos de bona parte de sos  giornalistas, comente chi sa crisi epidemològica sia un’ispetàculu mannu o unu talk show a s’americana.