Imprentas 301 -Comente s’Islanda at risòlvidu sa tossicodipendèntzia de sos giòvanos

Imprentas
Imprentas
Imprentas 301 -Comente s'Islanda at risòlvidu sa tossicodipendèntzia de sos giòvanos
Loading
/

Imprentas 301 -Comente s’Islanda at risòlvidu sa tossicodipendèntzia de sos giòvanos

Imprentas
Imprentas
Imprentas 301 -Comente s'Islanda at risòlvidu sa tossicodipendèntzia de sos giòvanos
Loading
/

di Ivan Marongiu

Custu artìculu iscritu dae sa giornalista Anna Vitalis faghet parte de unu reportage subra sas istrategias pro sa lota a sas dipendèntzias de drogas de sos giòvanos in Europa. Amus a lèghere sa parte dedicada a s’Islanda.

Mancant pagos minutos a sas tres de unu chenàbura sero de istade, e Laugardalur Park, a costadu de su tzentru de Reykjavik, paret unu desertu. Ogna tantu si biet un’adultu cun unu passeginu, ma su parcu est inghiriadu dae domos e cumplessos residentziales e sas iscolas oe sunt serradas. Ma ue sunt finidos totu sos pipios? So passigende cun Gudberg Jónsson, unu psicòlogu de su logu, e Harvey Milkman, unu professore de psicologia americanu chi pro metade de s’annu insegnat a s’Universidade de Reykjavik. Binti annos a oe, narat Gudberg, sos pitzocos islandesos fiant tra sos giòvanos chi consumaiant prus alcòlicos in Europa. “Non podias caminare in su tzentru de Reykjavik su chenàbura sero, ca non t’intendias a su seguru”, agiunghet Milkman. “B’aiat unu muntone de pitzocones  imbriagos chi disturbaiant sa gente chi colaiat in caminu.”

In pagos minutos semus colados dae in antis duos locales dedicados a su badminton e a su ping pong. In su parcu b’at fintzas una pista de atlètica, una piscina a riscaldamentu geotèrmicu e, in fines,  pipios chi giogant a fùbbalu in unu campu asfaltadu. Non b’at giòvanos in custu momentu, ispiegat Gudberg, ca sunt impinnados in sas fainas de su “doposcuola” in sas vàrias istruturas de su cuartieri, o sunt in sos tzìrculos pro letziones de mùsica, dantza o arte. Opuru sunt foras cun sos genitores Oe, s’Islanda est prima in sas classìficas europeas pro nùmeru de pitzocos chi ant un’istile de vida sanu. Sa pertzentuale de piseddos de 15 e 16 annos  chi si sunt imbriagados in s’ùrtimu mese est colada dae su 42% de su 1998 a su 5% de su 2019. Sa pertzentuale de cussos chi ant fatu impreu de cannabis in su cursu de sa vida est calada dae su 17% a su 7. Cudda de sos fumadores abituales est colada dae su 23 a su 3%. Su Paisu est arribbadu a custa bortada gràtzias a unu càmbiu radicale de sas politica giovanis,  agiudada dae datos sientìficos – ma comente si siat, s’est afidadu a su chi diamus pòdere definire su “sentidu comunu impostu”.

Si su modellu islandesu esseret adotadu in àteras natziones, sustentat Milkman, bi diat àere benefìtzios pro su benèssere fìsicu e psicològicu generale de milliones de piseddos, pro non faeddare de sas càscias de sos entes de sanidade pùblica e sa sotziedade in gènere. “S’Islanda fiat sa natzione acanta si consumaiant prus drogas”, ispiegat Milkman bufende una tzìchera de tè in s’apartamentu suo de Reykjavik. In sos primos annos Setanta, cando fiat ancora stagista in s’ispidale psichiàtricu de Bellevue a New York, “sa LSD fiat giai de moda, e unu muntone de persones pipaiant erba”. In sa tesi sua de dotoradu, Milkman concruiat chi un’indivìduu diat àere seberadu s’eroina o sas anfetaminas a segunda de comente  gestiat s’istrachidùdine (fadiore). Chie impreaiat eroina lu faghiat pro no intèndere prus nudda; chie preferiat sas anfetaminas cheriat afrontare custu istadu de ànimu cun prus coràgiu. A pustis de àere publicadu su traballu suo, Milkman fiat istadu tra sos fortunados seletzionados dae su National Institute on Drug Abuse pro rispòndere a preguntas comente: proite sa gente comintzat a fàghere impreu de drogas? Poite sighit? A ite puntu lompet su lìmite de sa dipendèntzia? A ite puntu si firmat? E cando si torrat a rùere?

“Cale si siat pitzocu universitàriu diat ischire nàrrere pro ite una persone comintzat a si drogare. Sa matèria prima de totu est disponìbile, sa persone amat s’arriscu, s’intendet alienada o mancari unu pagu depressa”, narat. “Ma pro cale motivu sighit a fàghere impreu de sustàntzias? Est istadu a cussu puntu chi so arribbadu a su cuntzetu de limenàrgiu de sa dipendèntzia, e sa lampadina s’est allumada – est inie chi fintzas deo apo isperimentadu sa personale versione mea de su momentu ‘eureka’”.

In su Metropolitan State College de Denver, Milkman fiat istadu fundamentale pro s’afirmatzione de s’idea chi sa gente isvilupet una dipendèntzia a càusa de sas variatziones a livellu de chìmica tzerebrale. Sos pitzocos chi afrontaiant in manera aberta s’istrachidùdine chircaiant un’emotzione estrema – e la chircaiant furende tzerchiones, ràdios o màchinas, opuru cun s’impreu de drogas graes. Fintzas s’alcol alterat sa chìmica de su cherbeddu, naturalmente. Est unu sedativu, ma pro prima cosa rallentat su controllu tzerebrale, chi cumportat sa pèrdida de inibitziones e, a doses minores, sa reduida de s’ànsia.

“Sas persones podent devènnere dipendentes de s’alcol, de sas màchinas, de su dinare, de sas calorias o de sa cocaina – de cale si siat cosa!, narat Milkman. “Su cuntzetu de dipendèntzia cumportamentale est duncas devènnidu su puntu prus importante de sa chirca nostra.” Contzetu chi nd’at generadu un’àteru: “Proite no organizare unu movimentu sotziale chi promovat una casta de ‘isballu naturale’? Proite non propònnere a sa gente de si isballare cun sas sinapsi ebbia, sena sos efetos malos de sas drogas?”

In su 1992 su grupu suo de chirca in Denver aiat bintu unu finantziamentu guvernativu de su balore de 1.2 milliones de dòllaros de su Project Self-Discovery, initziativa chi proponiat a sos pitzocos “isballos naturales” in càmbiu de droga e gestos criminales. Ant otentu referèntzias insegnantes, infermieris e consulentes iscolàsticos, e si sunt pigados càrrigu de pitzocos dae sos 14 annos in susu, cumbintos de non tènnere bisòngiu de peruna terapia, ma chi aiant tentu problemas cun abusu de sustàntzias e reatos minores.

“No aìamus naradu chi los diamus àere “curados”, ma prusaprestu chi lis diamus àere insegnadu totu cussu chi cheriant imparare: mùsica, dantza, hip hop, arte, artes martziales.” S’idea fiat de tènnere letziones diferentes chi proponiant una variedade de alteratziones in sa chìmica de su cherbeddu de custos pitzocos, dende·li cussu chi teniant bisòngiu pro afrontare  mègius sa vida: medas aiant unu bisòngiu disisperadu de un’esperièntzia chi los agiuaret a reduire s’ànsia, àteros imbetzes cheriant un’iscàrriga de adrenalina. Faghende totu custu, sos giòvanos aiant imparadu fintzas istrategias noas de vida pro lis permìtere de megiorare s’idea chi teniant de issos etotu e de vida issoro, e su modu chi aiant de interagire cun sas àteras persones. “Su printzìpiu fundamentale fiat chi s’educatzione subra de sas drogas non funtzionat. Serbint istrategias cumportamentales pro agire a sa base de cuddas informatziones,” narat Milkman. A sos pitzocos fiat istadu naradu chi si trataiat de unu programa de tres meses. Unos cantos aiant finidu pro bi abarrare chimbe meses.

In su 1991, Milkman fiat istadu cumbidadu in Islanda pro presentare su traballu suo. Fiat devènnidu duncas unu consulente pro su primu tzentru residentziale in Islanda dedicadu a su tratamentu de sas dipendèntzias de droga in sos pitzocos, in una bidda mutida Tindar. “Su pranu fiat de dare a sos pitzocos cosas prus interessantes de fàghere” . Fiat istadu inie chi aiat connotu a Gudberg, a s’època un’istudiante triennale de psicologia e voluntàriu a Tindar. Dae tando sunt abarrados amigos.

Dae sa collaboratzione issoro fiat nàschidu su programma de preventzione e cura de sas dipendèntzia de sa drogas chi fiat istadu impradu dae su guvernu islandesu in totu sas realtades caraterizadas dae un’impreu mannu de sustàntzias illegale dae banda de sos giòvanos. Sos efetos fiant istados deretu positivos. Sos pitzocos chi atzetaiant de intrare in su programma, de fàghere atividades culturales, artìsticas e isportivas, acabbaiant de impreare sustàntzias, las refudaiant, sende chi s’efetu dopante chi chircaiant cun sas drogas beniat sostituidu dae sas sensatziones positivas de fàghere una cosa chi lis agradaiat paris cun sos àteros.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *