Imprentas 269 – A pustis de sa pandemia sos giòvanos pòmpiant su benidore cun timoria

Imprentas
Imprentas
Imprentas 269 - A pustis de sa pandemia sos giòvanos pòmpiant su benidore cun timoria
/

di Ivan Marongiu

Segundu unu sondàgiu de su Financial Times, sa sensatzione prus difusa in sas generatziones noas est sa discunfiantza. Sos giòvanos creent semper prus pagu a su mèritu e sa timoria pro su clima pròvocant  ànsias chi a s’imbesse sos prus antzianos non tenent. Nudda de nou tando. Sa sensatzione est cussa  andare cara a un’ispèrruma. Antzis, de afundare a càusa de sa mancàntzia de seguresa, sena nisciunu agiudu in vista. Sa pandemia duncas est resèssida a pegiorare unu cuadru chi fiat giai cumplicadu.

Su coro de sos giòvanos – segundu una chirca fata dae su Financial Times a s’internu de unu progetu dedicadu a sas generatziones noas – espressat unu disìgiu beru, a s’ispissu disconnotu e a bias sutavalutadu o fintzas pigadu a befes. Ma custu malistare giovanile superat fintzas sa crisi sanitària e assumet, in medas casos, una dimensione esistentziale. Issos non pedint agiudos, non cherent dipèndere dae s’interventu de sos àteros. Traballant, istùdiant, andant a s’universidade e chircant traballu. In pagos faeddos faghent totu su chi bisòngiat fàghere.

Ma mancari custu su restu de su mundu paret chi chèrgiat onorare sos impignos. Sas carrieras sunt blocadas, sos prètzios tropu artos impedint istabilidade e in sos momentos prus difìtziles sunt sos giòvanos sos primos a pagare su prètziu, in tèrmines de intzertesa e de ausèntzia de prospetivas. Un’esèmpiu podet èssere cussu de Akin Ogundele, londinesu de 34 annos cun famìlia e bonu traballu in su setore finantziàriu. Pro issu su problema est sa domo: issu e mugere sua traballant ma mancari sos istipèndios prus chi dignitosos, non resessent a si permìtere s’achistu de un’apartamentu in tzitade. Bivent in una domo a pesone, gastant meda e rispàrmiant pagu. «Ite apo a pòdere lassare a fìgios meos?», si dimandat, intervistadu dae su cuotidianu britànnicu.

B’at situatziones peus, seguru. Ma mancari su cursus honorum de cabbale, Ogundele andat isvilupende unu sentidu de inadeguatezza e, peus, ancora, de discunfiantza in sos cunfrontos de sa sotziedade. Su cuntratu sotziale, narat, «no est istadu rispetadu». Non b’at garantzias. Si traballat, ma sena seguridade. E de su dinare balangiadu cun mèritu e sacrifìtzios in butzaca nde restat meda pagu.

Su problema est chi non si tratat de unu casu isoladu. A minare s’impignu de sos giòvanos est unu sentidu de inseguresa chi sighit a crèschere. Su prètziu de sos immòbiles est in aumentu, gasi comente cussu pro s’istrutzione. In  su traballu, mancari sa preparatzione arta, sa cumpetitividade est assoluta, e a sa fine totu sa vida professionale divenit impossìbile. E sa minetza climàtica, no ùrtima, contribuit a aumentare su malistare de sos giòvanos («apo a andare in pensione pro assìstere a sas gherras de su clima»), comente at decraradu un’àteru intervistadu, chi at chèrfidu abarrare anònimu. De cunsighèntzia, fintzas si siant consapèvoles chi pro medas aspetos sas vidas issoro sunt mègius respetu a cuddas de sas generatziones pretzedentes (istùdiu, biàgios, internèt, variedades de impreos), su malumore sighit a cunditzionare sa vida de sas levas noas, a su puntu de cambiare sa bisione issoro subra temas comente meritocratzia, mundu de su traballu e benidore.

Est prus de unu suspetu, pro esempru, chi sa richesa de sos babbos siat devènnida unu fatore semper prus importante pro determinare crèschida e prospetivas. A lu cunfirmare arribbat fintzas unu documentu de s’Institute for Fiscal Studies: prus sas generatziones betzas amuntonant  richesas, decrarat s’istitutzione, prus s’eredade mèdia respetu a su rèditu creschet. Pro sos nàschidos in sos annos ’80 est belle su dòpiu respetu a sos nàschidos in sos annos ’60. De cunsighèntzia, pro sos giòvanos de sas famìlias de sas classes prus bassas de sa sotziedade, s’eredade at a contribuire a su benèssere issoro solu pro su 5%. Pro chie s’agatat in cussa prus arta, l’at a fàghere pro su 29%. Pro sos nàschidos in sos annos ’60 sa diferèntzia fiat  prus bassa: 2% e 17%.

In prus de costituire un’ostàculu pro sa mobilidade sotziale e creare/tramandare disugualidades, custa situatzione est unu dannu fintzas pro chie est prus fortunadu de sos àteros. Sa resèssida issoro in su traballu resurtat semper relativa respetu a su capitale eredadu e custu, cun su colare de su tempus –pròvocat avilimentu e malistare.

Chie imbetzes est resèssidu a megiorare sas prospetivas suas sena pòdere contare subra sas risursas familiares costumat a atribuire custu resurtadu prus a sa fortuna chi non a su mèritu. In pagos faeddos, sa pèrdida de impignu in una sotziedade meritocràtica est devènnida evidente. A agravare su cuadru est s’insicuresa de traballu. Est unu mundu fatu de positziones precàrias, cuntratos de agèntzias interinales e postos temporàneos (est una de sas fòrmulas de traballu prus difusas pro sos impreos de sos giòvanos in s’eurozona), pegioradu dae sos efetos de sa pandemia e de s’iscassu cunsideru dae banda de sas aziendas.

«In su 2009 apo mandigadu ispaghitos pro unu mese ca s’impresa acanta traballaia fiat de propiedade de un’azienda equity chi at seberadu de mi litzentziare pro comporare competitor prus piticos», ispiegat su californianu Jim a su FT. «A sa fine m’ant torradu a assùmere ma  pro sa metade de sa paga. Bellu modu pro isvilupare talentos, beru?»

In prus b’at meda cumpatitzione. «A pustis de 30 refudos, so istadu seberadu dae unu grupu de 2.500 candidados pro fàghere una proa psicomètrica, sighida dae un’intervista vìdeo, un’assessment centre, una chida de proa virtuale congruida cun un’intervista. A pustis de totu custu, m’ant propostu unu cuntratu de dischente pro duos annos», ispiegat s’inglesu Hadrien. «Nos devimus mesurare cun bot, màchinas e una generatzione de èsseres umanos semper prus cualificados».

Su resurtadu de totu custu est una pèrdida de interessu e de impignu e, mescamente de disponibilidade. Pro esempru in su campu legale creschet su refudu de sutastare a sas règulas no iscritas de sos istùdios chi imponent a sos prus giòvanos de atzetare ritmos de traballu esagerados, garantire presèntzia contina e màssima atentzione in càmbiu de una paga a suta de sos standard mìnimos, cun una prospetiva de carriera reduida meda. Non nde balet sa pena, custu est su pensamentu. Fintzas ca sa pertzetzione de inseguresa- continat su Financial Times – no est acapiada solu a sa realidade individuale pròpia. A apessamentare sos giòvanos est fintzas sa  polìtica. Pro sos Millennial africanos, pro esempru, non si bidet prus cussu otimismu chi bi fiat finas a 10 annos a oe. Si faeddat de pèrdida de interessu, de polìtica largana, de corrutzione e democratzia in perìgulu. In Turchia (àteru esèmpiu) si timet pro s’andamentu de s’economia e pro sas libertades individuales. Su matessi balet pro su Sudamèrica.

Ma dant pensamentu fintzas su problema ambientale e sa prospetiva climàtica pro su benidore. Sas generatziones prus betzas, ispiegat Abhi Kumar a su FT, «non cumprendent s’ànsia nostra. Deo chirco de m’iscostiare dae s’Ìndia pro mi trasferire in unu Paisu acanta sos efetos climàticos ant a èssere prus pagu graes». Pro medas de sa generatzione sua su clima est unu problema sèriu, pro sos prus antzianos est una timoria pagu cuncreta.

Su resurtadu est chi sos giòvanos connoschent timorias chi sos mannos no ant mai tentu. E sunt assustados dae unu benidore chi non promitet nudda de bonu. Comente ispiegat Sam, chi traballat a Londra comente  corporate lawyer, «Istamus mègius de comente istaiant sos babbos nostros, seguru. Ma non tenimus cussa satisfatzione de ischire chi sos fìgios nostros ant a istare mègius de nois».

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *