Imprentas 221 di Ivan Marongiu
Progetos pro su reinserimentu de sos ex cartzerados
Sa cumpangia Cada Die Teatro aberit sas ghennas de su Tzentru de Arte e Cultura “La Vetreria” de Pirri a ex detenutos chi sunt deretos de iscontare sa pena e chi fintzas gràtzias a su teatru, ant a torrare a s’inserire in sa sotziedade. Difatis in su mese da làmpadas sunt cumentzados sos laboratòrios pensados e dirìgidos dae sos atores e registas Alessandro Mascia e Pierpaolo Piludu chi, paris cun sas esperièntzias artìsticas bìvidas in sos càrtzeres (fintzas in custu annu de pandemia), ant detzìdidu de fàghere un’àteru passu movende dae una simpre pregonta: “ite ant a fàghere a s’agabbu de su percursu detentivu sos cartzerados?”. Gràtzias a custas atividades, a s’indonu, s’at a chircare de favorire s’achirimentu de tècnicas e cumpetèntzias teatrales in unu cuntestu protetu acanta totus s’ant a pòdere pònnere in giogu e in ue ant a èssere promòvidas sa collaboratzione e s’iscurtu retzìprocu.
Pro sa realizatzione de su progetu non podiant mancare sos dotzentes de su Cpia 1 Karalis (Tzentru Provintziale pro s’Educatzione de is Adultos de Casteddu), gràtzias a sos cales sunt interessados istudiantes, giòvanos e adultos chi ant àpidu esperièntzias cartzeràrias, de afidamentu, o chi apant bìvidu o bivant situatziones discumbeniosas. Ant a èssere seletzionadas sas dimandas presentadas dae sos partetzipantes e ant a èssere amìtidos màssimu sete dischentes. In custa prima parte sos addòbios s’at a fàghere a Pirri, ma dae cabudanni in susu sas atividades s’at a iscostiare a s’internu de un’edifìtziu iscolàsticu acanta òperat su Cpia e s’at a concruire in nadale cun unu sàgiu finale.
Sos laboratòrios s’ant a basare subra de unu testu inèditu de s’iscritora sarda, danesa de adotzione, Maria Giacobbe chi cun custa initziativa afòtziat de prus sa collaboratzione cun Cada Die Teatro. Su tema at a èssere su de sa realidade de sa Sardigna de sos annos ’60 e ’70 cando, cun su Pranu de Rinàschida, fiat istada finantziada s’industrializatzione de s’Ìsula e fiant nàschidos polos chìmicos e petrolchìmicos in Otzana, Portu Turre, Sarrocu. Paritzos aiat crètidu chi cussos investimentos mannos diant èssere istados un’oportunidade de crèschida e de riscatu; àteros, imbetzes, giai dae tando, timiant chi custu passàgiu dae un’economia de pastoriu a un’economia basada in su petròliu e sos derivados suos diat àere àpidu efetos dannàrgios pro su territòriu, sa salude e s’identidade de totu unu pòpulu.
S’initziativa faghet parte de unu progetu natzionale prus mannu, “Per Aspera a Astra – Come riconfigurare il carcere con la cultura e la bellezza”, lòmpidu a sa de tres editziones, in Sardigna finantziadu dae sa Fundatzione de Sardigna. S’idea promòvida dae Acri (Assòtziu de Fundatziones e de Càscias de Rispàrmiu) e sustentada dae 10 Fundatziones bancàrias, dae 3 annos interessat belle 250 detenutos de 12 càrtzeres italianos in percursos de formatzione artìstica e professionale in sas artes de su teatru.
Un’àtera initziativa digna de mentovu in favore de sos cartzerados minoriles est cussa chi est istada presentada su 26 de mese de làmpadas in Casteddu, in sos istùdios de Radio X. Su rapadore Kento, difatis, durante sa presentada de s’ùrtimu discu suo, at annuntziadu chi in custas dies s’agatat in Sardigna pro leare parte a una sèrie de ddòbios in su càrtzere minorile de Cuartùciu. S’artista calabresu, difatis, est prus de 10 annos chi aparitzat laboratòrios de iscritura in sos istitutos penales pro minores, ma fintzas in sas iscolas e in sas comunidades de recùperu pro giòvanos.
Francesco “Kento” Carlo, nàschidu 44 annos a oe in Reggio Calabria, cun a s’ativu prus de milli cuntzertos in Itàlia e in s’èsteru, est istadu seberadu dae s’assòtziu Malik Ets pro su progetu Skillellè, seletzionadu dae s’Impresa Sotziale “Con i Bambini”, in s’àmbitu de su Fundu pro su cuntrastu de sa poberesa educativa minorile. “Non bidia s’ora de comintzare custa aventura noa in terra sarda – at naradu s’artista in ocasione de sa chida de addòbios cumentzados lunis su 21 de làmpadas e ammaniados a s’internu de s’Istitutu Penale pro Minores de Cuartùciu -.
Satisfatu Meda de s’initziativa Enrico Zucca, su diretore de s’Istitutu: “Custu progetu est una bera ocasione de crèschida pro sos piseddos de s’istitutu nostru. Su cunfrontu cun su mundu esternu, mescamente in custu perìodu de pandemia, acanta medas initziativas si sunt dèpidas firmare, est unu signale de isperu pro pòdere torrare a sa normalidade”.
Sunt duos sos traballos leados a cumpimentu ocannu dae Kento e ambos duos s’intìtulant “Barre”. Su primu est unu discu de istrada (Barre Mixtape) e su segundu est unu libru (“Barre-Rap, Sogni e segreti in un Carcere Minorile”): “Barre”, pròpiu comente sas inferriadas de metallu postas in sas ventanas de sa tzella; “barre” comente si mutint sas istrofas de su rap. Su libru allegat de su sistema de sa giustìtzia minorile italiana “acanta a s’ispissu a nche acabbare in presone non sunt sos culpèvoles ebbia, ma fintzas sos prus pòberos e sos ùrtimos, pro more de sa cunditzione econòmica, culturale e sotziale issoro”. Premiadu dae ANPI, s’Assòtziu de is Partigianos, e dae Casa Memoria Peppino Impastato, su libru contat s’istòria de un’insegnante ispetziale chi traballat in sos càrtzeres minoriles.
Est unu pràghere obiare custu grupu- at naradu su rapadore calabresu- chi gràtzias a sa mùsica e a s’iscritura est chirchende de fàghere cumprèndere a sos piseddos cartzerados chi est pretzisu a si comportare bene e a non fàhere male a sos àteros e a issos etotu “.
Custas sunt initzitivas importantes a beru, difatis, sae sos ùrtimos istùdios nd’est essidu a campu chi sa rieducatzione funtzionat e custu lu dimustrant sos detentos chi traballant durante sa pena. Medas presoneris imparant unu traballu in sos penitentziàrios, torrendesi a inserire in sa sotziedade. Sos nùmeros sunt galu tropu bassos, ma in sos ùrtimos annos impresas e cooperativas sunt acumprende unu ruolu importante. In itàlia, acanta sa populatzione cartzerària est de prus a mancu 53.000 detenutos, traballant solu 17.937 cartzerados (su datu est de nadale 2020). De custos chi traballant prus de 15 mìgia sunt a sas dipendèntzias de s’amministratzione penitentziària, e sos àteros sunt dipendentes de impresas, cooperativas o datores de traballu esternos.
Sos primos sunt ativos mescamente in sos “servìtzios internos de s’istitutu”:” ispesionos”, chi còmporant e distribuit sos produtos; “iscopinos”, chi mundant in terra e sàmunant sos ambientes cartzeràrios; “piantones”, chi dant assistèntzia a sos detentos malàidos. Mentres sa paga chi ofrit s’istitutu cartzeràriu est prus bassa, in sas cooperativas o aziendas sunt in vigore sas «règulas de su mundu lìberu»: unu cuntratu e un’istipèndiu dignitosu (prus a mancu de 1000 èuros a su mese pro 8 oras de traballu).
Pro sos cartzerados est importante achirire cumpetèntzias de traballu noas chi, una bia essidos dae su càrtzere, ant a pòdere impreare pro su reinserimentu in sa sotziedade e creare unu tzìrculu virtuosu cun sas aziendas presentes in su territòriu chi diat possibilidades cuncretas a sos detenutos de traballare. Custos sunt fintzas sos obietivos de su progetu Lav(or)ando, realizadu dae sa Cooperativa Sotziale Elan e finantziadu dae sa “Fundatzione per il sud”. Su progetu est istadu aviadu a s’internu de su càrtzere de Uda e previdet su reinserimentu professionale de 24 persones sutapostas a providimentu penale, pro mesu de s’impreu issoro in sa lavanderia industriale chi s’agatat in su penitentziàriu.
Su progetu Lav(or)ando, chi est cumentzadu s’annu coladu, at a durare bator annos, mentras su percursu formativu riservadu a ogni detenutu at a èssere de deghe meses. “Oe, gràtzias a s’agiudu de sa “Fundatzione per il Sud”, sa cooperativa Elan e totu sos partners de su progetu ant aviadu in manera istàbile sa lavanderia de sa Domo Circondariale de Uda – at naradu Carlo Tedde, responsàbile de su progetu Lav(or)ando – Sa coop si proponet comente infrastrutura econòmica e educativa pronta a afiancare s’istitutu penitentziàriu in su còmpitu difìtzile de avalorare sos talentos e sas cumpetèntzias de sas persones chi isbàlliant, pro las agiudare a èssere tzitadinos ativos e capatzos de contribuire in manera cuncreta a s’isvilupu de sa comunidade”.