Imprentas 210 di Ivan Marongiu
Sa repressione de sa minoria islàmica de sos Uiguri in Tzina
Erbaqyt Otarbai,autotrasportadores de barantatres annos, bivet in Kazakhstàn, e pro traballu devet rugrare a s’ispissu sa làcana cun sa Tzina, sa regione de su Xinjiang, pro unu traballu cun una sotziedade minerària de sa regione. Est su beranu de su 2017, sa pobidda at subidu un’interventu chirùrgicu e issu at bisòngiu de dinare pro sas ispesas mèdicas. Pro tres meses Otarbai andat e torrat cun su càmion suo de chentu tonnelladas, carrende minerale de ferru. In austu, at postu a banda bastante dinare pro pagare sos dèpidos, cando sa politzia de sa contea de Koktokay, a costadu de sa mina in su nord de sa Tzina, in ue s’agatat pro fàghere unu càrrigu, andat a lu chircare.
In s’istatzione de politzia, sos agentes lu serrant in un’aposentu, lu faghent sèere in una cadrea e cumintzant a li fàghere pregontas in tzinesu: cando si fiat trasferidu in Kazakhstàn? Proite? Cun chie at comunicadu? Est andadu in una moschea? At pregadu? Otarbai rispondet in manera onesta. No aiat fatu nudda de male e non fiat apessamentadu. A pustis de duas oras, sos agentes lu lassant andare ma li secuestrant su tzellulare. Prus a tardu, cuddu sero matessi, Otarbai si ponet a sa ghia de su càmion e biagende pro batorghentos mìllios a sud de Beitun, in sa làcana cun sa Mongòlia, a pustis de 8 oras arribat in s’impiantu de traballadura a presu de Ürümqi, sa capitale de su Xinjiang. Su capu cantieri lu firmat e li narat de iscarrigare s’autocarru e de isetare in cue, ca sa politzia est benende a lu pigare.
Cando arribbant sos agentes, mancari sigant a li nàrrere chi non b’at nudda de s’apessamentare e chi si tratat petzi de unu controllu normale, issu cumprendet deretu chi no est a beru. In su biàgiu cara a Tacheng, a belle ses oras de distàntzia, in mesu a s’autostrada sos politziotos allughent sas lughes e sa sirena. Otarbai comintzat a s’intèndere semper prus nervosu. A sa una de mangianu benit torradu a interrogare in s’istatzione de politzia. Custa bia li ponent sas manetas e l’acapiant a sos bratzos e a sos pedes a una cadrea de ferru. Si mutit “sa cadrea de sa tigre”.
Sa politzia aiat agatadu, installadu in su telèfonu suo, WhatsApp, chi est proibidu in Tzina. Otarbai protestat narende chi s’app est comuna meda in Kazakhstàn. Sos agentes tando li pedint si ischit ite ant agatadu su telefoneddu. Otarbai cumprendet deretu. Cando l’aiant interrogadu sa prima bia a Koktokay, aiat naradu a sa politzia chi issu non pregaiat in manera regulare. Ma in su telèfonu suo b’aiat unos cantos vìdeos de imam chi pregaiant. Otarbai est cumbintu de no àere fatu nudda de malu, duncas ammitet totu: “ite bi podet èssere de malu si unu pregat?” si dimandat, in manera ingènua. No ischit de àere in pessu cummìtidu un’errore chi l’at a costare caru meda.
S’interrogatòriu de Otarbai si concruit deretu a pustis de s’ammissione sua. Sa politzia l’acumpangiat a su tzentru de detentzione preventiva de Tacheng, in ue colat sos tres meses sighentes, cumpartzende una tzella bruta paris cun àteros bintiduos àteros presoneris. Issu non si rassignat: pedit de essere liberadu e protestat; devenit duncas “unu detentu chi si cumportat male” e benit iscutu dae sos secundinos.
Su 22 de santandria, tres meses a pustis chi Otarbai est intradu in su tzentru de detentzione, sos agentes de politzia leghent a boghe arta un’elencu de presoneris chi diant èssere istados trasferidos in unu “tzentru de aprendimentu polìticu”. Prus de 30 detenutos benint ammanetados e carrigados in unu postalinu de sa politzia. Otarbai est tra cussos.
Sa repressione tzinesa contra sos Uiguri e sas àteras minorias non tzinesas at unu nùmene: assimilatzione fortzada. S’assimilatzione fortzada corpit mescamente uiguri, kazakos e àteras minorias de su Xinjiang. Durante sos annos, sos mèdios de comunicatzione istatales ant publicadu istòrias chi allegaiant de sos matrimònios interètnicos tra òmines Han e fèminas de etnia uigura e ant ofertu prèmios in dinari a sas còpias “mistas” pro sos primos chimbe annos de matrimòniu. Dae su 2017, sas autoridades tzinesas ant fintzas custrintu chentinas de migliàia de fèminas uiguri a abortire e a s’isterilizare, comente at referidu s’Associated Press s’annu coladu.
In Hotan, una tzitade de su Xinjiang ue sa populatzione est belle totu uigura, sas autoridades ant istituidu unu programa de “chirurgia pro sa preventzione de su partu”, chi mirat a isterilizare prus de unu tertzu de totu sas fèminas in edade fertile.
Tursunay Ziyawudun, un’infermiera uigura chi at coladu deghe meses in unu campu a Kunes, at contadu chi medas de sas fèminas detenuta cun issa ant subidu isterilizatziones fortzadas e s’inserimentu fortzadu de s’ispirale. “Solu sas chi fiant malàidas o aiant problemas cun sos òrganos riprodutivos fiant esentadas”.
In su Xinjiang sunt presentes medas campos de detentzione. Segundu sas anàlisi de foto satelitares de s’Australian Strategic Policy Institute, su nùmeru est raddopiadu in un’annu. Sos ex presoneris ant descritu custos logos comente istruturas semper uguales: sos sistemas de serrada de sas ghennas, sos mobiles e sos aposentos. In sa regione bi sunt medas postos de blocu e sa politzia collit campiones de DNA, registratziones vocales, arrastos digitales e de s’ìride e sas iscansiones fatziales de sos residentes.
In totu sa regione, sas domos de sas persones sunt marcadas cun còdighes QR collegados a sas informatziones de cada residente. Sas app obrigatòrias pro sos tzellulares controllant sos movimentos de sos tzitadinos e sos messàgios privados. Sas aziendas tecnològicas tzinesas, comente Huawei, ant testadu unu software de reconnoschimentu de sa cara in gradu de identificare sos uiguri in mesu de sa gente.
A pustis de annos passados prima a negare s’esistèntzia de custas istruturas de detentzione, posca a nàrrere chi fiat istadas serradas, sos funtzionàrios tzinesos immoe narant chi sos campos sunt “tzentros de educatzione e formatzione professionale”, netzessàrios pro nche bogare “pensamentos estremos” e non diversos meda dae sas istruturas de curretzione in sos Istados Unidos o dae sos tzentros de deradicalizatzione in Frantza.
In s’atòngiu de su 2018, in un’àula de tribunale improvisada a s’internu de su campu de detentzione, Otarbai est istadu sutapostu a unu protzessu farsa, sena abogadu difensore; unu rapresentante de s’amministratzione betza sua at letu unu verdetu acanta s’afirmat chi ” Erbaqyt Otarbai at impreadu WhatsApp, e pro custu l’est istada dada una cundenna a sete annos”.
In nadale de su 2018, pagos meses a pustis de sa cundenna sua, Otarbai est istadu trasferidu a unu tzentru de recùperu pro detenutos liberados dae pagu tempus. Su motivu de sa liberatzione sua abarrat galu oe un’arcanu, ma paret chi duos ex cumpàngios suos de tzella, Koksebek e Seituly, aerent fatu decraratziones chi l’iscagionaiant.
Colados ses meses, a pustis de prus de duos annos a tesu de sa famìlia sua, Otarbai est intradu in Kazakhstàn. Sa mugere e sos duos fìgios suos, de noe e bator annos, lu fiant isetende in sa domo chi aiat fraigadu pro issos, in una tzitade minoredda foras de Almaty, sa tzitade prus manna de su Kazakhstàn. Su fìgiu prus piticu, Nurtal, no l’at reconnotu cando est torradu a domo at dimandadu a sa mamma: “Chie est custu tziu?”.