Imprentas di Ivan Marongiu

Samantha Cristoforetti, sa fèmina de s’ispatziu

S’italiana Samantha Cristoforetti est sa cumandante noa de s’istatzione ispatziale internatzionale. Sa noa l’at fata ischire s’Esa, s’Agèntzia Ispatziale Europea. Samantha Cristoforetti at a pigare su cumandu de s’istatzione ispatziale internatzionale in s’ispeditzione 68, divenende gasi sa primu fèmina europea a tènnere custu incàrrigu de importu mannu. “So onorada meda pro sa  nòmina a cumandante e non bido s’ora de pònnere a disponimentu totu su chi apo imparadu  in custos annos de traballu pro ghiare s’iscuadra in òrbita a inghìriu de sa Terra”.

Samantha Cristoforetti est una de sas personalidades prus famadas de su mundu de s’iscièntzia italiana. Comente ischint totus,  issa est sa prima fèmina italiana a èssere andada in s’ispàtziu e cun sa permanèntzia prus longa in sa pròpiu missione ispatziale. In su 2014, difatis, est istada protagonista de sa missione “Futura” de s’Agèntzia Ispatziale Italiana.

Nàschida a Milano su 26 de abrile de su 1977, Samantha Cristoforetti est una letora amantiosa de iscièntzia e tecnologia, ma fintzas interessada a sas disciplinas umanìsticas. Li praghet a andare peri montes, a fàghere passigiadas in su sartu, immersiones in mare, yoga e imparare limbas istràngias. Difatis immoe est istudiende su tzinesu e, in prus de s’italianu, faeddat bene àteras bator limbas,: allegat su russu, su tedescu, s’inglesu e su frantzesu.

Sa famìlia sua est originària de Trentu, logu acanta Samantha at coladu sa pitzinnia sua. In su 1994 at fatu unu biàgiu in sos Istados Unidos pro aprofundire is istùdios suos a pustis de s’èssere diplomada e posca laureada in ingegneria aerospatziale a Mònacu de Baviera, in Germània. In su 2001 est istada ammitida a s’Acadèmia de Aereonàutica de Pozzuoli e in su 2005 pigat sa làurea in Iscièntzias Aereonàuticas. A pustis s’ispetzializat in sos Istados Unidos a s’Euro-Nato Join Jet Pilot Training. S’astronàuta prus famada de Itàlia, cando no est in òrbita in s’ispàtziu, cun su cumpàngiu suo Lionel e cun sos duos fìgios issoro Kelsi Amel e Dorian Lev, bivet e traballat in su Tzentru Astronàutas de s’Esa a Colònia, semepr in Germània. Fintzas su cumpàngiu suo traballat pro s’Esa e est de ratza frantzesa. Comente pro sa nàschida desos fìgios, fintzas pro su chi interessat  s’istòria issoro, a Samantha no li praghet a contare sos particulares de sa vida privada.

In su 2009, a Samantha Cristoforetti la sèberant a s’Esa, Agèntzia ispatziale Europea, e sa primu missione sua est istada fintzas sa chi at a batidu pro sa primu borta un’italiana in s’ispàtziu. Sa missione est durada 7 meses e est torrada in sa Terra su 12 de freàrgiu 2015. In su mese de trìulas de su 2015 a Samantha su Presidente de sa Repùblica l’at numenada Cavalleri de Grandu Rughe de s’Òrdine a s’onore de sa Repùblica Italiana”.

In sas primas dies de su 2020 Samantha aiat fatu ischire a su mundu chi diat àere lassadu s’Aereonàutica Militare. Su motivu de custu issèberu suo si narat chi bi siant unos cantos puntos de disacordu chi però Samantha Cristoforetti no at chèrfidu iscoviare a sos giornales.  A ogni modu Samantha no at lassadu s’Esa, agèntzia pro sa cale traballat e sighit a prestare sos servìtzios suos. E difatis ischimus giai chi in su 2022 at a torrare a andare in s’ispàtziu. Sa missione – luego amus a ischire su nùmene e su logu – at a èssere in continuidade cun sa missione “Futura” de s’Agèntzia Ispatziale Italiana (Asi), acanta Samantha fiat abarrada in s’Ispàtziu sa bellesa de 200 dies.

Durante sa permanèntzia sua in s’ispàtziu, Samantha Cristoforetti agiornaiat a s’ispissu sos chi la sighint cun contos e fotografias de su biàgiu suo pro mèdiu de sas retzas sotziales, firmende·si comente AstroSam, annomìngiu chi como impreant totu sos ammiradores suos. Samantha est fintzas ambasciadora de s’Unicef e donat a s’ente su balàngiu de sas bèndidas de su libru suo “Diario di un’apprendista astronauta” in ue contat s’esperièntzia sua de astronàuta durante sa seletzione, s’addestramentu e su primu bolu suo in s’ispàtziu.

Samantha Cristoforetti, in una intervista at naradu: «apo a èssere capitanu gràtzias a sa famìlia mea» Difatis èssere unu cumandante non signìficat dare òrdines ebbia, ma agatare solutziones, ponendesi fintzas a una banda pro permìtere a sas persones prus cumpetentes de s’espressare a su mègius. Est custu su chi pessat Samantha Cristoforetti chi at a torrare in òrbita in su 2022, conchistende su primadu de èssere  sa prima fèmina europea (e sa de tres a su mundu) a àere su ruolu de cumandante de s’Istatzione ispatziale internatzionale (Iss), suportada dae sa famìlia chi s’at a ocupare de sos duos fìgios suos durante sa missione.

Lu contat issa matessi durante su primu eventu pùblicu a pustis de sa nòmina a cumandante, in una direta in sa web tv de s’Agèntzia ispatziale europea (Esa) paris cun su diretore de s’Esploratzione Umana e Robòtica de Esa, David Parker. «So onorada meda e intendo totu sa responsabilidade de custu ruolu de cumandu», at afirmadu AstroSamantha in collegamentu dae su tzentru astronàutas de s’Esa a Colònia: èssere cumandante «non signìficat donae òrdines, ma èssere unu facilitadore», pro coordinare a su mègius su traballu de iscuadra e fàghere a  manera chi «ogni problema potzat èssere risòlvidu».

Cunsapevole de èssere istada posta a capu de un’echipàgiu de livellu artu meda, ammentat chi «unu bonu capu cumprendet si no est sa persone prus cumpetente in  una determinada chistione e ischit fàghere unu passu in dae segus pro lassare su logu chie est prus capatzu, ma custu non signìficat rinuntziare a su ruolu de cumandu: a sa fine sighes a èssere semper responsàbile, ma ischis chi in cuddu momentu ispetzìficu un’àtera persone nd’ischit prus de tue».

S’astronàuta tra unas cantas dies at a andare a Starcity, in Rùssia, pro sighire s’addestramentu chi previdet fintzas simulatziones de situatziones de apretu pro s’ammaniare a cale si chi siat iscenàriu, dae su fogu  in sa nave ispatziale  a sa depressurizatzione de sa cabina: «totus cosas chi s’isperat non càpitent mai in òrbita – narat riende-  ma chi però, a dolu mannu podent fintzas capitare, e duncas tocat a èssere prontos».

Respetu a sa prima missione Futura de sete annos a oe, chi l’aiat bida arribbare in òrbita cun sa Soyuz, custa borta «apo a bolare cun sa naveta Crew Dragon, un’esperièntzia noa, mancari chèrgiat prus pagu addestramentu ca est prus automatizada». In sa navedda b’at a àere bator persones imbetzes de tres: custu signìficat chi s’echipàgiu  in s’Iss at a  colare dae ses a sete persones e at a rechèrrere una coordinatzione majore. Non sunt galu nòdidos sos esperimentos sientìficos chi Samantha at a fàghere in òrbita, ma issa est giai cuntenta, ca «est comente a pònnere sa cariasa subra de sa turta, a pustis de annos e annòrios  de traballu  e de medas chircas». B’at a àere cun probabilidade un’agiornamentu de su mòdulu europeu Columbus pro pòdere fàghere prus chircas sientìficas e at a èssere collocada sa prima imprentadora 3D de metallos in microgravidade.

AstroSamantha at a pòdere traballare cun sa mente lìbera dae sos pessamentos de mama, pro ite ischit chi at a pòdere contare in su suportu de sa famìlia sua chi s’at a ocupare de sos duos fìgios suos. «Cando apo mòvidu pro sa prima missione mea», sete annos a oe, «no aia galu fìgios e fiat totu prus fàtzile», ammitet Cristoforetti. «Immoe tèngio duos pipios e custu est unu fatu chi devo cunsiderare e de su cale mi devo apessamentare. Comente totu sos astronàutas, potzo nàrrere chi resessimus a fàghere custu traballu ispantosu solu pro more chi podimus contare in s’agiudu de sas  famìlias nostras. Fintzas deo lu potzo fàghere ca isco chi sos pipios meos sunt pompiados e sunt in bonas manos. Custu signìficat chi su cumpàngiu  meu e sos familiares meos faghent paritzos sacrifìtzios pro mi permìtere de realizare su bisu meu e pro custu so semper reconnoschente in sos cunfrontos issoro».