di Ivan Marongiu

Censis, sos giòvanos torrant a iscobèrrere s’agricoltura

Sa Fundatzione Enpaia (s’Ente Natzionale de Previdèntzia pro sos Addetos e pro sos Impreados in Agricoltura) e su CENSIS ant presentadu su 3° nùmeru de s’Osservatòriu de su mundu agrìculu, a tìtulu “La scoperta dell’agricoltura nella youth economy”. S’istùdiu fotògrafat su raportu nou de sos giòvanos cun sa terra, cun sa produtzione e su consumu de sa cosa de papare, cun s’impresa e su traballu in agricoltura. In s’Itàlia post Covid-19 sunt sos giòvanos sos beros protagonistas de su benidore: sos Millennial, nàschidos tra metade de sos annos Otanta e da metade de su deghènniu sutzessivu e sa Generatzione Z, nàschida tra sa metade de sos annos Noranta e sa metade de sos annos Zero. Prontos a rilantzare sos balores de una massaria sustenìbile in su perìmetru de sa youth economy a pustis de s’esperièntzia de s’apretu sanitàriu.

Pro 9 giòvanos ogna 10, sostenibilidade ambientale e lota su caentamentu globale sunt sas prioridades in s’agenda italiana de su futuru, e s’agricoluta est su setore chi mègius de sos àteros at interpretadu custos apretos. Pro su 60% de sa Generatzione Zero (formada dae sos piseddos tra 15-24 annos), difatis, sos massajos ant operadu pro rèndere sa filera de su màndigu sustenìbile, s’48% pro sos Millennial. Agricoltura sustenìbile pro sos giòvanos signìficat fintzas oportunidades cuncretas de traballu, cun s’88,7% cumbintu chi siat possìbile creare ocupatzione de calidade, cun balores chi arribbant a s’89,5% tra  medas giòvanos de sa GenZ. Pro su 51,7% de sos giòvanos su setore agrìculu a pustis de su post Covid-19 s’at a rilantzare prus de sos àteros, e pro s’85% in sa GenZ – custa ripresa at a èssere detzisiva in àteros àmbitos chi oe sunt in dificultade, comente su turismu e sa filera de s’agroalimentare.

Sas levas noas, duncas, torrant a iscobèrrere s’agricoltura e no est pro  nudda si tra sas impresas agrìculas nàschidas in s’ùrtimu deghènniu s’11,3% tèngiat unu titulare giòvanu, prontu a iscumìtere subra s’innovatzione tecnològica e sa digitalizatzione de sos sistemas de produtzione. Oe su 60,2% de sos giòvanos est cumbintu chi su percursu cara a s’isvilupu a pustis  de pandemia at a èssere longu e difìtzile. A nd’èssere prus seguros sunt sos Millennial (63,8%), corpidos in sa prima persone dae sa crisi de su 2008. Mancari abituados a bìvere e a traballare in un’ambiente difìtzile, sos giòvanos ammustrant coràgiu e  ritenet chi pro custa fase s’istadu de ànimu apropriadu devet èssere orientadu a s’isfortzu pro realizare sos progetos e obietivos pròpios.

No ispantat, tando, chi belle su 91,7% de sos giòvanos italianos siat favorèvole a dare agiudos a sas impresas agrìculas chi sèberant de investire in sas formas de sostenibilidade ambientale, coerentes cun istiles noos de vida prus digitales e abertos a un’economia de tipu tzirculare. S’agricoltura praticada dae sos giòvanos in custos annos est tecnològica meda e sas aziendas ant ischidu avalorare sas oportunidades de su digitale. Est pretzisu, duncas, puntare subra s’innovatzione tecnològica pro agiuare su mundu rurale in s’isvilupu suo. Pro sos giòvanos, sa sostenibilidade restat su primu critèriu reguladore de economia e sotziedade. Pensende a su post Covid-19, difatis, nde istupat a foras chi su 62,8% at a fàghere prus atentzione a reduire sos isprecos, cun cuotas anàlogas tra GenZ  e Millennial ; su 46,4% at a fàghere sa regorta diferentziada pro sos refudos, mentras su 32,2% at a acuistare prodùidos locales a km zero, pro limitare s’incuinamentu; su 32,1%, at a evitare achistos de produtos in plàstica.

Bidende totu custos datos, duncas nde essit a campu chi sos giòvanos in itàlia sunt torrende a beru a iscobèrrere s’agricoltura comente traballu. Non si tratat duncas de una mòvida mediàtica chi non tenet però fundamentu in sa realidade. A agiùnghere craresa b’at pessadu fintzas  Osservatòriu giòvanos massajos de Nomisma-Edagricole chi in su cumintzu de su mese santandria, in s’Eima de Bologna – una de sas manifestatziones europeas prus importantes dedicadas a sa mecanizatzione agrìcula – at presentadu una chirca subra custu argomentu. Istende a cantu riferit s’Osservatòriu, in su paisu Nostru, in su mese de làmpadas 2020, bi fiant 55.000 impresas agrìculas ghiadas dae giòvanos a suta de sos 35 annos, chi rapresentant prus pagu de su 10% de su totale de sas aziendas, ma in crèschida de su 14% respetu a tres annos a oe. Àteru datu, sa metade de sas aziendas agrìculas conduidas dae giòvanos si cuntzentrat in chimbe regiones de su tzentru-sud Itàlia: Sitzìlia, Pùglia, Campània, Calàbria e Làtziu. «Mancari minores», afirmat Denis Pantini, responsàbile de s’Àrea agroalimentare de Nomisma, « sas impresas de giòvanos italianas sunt meda prus numerosas de cuddas frantzesas (38.000), ispagnolas (34.000) e tedescas (20.500) e, mescamente, meda de prus rispetosas de sas cuotas rosa: in Itàlia, 3 aziendas giòvanas ogni 10 sunt ghiadas dae fèminas contra unu 15% de Frantza e Germània e unu 19% de s’Ispagna».

Sas motivatziones de su sèberu de traballare sa terra si dividint tra chie at collidu su testimòngiu de famìlia, andende duncas a gestire un’azienda giai aviada, e chie imbetzes at individuadu possibilidades noas in sas atividades agrìculas, non solu dae su puntu de vista econòmicu. Tra sos setores produtivos acanta est majore sa presèntzia de giòvanos bi sunt cuddos avicoulu e de su late, sighidas dae s’orticulu, su suiniculu, su fruticulu e su vitiviniculu. Sos giòvanos sunt atirados meda dae s’gricoltura biològica e dae sas fainas collegadas a sa multifuntzionalidade comente s’agriturismu, sa trasformatzione aziendale de sos produtos e sa bèndida direta, sas fatorias didàticas, sos agriasilos, sos agribirrificios, sas agrigelaterias, s’agricoltura sotziale (pro s’inserimentu de disàbiles, detentos e tossicodipendentes). «Sas aziendas ghiadas dae giòvanos», at naradu Ettore Prandini, presidente nou de Coldiretti, «sunt tra cuddas cun sa capatzidade prus arta de innovatzione siat in sos setores traditzionales, siat in cuddos prus de nitzu, dae s’allevamentu a s’agriturismu. Esistet difatis una forte ispinta a s’impreu de sa tecnologia, a s’iscoberta de mercados noos, a sa capatzidade de intzapare sas dimandas de servìtzios e produtos chi arribbant dae sos territòrios. Sos giòvanos sunt su motore cun unu dinamismu impresariale de su cale nde benefìtziat totu su  setore».

S’Osservatòriu evidèntziat fintzas chi in su fronte econòmicu sas performance de sas aziendas agrìculas italianas conduidas dae sos giòvanos sunt tra sas mègius in Europa. In tèrmines de balore mèdiu de sa produtzione, cuddas italianas mustrant unu resurtadu econòmicu de pagu mancu de 99.000 èuros contra sos 65.000 de s’Ispagna e sos 56.000 de sa mèdia de s’Unione europea. Resurtat imbetzes artu su divàriu cun Frantza (pagu mancu 170.000 èuros) e Germània (198.000 èuros). «Custa diferèntzia respetu a sos frantzesos e a sos tedescos», sustentat Pantini, «dipendet dae sa mannària poderale mèdia: 20 ètaros contra sos 62 de sos tedescos e sos 78 ètaros de sos giòvanos massajos frantzesos».

Medas però sunt sas dificultades pro sos giòvanos chi cherent fàghere de s’agricoltura su traballu issoro. Prima de totu s’atzessu a sa terra, est a nàrrere sa possibilidade de acuistare o afitare sos campos. In custos ùrtimos annos però s’Ismea (Istitutu de servìtzios pro su mercadu agrìculu alimentare) at chircadu de agiuare sa chirca de terrenos tràmite sa Banca de sas terras. In Itàlia – sutalìniat sa Coldiretti – su prètziu mèdiu de sa terra arabile est de 40.153 èuros a ètaru cun balores chi vàriant dae sos 17.571 èuros de sa Sardigna a sos 30.830 èuros de sa Pùglia, dae sos 40.570 èuros de su Làtziu a sos 42.656 de sa Toscana, dae sos 65.759 de sa Lombardia a sos 68.369 de su Vènetu finas a su primadu lìgure 108.000 èuros a s’ètaru.

Su balore natzionale – sighit sa Coldiretti – resurtat èssere uguale a prus de tres bias cussu mèdiu de s’Ispagna, uguale a 12.744 èuros, belle sete bias su de sa Frantza de 6.060 èuros e una bia e mesu su de sa Bretagna Manna de 25.732. Pro fortuna bi sunt una sèrie de provedimentos – ispiegat Coldiretti – previstos dae sas polìticas natzionales e comunitàrias, a cumentzare dae sos Pranos de isvilupu regionales (Psr) chi prevident bandos apòsitos pro favorire s’insediamentu e sos investimentos de sos giòvanos in agricoltura.