Imprentas di Ivan Marongiu

Sas abes no agatant prus frores

Sos cambiamentos climàticos chi sunt suta de sos ogros de totus sunt ponende in perìgulu sas abes chi no agatant cosa de papare e duncas no ischint comente  subravìvere. Sos apicultores tando, pro non las fàghere mòrrere, sunt custrintos a las alimentare cun isciropos a base de tzùcaru.

Custu ierru est istadu caente meda e su beranu est arribbadu in ritardu. Pro custu medas frores no ant iscuguddadu in su tempus giustu e sas abes si sunt agatadas in dificultade meda pròpiu cando aiant prus bisòngiu de su poddineddu. In custos casos sos apicultores alimentant sas abes cun isciropos a base de tzùcaru, una pràtica chi in su biològicu est cuntzèdida petzi in casos etzetzionales. In medas regiones, duncas, sos abiàrgios si sunt agatados a gestire una situatzione difìtzile e perigulosa meda pro sas abes.  A dolu mannu difatis ocannu su tempus at fatu su macu, cun temperaduras bassas o astradas chi no ant permìtidu a medas frores, comente cussu de s’acacia, de iscuguddare. In prus, si sa note est tropu frita, sa mata non produet bastante pòddine. Unu problema chi at corpidu totu s’Itàlia. In su Sud, pro esèmpiu, est andadu male meda sa froridura de s’arantzu”.

Medas famìlias de abes no agatant cosa de mandigare e in custu perìodu chi pro giustu sos apicultores diant dèvere pònnere sos melàrios, sunt  alimentende sas abes cun s’isciropu. Su dannu prus mannu l’ant tentu sos produtore de mele biològicu, difatis in custu setore b’at medas restritziones in prus: sos disciplinares, difatis, permitint de nutrire sas abes cun isciropos a base de tzùcaru solu si sunt morende de fàmene, ma fintzas in custos casos tocat a impreare solu tzùcaros bio e isciropos biològicos, chi mancu a lu nàrrere tocat sa bugiaca de sos produtores.

Su problema de sas abes chi no agatant cosa de papare no interessat solu sos produtores de mele, ma a nois puru. Difatis dae issas, e fintzas dae àteros bobois, dipendet sa subravivèntzia de totu s’ecosistema. Sas abes aiant  unu valore simbòlicu mannu giai dae s’antigu. Fintzas su matessi faeddu “abe “, rimandat pro assonàntzia fonètica a su faeddu sànscritu “apas” chi cheret nàrrere abba (tèrmine chi agatamus in su sardu in sa forma de “abba”) duncas ligada a s’elementu feminile, chi in sa vida de sas abes est importante meda.

Difatis totus sas abes de unu casiddu sunt ghiadas dae un’abe reina chi detèrminat sa discendèntzia feminile sena chi bi siat bisòngiu de sa fecundatzione de su mascru.  In ebràicu  su faeddu abe s’inditaiat cun su tèrmine “Dbure”, chi cheret nàrrere, abbistesa e sabidoria. Sos antigos egìtzios las cunsideraiant sacras pro ite naraiat chi fiant nàschidas dae sas làgrimas de su deus Ra, su deus de su Sole.  Sa chera de abes beniat impreada dae sos capos ispirituales siat pro sa mummificatzione, siat pro sas tzelebratziones  rituales, essende sìmbulu de puresa chi favorit s’illuminatzione e sa cuscièntzia.  Durante sa mummificatzione, sos tzàpules de roba beniant intzupidas de chera e de àteros ògios essentziales pro impedire sa decumpositzione de sos mortos.

Fintzas in sa religione cristiana  sas abes rapresentaiant sa sacralidade e sa verginidade de sa Vèrgine Maria, ligada in modu simbòlicu a su casiddu, comente sìmbulu de sa vida casta e monàdica. In sa mitologia grega fiat presente un’importante figura rapresentada dae sa mama de Zeus , Melissa, chi simbulegiaiat cun custu nùmene, una Dea  chi oferit su nutrimentu, sa linfa de su mele, est a sa Reina de totu sas abes.

In Sitzìlia s’Abe fiat ogetu de cultu tràmite su mitu de s’eroe Aristeo, fìgiu de Apollo e Tzirene, chi aiat retzidu dae sas Ninfas s’arte de allevare sas abes, e aiat difùndidu sa connoschimentu suo in totu su Mediterràneu. In Sardigna, in su 1834, in Ulìana, fiat istadu agatada un’istàtua in brunzu rafigurante un’òmine totu imboddicadu de abes, Aristeo, su tzivilizzatore chi aiat insegnadu a sos Sardos sa coltivatzione de s’olia, a fàghere su casu e fintzas  s’apicoltura.  In veridade sos archeòlogos ischint chi sos sardos connoschinat sa tècnica pro prodùere mele dae sa abes e atzapaiant  sas iscussuras dae meda prus tempus prima. Semper in Sardigna in s’antigu fiat difùndida s’idea chi sos casiddos de abes non si podiant comporare e chie atzetaiat dinari pro sas abes diat aere àpidu mala sorte.  In sa Lìdia, in Àsia minore, fortzis  terra de orìgine de sos Sardos, sende chi sa capitale si naraiat Sardi, fiat meda comente divinidade natzionale sa Dea Artemide, a sa cale fiat dedicadu su famadu santuàriu in sa capitale Sardis, mutida Artemide Sardiana e bi fiat fintzas cussa prus famadu  de Artemide Efesia, chi est cunsiderada una de sas sete meravìllias de su mundu.

B’at medas provas toponomàsticas chi nos faghent cumprèndere chi su cultu de Artemide , o Diana o sa Dea Abe, fiat connotu e praticadu in Sardigna. Pro esempru su bidditzolu de Assèmini, chi dae su Medioevu fiat situadu in sa zona otzidentale de sa paule de Santa Gilla de Casteddu,  chi fiat unu tzentru marìtimu importante meda, fiat mutidu Arsemine. In sa limba lidia Artemide si naraiat “Artimus”. Paràula chi posca s’est trasformada in su faeddu sardu-meridionale “Arsemine”. Duncas est possìbile chi “Arsemine >Assèmini”, siat istadu su printzipale puntu de arribbu de sos Sardianos/Shardanas, bènnidos dae sa Lìdia. Cun probabilidade fintzas su nùmene de su bidditzolu de Serdiana, a curtzu de Assèmini benit dae Artemide Serdiana.

Duncas b’est una distintzione de orìgine rituale, tra Assèmini, chi fiat dedicada a Artemide Efesa, e Serdiana, chi fiat dedicada a Artemide Sardiana, cussa venerada a Sardis.  Artemide fiat invocada dae sas fèminas in s’ora de su partu e a issa si invocaiant sas pitzocas prima de si cojuarent.  In Sardigna sunt istadas agatadas chentinas de istatueddas, pro su prus funeràrias, de sa Dea Artemide, divinidade chi si creaiat nascheret pro partenogenesi, est a nàrrere dae issa “matessi”. Custa dea fiat cunsiderada dispensadora de vida, ma fintzas de morte.  A issa beniant dedicados rios e funtanas. Difatis comente amus giai naradu, “abe” est sìmile meda a su faeddu sànscritu “Apa”,chi signìficat abba in sardu.

Tando, comente amus bidu sas abes fiant tentas in contu meda in sas epocas coladas. Ma a parte su valore simbolicu  issoro, sunt importantes meda fintzas dae unu puntu de vista econòmicu. In Sardigna s’apicoltura est una realidade chi interssat 3.000 apiuoltores pro unu totale de 60.000 casiddos chi produent belle s’11% de su mele italianu. Custa faina si pràticat in totu sas provìntzias, ma su prus de sos apicultores si cuntzentrat in sa provìntzia de Casteddu. Fintzas in s’ìsula nostra sas dificultades prus manna pro custu setore sunt  ligadas a sa mancàntzia de pòddine durante su perìodu beranile.  In prus, fintzas in Sardigna sas abes sunt morendesi a càusa de avelenamentu, mescamente a presu de sas bìngias.

Ma te podimus fàghere nois? Prima de totu devimus chircare de rispetare s’ambiente. Fintzas si tenimus unu giardinu cun frores  o un’ortu cun s’ortalìtzia, devimus evitare de impreare meighinas chi podent nòghere a sas abes. In prus  in custos meses est  istada promòvida una regortade de dinare  pro agiuare sos apicoltores sardos a si dotare de Hive-Tech, una tecnologia innovativa pro su compudu a distàntzia de sas abes, pro lis permìtere de intervènnere in su tempus giustu. Custa tecnologia permitet de reduire sas emissiones de CO2 causadas dae ispostamentos in màchinas pro controllare sos casiddos; cuntrastare in tempus sas imprevedibilidades metereològicas; intervènnere cun nutrimentu extra pro abes in dificultade; compidare s’istadu de salude de su casiddu e de s’abe maistra.

Sa campagna in favore de sos apicultores si narat  “Proteggi le api con Carrefour”  e est promòvida dae  Carrefour Itàlia pro interessare totu sos tzitadinos chi tenent a coro su benidore de sas abes e sa biodiversidade in sas regiones Italianas.