Imprentas 170 di Ivan Marongiu
Sa retzeta segreta de sa longevidade
S’iscritore e istudiosu Elias Canetti aiat iscritu: «si s’òmine est afortunadu, podet lòmpere a s’edade de su sèculu». Semper Canetti, in un’àteru de sos iscritos suos at agiuntu ca chie resesset in custa impresa improbàbile pro su prus de sa populatzione mundiale, acanta sa mèdia de vida est de 72 annos, at a atirare s’atentu de totus e at a balangiare unu cunsideru fatu de ispantu e de curiosidade dae banda de sa gente.
A beru, sa longevidade de unu tzentenàriu benit semper bida, mescamente in su mundu otzidentale, comente un’eventu prodigiosu e etzetzionale. Cando in una bidda b’at unu tzentenàriu totus si nde abìgiant e acodint pro lu festare, mescamente sos giornales chi prenant sas pàginas issoro cun fotos de betziteddos chi segant sa turta cun s’iscrita A Chentu e Prus! Segundu Canetti, custa curiosidade diat pòdere dipèndere fintzas dae sa passione ntiga pro sos nùmeros tundos e dae s’habitus tzerebrale de contare sempre in base a su sistema detzimale, chi istruturat sa mentalidade carculadora de s’òmine cuntemporàneu. Ma a banda custas ispiegatziones chi tenet ite fàghere prus cun sa psiche, s’ispantu chi pròvocant sos tzentenàrios benit fortzis dae su disìgiu de totus de connòscere su segretu de custu record. In prus, tocat a agiùnghere chi sos betzos in sas comunudades nostras sunt semper istados tentos in contu pro sa sabidoria e sa sabiesa issoro,e fortzis fintzas custu non faghet pensare a issos comente persones de ammirare e de tzelebrare.
In custos ùrtimos annos sunt istados fatos medas istùdios subra sos tzentenàrios e subra su fenòmenu de sa longevidade. De custu argumentu si nde sunt interessados meda su professore sardu Gianni Pes, mèdicu e genealogista, e su professore Michel Poulain, demoògrafu belgu, chi cun sos istùdios issoro subra sa longevidade sunt resèssidos a iscobèrrere s’esistèntzia de logos, o mègiu zonas de su mudu, acanta bi sunt prus casos de persones chi lompent a su sèculu de vida. Si tratat de logos chi sunt fintzas a largu sos unos dae sos àteros, cun culturas e ambientes diversos, ma chi però tenent medas cosas in comunu. Custos logos acanta si bivet de prus benint mutidos “zonas biaitas”. In custas regiones de su praneta s’isperu de vida est in manera significativa prus artu de sa mèdia. Custos logos de sa terra non sunt medas, antzis, si podent contare in sos pòddighes de una manu, pro ite no arribbant mancu a 5.
Sunt bator e pro los bisitare totus diat tocare a si fàghere su giru de su mundu, pro ite sunt a tesu meda, in puntos diferentes de su pianeta. Diat tocare a mòvere dae s’Europa conca a s’Amèrica tzentrale, faghende tapa però fintzas in Giapone. Calicuna de custas regiones sunt ìsulas (Sardigna, sa grega e mìtica Icaria e Okinawa, sa prus esòtica de sas ìsulas giaponesas), ma s’elencu cumprendet fintzas Nicoya, in Costa Rica. In sos ùrtimos annos sos istudiosos ant focalizadu s’atentzione fintzas subra Loma Linda, contea de San Bernardino, in Califòrnia. In pagos faeddos in custas regiones sos abitantes chi bi bivent ant una aspetativa de vida prus arta in cunfrontu a sas àteras persones de su pianeta. Sos istùdios de sos iscentziados sighent a andare a in antis, e est possìbile chi in sos annos s’ant agatare fintzas àteras comunidades cun custas caraterìsticas, ma però, finas a immoe sas zonas biaitas, sos logos de su pianeta in ue est possìbile tzertificare sa longevidade comente fenòmenu beru, abbarrant ufitzialente 4.
Ite est sa longevidade? Ite si devet cumprèndere cando s’allegat de “longevidade”? In base a cale istandard est possìbile a l’atzertare? Est craru chi sa presèntzia de unu tzentenàriu non bastat, e in su pròpiu momentu su chi diat èssere òviu est ca su chi contat, a sa fine, est su datu istatìsticu ogetivu, chi non si prestat a interpretatziones diferentes. Su chi est interpretàbile, però, sunt una sèrie de variàbiles chi podent ispiegare su fenòmenu.
Unu casu de longevidade dignu de istùdiu est, pro esèmpiu, s’istòria de sos abitantes de Biddamanna Strisàili, bidda de s’Ogliastra. «Si in sos Istados Unidos agatamus unu tzentenàriu ogni deghe mìgia nàschidos, in custu paisu de sa Sardigna tzentrale, chi de abitantes nde faghet pagu prus de tres mìgia, càpitat chi bèngiat a su mundu, pro modu de nàrrere, unu tzentenàriu ogni setanta criaduras». S’esèmpiu, craru e pretzisu, est propostu torra dae su professore Gianni Pes, dotzente de sa Facultade de Meighina de s’Universidade de Tàtari. Sos istùdios suos subra de sos sèneghes de su tzentru de sa Sardigna ant torradu a cramare s’atentzione de su National Geographic chi at detzìdidu de los sustentare, estendende·los fintzas a àteras partes de su pianeta. E gasi, paris cun s’inseparàbile cumpàngiu suo de biàgios, s’istudiosu belgu Michel Poulain, at giradu su mundu pro iscobèrrere s’esistèntzia de àteras zonas biaitas.
Pes però at semper pretzisadu chi sa longevidade tenet in su fenòmenu de sos tzentenàrios solu una de sas espressiones suas, chi però est una de sas prus intrigadoras. Àteras espressiones importantes sunt sa calidade de sa vida, su benèssere mentale e sa calidade de sos raportos umanos. Ma su chi importat de prus est collire sa particularidade de su fenòmenu e proare a nde indagare sas càusas, andende mancari a sa chirca de sa retzeta de sa longevidade. Pro cumprèndere mègius sa chistione nos podimus serbire de un’àteru esèmpiu de s’istudiosu sardu. «Sa populatzione italiana residente est costituida dae unu 3% de persones de 90 annos. In Biddamanna Strisàili custu datu arribbat a su 10%. Nùmeros a sa manu, custu diat significare chi nàschere in Biddamanna, diat donare sa possibilidade de lòmpere a 90 annos, tres bias prus arta respetu a un’italianu mèdiu!».
Ma sa dimanda chi totus si ponet est, proite custu fenomenu lu teminus in Biddananna Strisàili (fintzas, in Orthullè, Talana e Arthana etc.) e no in àteros logos de sa Sardigna? S’istùdiu de sas àteras zonas biaitas at a serbire pro cumprèndere si b’at fatores comunos capatzos de ispiegare comente a, a pagos chilòmetros de tzertas biddas de s’Ogliastra, s’edade mèdia de sos abitantes siat detzisamente prus pagu arta. Un’àtera dimanda chi benit a conca est: ma otenende sa tzitadinàntzia de Biddamanna, Orthullè o Arthana, respirende sa matessi àrea chi respirat chie b’est naschidu, sighende sas matessi abitùdines alimentares, podet serbire a intrare a fàghere parte de su club prus esclusivu de su mundu, est a nàrrere cussu de sos tzentenàrios?
Sa risposta est no! «A lìmite – ispiegat Gianni Pes – diat bisongiare nàschere in Biddamanna e colare totu sos primos annos de s’esistèntzia in cue. Ma non custu ebbia. A parte respirare cuss’àrea sana e bufare s’abba bona de sas funtanas de su padente de Santa Bàrbara chi dòminat sa bidda, diat tocare a tènnere su matessi istile de vida e tèssere una rete sotziale sòlida. Ma non diat a bastare etotu, pro ite meda de sos fatores de sa longevidade sunt su frutu de un’adatamentu genèticu a cussas conditziones ambientale e sotziales. Diat serbire generatziones meda pro bìdere sos resurtados positivos de sa permanèntzia in Biddamanna de unu grupu de persones estraneas a cussa comunidade».
Ma tando, cale est su segretu de sa mèdia de vida prus arta de sos Ogiastrinos? «Diamus pòdere nàrrere ca chie at fatu su pastore pro totu una vida, est prus avantagiadu. Meda dipendet dae s’alimentatzione. Prima non s’impreaiat s’ògiu de olia, tropu gastosu, ma ògiu de porcu, cunsideradu prus pagu saludare. In pagos faeddos, sos betzos nostros non mandigaiant segundu sas règulas de sa dieta mediterrànea, ma però camminaiant meda! S’Ogliastra non tenet medas terrenos in logu pranu e duncas sos pastores fiant custrintos a tramudare in Campidanu cun su bestiàmine e sos massajos a calare a marina pro cortivare su trigu. Pròpiu custu cambiu stagionale de altitùdine e su de caminare meda, diat èssere una de sas càusas printzipales de sa longevidade. Bastat a pensare chi in su Campidanu, acanta dòminat sa pranura e acanta sos abitantes biviant a tot’annu sena s’ispostare e sena fàghere su piga e cala dae su monte a sa pianura, sa longevidade est meda prus bassa». Pro serrare, fortzis sa retzeta pro sa longevidade no at a èssere definida in totu sos ingredientes suos, ma sa cosa segura est chi sighende fintzas pagos de sos cumportamentos de sos betzos ogiastrinos, calicunu benefìtziu l’amus a tènnere totus, siat sardos, siat istràngios!