di Ivan Marongiu

Imprendidores de sutzessu, startupper, opuru traballadores autònomos:  medas italianos, giai a binti annos, sèberant de no èssere dipendentes. Sos datos nos narant chi s’Itàlia no est su Paisu pro giòvanos (medas sos talentos chi formamus si nche andant a s’èsteru) e mancu pro imprendidores. Epuru, b’at chie tenet ambas custas caraterìsticas e resesset a fàghere fortuna. Antis, sunt semper de prus sos under 35 chi sèberant si pònnere in pròpiu. Proite? Ca si est beru chi fàghere sos dipendentes dat prus garantzias de seguridade, tra intradas fissas, fèrias e maladias pagadas, beru fintzas chi a s’ispissu s’istipèndiu no est bonu, sas possibilidades de crèschida sunt iscassas e pagu meritocràticas, sa libertade de espressione belle nudda. In prus, pro more de sas tecnologias noas e de su digitale, su divàriu generatzionale tra sos gasi narados «boomer» e sos prus giòvanos «millennial» o «zeta» est aumentadu,  creende disacòrdios in su modu de traballare e in sos balores de riferimentu.

Segundu una chirca presentada in su 2021 dae s’Osservatòriu subra sa Cuntentesa, difatis, nde essit a campu una diferèntzia significativa de balores tra aziendas e dipendentes, mescamente giòvanos. Custos ùrtimos, in cunfrontu a sas generatziones pretzedentes, pedint a su traballu unu ruolu diferente, prus significativu dae unu puntu de vista sotziale, e chi non serbat solu a campare. In prus sa chirca evidèntziat chi sunt pròpiu sos giòvanos a non bìdere reconnotos sos mèritos issoro.

In custu modu si creat unu panorama acanta sos talentos, mancari a pustis de unu primu perìodu in  aziendas mannas chi atirant sos giòvanos gràtzias a sa fortza de su nùmene issoro, imbetzes de abbarrare e crèschere a s’internu de custas sotziedades, contribuende a s’innovatzione, detzident de cambiare caminu. Custu balet mescamente pro cussos cun sas cumpetèntzias tecnològicas e una mentalidade «nativa digitale»: duas calidades  semper prus rechertas dae su mercadu e de sas cales b’at semper prus bisòngiu, ma chi tocat èssere dispostos a pagare e valorizare indipendentemente dae s’edade anagràfica. S’idea de medas realidades italianas est  chi a una figura giòvana non si podet dare pro printzìpiu unu istipèndiu artu.  Si tratat a ogna contu de unu cuadru diversificadu  chi a s’internu suo cuntenet istòrias e motivatziones diferentes tra issas. Amus a propònnere tres istòrias, de natura diferente, ma unidas dae  s’ispìritu de initziativa.

Giulia D’Amato, 31 annos e Alessio Boceda, 30 annos, sunt duos giòvanos mantovanos chi ant trasformadu cussa complitzidade chi (a bias) si creat tra maridu e mugere in sinergia de traballu. S’idea impresariale est arribbada durante su biàgiu de coja  tra Perù e Bolìvia, in unu de cussos biàgios  longos in postale in ue de sòlitu si chircat de dormire pro nche colare s’ora.  Sos duos giòvanos, imbetzes, si sunt postos a lèghere unu report de s’Unione Europea subra s’istadu de sa digitalizatzione, in ue s’Itàlia resurtaiat in fundu a sa classìfica. «Tando fìamus traballende in Germània, deo traballaia a Beiersdorf a pustis de una pretzedente esperièntzia in Lussemburgu cun Amazon. Tando, pro orgòlliu patriòticu, nos est  bènnida gana de dare unu contributu a su paisu Nostru», contat Alessio. «Nos semus interessados  mescamente a sas start-up italianas e amus abertu unu blog chi colliat intervistas a sos diversos fundadores. Su 30 de ghennàrgiu 2019 amus pigadu un’aeroplanu pro torrare in Itàlia e contivigiare unu progetu prus articuladu». In freàrgiu 2020 Alessio e Giulia ant dadu vida a Startup Geeks, realidade dedicada a fundadores de start-up e aspirantes imprendidores assentada siat in una community de prus de 1.100 membros, siat in un’incubadore online, Startup Builder, chi at giai suportadu prus de 250 progetos. In prus, sende una sotziedade benefit, produet fintzas cuntenutos divulgativos a indonu. «In Itàlia a s’ispissu b’at meda timoria a contare sas ideas impresariales pròpias, ca si pessat chi calicunu las potzat furare, ma b’at fintzas s’arriscu de puntare subra de calicuna cosa chi posca s’iscoberit chi est giai in su mercadu opuru no est ùtile. Pro custu amus creadu unu “ispàtziu privadu” dedicadu a sa validatzione de s’idea, cun professionistas de totu sos setores chi dant cussìgios pretziosos», ispiegat Giulia, chi in su 2020 est intrada in sa classìfica Forbes de sos 100 under 30 «leaders de su futuru» pro sa categoria education. Oe sos duos imprendidores traballant a s’ispissu prus de  12 oras a sa die, meda prus de cando fiant dipendentes, ma sa satisfatzione est prus manna ca «in azienda nos intendìamus blocados e limitados. Pro chistiones de burocratzia raramente  resessìamus a atuare sas ideas nostras. Como ambos duos semus lìberos de isperimentare e intendimus de pòdere tènnere un’impatu positivu subra sa colletividade».

Giorgio Surbadu, 37 annos, est amministradore delegadu de Marketing Arena Spa, agentzia de marketing digitale orientada meda a sa performance e ispetzializada in su b2b. A la fundare est istadu issu matessi in su 2010, a solu, cando aiat galu 20 annos, a pustis de un’esperièntzia comente chircadore  in s’Universidade de Ca’ Foscari de Venètzia. «Tèngio duos genitores  imprendidores, de sos cales apo eredadu s’ispìritu e chi m’ant ispintu a mi pònnere in pròpiu. Essende un’azienda de servìtzios, in prus, s’est tratadu de un’investimentu initziale a bassu arriscu: solu su costu de unu computer e de s’abertura de una partida Iva dae su commercialista». Oe marketing Arena tenet 35 dipendentes, cun cuntratos de base a tempus indeterminadu, e puntat a sos duos milliones de faturadu intro s’annu. «Mi praghet a faeddare de crèschida “felice” ca cada annu registramus una crèschida semper a dòpia tzifra, a inghìriu a su 10%. Sos dipendentes sunt belle totus under 35 e tenimus fintzas diversos pitzocos de 20 annos non laureados. Chie faghet su traballu nostru, difatis, creo chi devat chircare mescamente sas atitudines prima de sas cumpetèntzias, ca su digitale est unu mercadu giòvanu». Giorgio est fintzas autore de su libru Marketing Agenda (Egea, 2019) e dotzente de web marketing in s’Universidade Ca’ Foscari de Venètzia e in àteros istitutos. Si li preguntant pro ite, a parre suo, giòvanos medas de talentu sèberant su caminu de s’autonomia, rispondet chi «sas aziendas sunt devènnidas iscravas de sa burocratzia, sos istipèndios de sos dipendentes in Itàlia in generale sunt bassos e sas generatziones noas ant cumpresu chi si devent èssere pagadas pagu, tantu balet arriscare de non balangiare meda faghende calicuna cosa chi s’amat e provende a lu fàghere liberamente. In prus, oe, sas barrieras a s’intrada pro una impresa noa sunt diminuidas».

Francesca Papasergi, 36 annos, est una managers e digital content writer de retes sotziales chi, a pustis de diversas esperièntzias de traballu in su mundu bancàriu e assegurativu comente dipendente, dae su 2015 at detzisu de si pònnere in pròpiu  cun partida Iva in su mundu chi est semper istadu sa prima passione sua. Tra sos clientes suos bi sunt nùmenes comente  sa Rai, ma Francesca collàborat dae annos fintzas cun Sec Torinu e  àteras agèntzias. Prima de fàghere «su brìnchidu» at collaboradu a progetu pro duos annos in su setore, acumulende esperièntzias e istringhende cuntatos: totu custu l’at permìtidu de mòvere cun su traballu in pròpiu giai formada. «Sa collaboratzione cun sa Fundatzione Torino Musei est istada su primu traballu importante chi pro un’annu e mesu, at interessadu tres museos diferentes. In custu casu apo tentu fintzas sa fortuna de tènnere unu capu, Carlotta Margarone, chi m’at insegnadu meda, mancari deo no essere una dipendente».

In su ghennàrgiu 2019 at atzetadu una proposta de assuntzione, posca devènnida a tempus indeterminadu, ma s’est litzenziada a pustis de un’annu pro torrare autònoma. Gasi, dae freàrgiu 2020, Francesca est torrada a traballare in pròpiu, e còmplitze fintzas su boom digitale favoridu dae sa pandemia, oe balàngiat prus de su dòpiu respetu a cando fiat una dipendente. Ma non si tratat solu de dinare, – contat Francesca- si tratat fintzas de tènnere sa libertade de detzìdere sos progetos de sighire, comente los sighire, in cales oràrios, sena contare chi potzo seberare de aviare collaboratziones fintzas economicamente prus pagu vantagiosas, ma chi sunt in lìnia cun sos  balores mios.