Imprentas 131 – S’aventura de Valentina Tereškova

RMC - Radio Macomer Centrale
RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 131 - S'aventura de Valentina Tereškova
/

Imprentas di Ivan Marongiu

Cando s’ispàtziu s’est intintu pro sa primu bia de rosa: s’aventura de Valentina Tereškova

Su 16 de mese de làmpadas 1963, cun sa càpsula Vostok 6, Valentina Tereškova est istada iscuta  in òrbita terrestre, diveninde, a bintisès annos ebbia, sa prima fèmina in s’ispàtziu. S’impresa sua at àpidu unu grandu impatu propagandìsticu, sotziale e ideològicu, e est istada un’esèmpiu mannu de emantzipatzione feminile.

E est istadu gasi chi una die s’iscurigore immensu de su cosmo at acollidu unu puntineddu rosa: fiat una fèmina, sa prima in assolutu, e si naraiat Valentina Tereškova. Cunnatzionale de su famadu Yuri Gagarin, primu èssere umanu in s’ispàtziu su 12 de abrile 1961, Tereškova at acumpridu un’impresa pionierìstica chi at contribuidu a rivalutare su ruolu de sas fèminas in sa sièntzia.

Nàschida su 6 de martzu 1937 in su bidditzolu russu de Maslennikovo, a presu de Yaroslavl, dae una famìlia bielorussa pòbera, Valentina Vladimirovna Tereškova at àpidu un’infàntzia difìtzile pro more de sa morte de su babbu, carrista durante sa segunda gherra mundiale.  Risoluta e tostorruda, a giòvana at traballadu in una fàbrica chi produiat pneumàticos e posca in una fàbrica de bestires comente maistra de pannu e  prantziadora (stiratrice). Custa vida unu pagu anònima est cambiada pro more de sa passione manna sua pro su paracadutismu, chi a pustis li diat àere abertu su caminu pro su bolu ispatziale. Tereškova at acumpridu su primu làntziu suo, sena l’ischire nemancu sa mama, in su 1959, a 22 annos, e in sos tres annos imbenientes at fatu un’esperièntzia manna in custu campu otenende fintzas su breveto de paracadutista. In su freàrgiu de su 1962, at detzìdidu de si presentare, paris cun àteras batorghentos piseddas, a sas seletziones pro divenire una cosmonàuta, forte de su determinu suo e de sas cumpetèntzias e abilidades cun su paracadute. Difatis, a pustis de s’eròica impresa de Yuri Gagarin, de su cale Valentina fiat una ammiradora manna, su guvernu sovièticu at autorizadu s’issèberu de dischentes cosmonàutas cun s’intentu de conchistare fintzas su primadu de sa prima fèmina in s’ispàtziu. Sunt istadas seletzionadas, tra totu sas partetzipantes, chimbe fèminas: Tatyana Kuznetsova, Irina Solovyova, Zhanna Yorkina, Valentina Ponomaryova e Valentina Tereškova. Su grupu si fiat dèpidu sutapònnere pro diversos meses a unu  programma severu e tostu de addestramentu chi previdiat proas de isulamentu, sessiones in tzentrìfuga pro adatare su corpus a sas atzeleradas fortes e a sas solletzitatziones de unu bolu ispatziale, e in prus una chentina de làntzios cun su paracadute, bolos parabòlicos pro torrare a creare sas cunditziones de ausèntzia de pesu e, in fines, meda teoria subra su bolu ispatziale. Unu recuisitu determinante pro pòdere colare sa seletzione  est istadu pròpiu s’esperièntzia de paracadutismu: a cussu tempus, in sas fases finales de sa torrada in s’atmosfera de sas càssulas ispatziales, su cosmonàuta si nche depiat iscùdere dae su veìculu e aterrare in manera autònoma cun su paracadute. In su mese de santandria de su 1962 Valentina e  àteras tres candidadas ant superadu sos esàmenes finales e sunt istadas nominadas logutenentes de s’aereonàutica soviètica.

Pro comintzare est istada prevìdida una missione ispatziale chi diat àere interessadu duas fèminas pro su programma “Vostok” (Oriente in russu), ma custu pianu est istadu  cambiadu deretu in su mese de martzu de su 1963. Difatis, pro su bolu de sa Vostok 5, est istadu seberadu unu cosmonàuta òmine, Valerij Bykovsky, chi diat àere dèpidu bolare in missione cun una fèmina de sa Vostok 6. Sas autoridades ispatziales russas ant seberadu pròpiu a Valentina Tereškova pro custu bolu de congiuntu.

A pustis de àere assistidu a su làntziu de sa Vostok 5 duas dies prima, su momentu mannu pro issa est arribbadu su 16 de làmpadas de su 1963 a sas 12:29, ora de Mosca, cando su vetore Soyuz at decolladu dae su cosmòdromo de Bajkonur, in s’atuale Kazakhstàn, iscudende in òrbita a Valentina a s’internu de sa càssula Vostok 6. In sas fases de su làntziu, sa prus delicada, non d’est istadu perunu problema e gasi, in pagas oras, Vostok 6 s’est postu in cuntatu ràdiu cun Bykovsky, chi fiat in sa Vostok 5: custa fiat sa segunda bia chi duos veìculos ispatziales cun echipàgiu s’agataiant in manera contemporànea in s’ispàtziu. Cun còdighe de cramada “Chaika” (cau marinu), Valentina est devènnida sa prima fèmina in s’ispàtziu a 26 annos ebbia, binchende su rècord de Gagarin, chi in s’ispàtziu est andadu a 27 annos. Una bia in òrbita, at acumopridu diversos esperimentos e fainas cumplessas, ma fintzas carchi iscatu fotogràficu, s’agiornamentos de su giornale de bordu e paritzas proas pro collire datos subra sas reatziones de su  corpus umanu feminile a su bolu ispatziale. In prus at faeddadu bia ràdiu cun Nikita Kruschev, segretàriu generale de su partidu comunista sovièticu. S’impresa istraordinària sua est durada prus pagu de tres dies, faghende su bellu de 49 òrbitas a fùrriu de su praneta nostru. In una bia solu at coladu prus tempus in bolu de totu sos astronàutas americanos de su programma “Mercury”, diveninde fintzas su primu tzivile a bolare in s’ispàtziu. Est torrada su 19 de mese de làmpadas 1963 tochende sa terra terrestre apicada a unu paracadute, a pustis de s’èssere iscuta dae sa càssula.

Ma sa chi est istada tzelebrada dae sos giornales e dae sos mèdias de comunicatzione de su tempus comente un’àtera resessida manna de sa tecnologia soviètica, sinnu de sa suprematzia indiscussa de sos russos in sos cunfrontos de sos rivales americanos, at arriscadu imbetzes de colare a s’istòria comente una tragèdia terrorosa. Pro prus de trinta annos nemos at iscoviadu e est istadu mantènnidu su segretu militare, ma a pustis est essida sa veridade. Su bolu de Valentina non fiat andadu totu bene, bi fiat istadu carchi problema. Pagos minutos a pustis de s’intrada in òrbita, Tereškova s’est abbigiada chi sa capsula fiat in una positzione anòmala respetu a cussa prevìdida e arriscaiat de si pèrdere in s’ispàtziu. Est istadu decraradu in modu ufitziale chi sa manovra de riallineamentu est istada esecutada dae sos tècnicos a terra, ca Valentina fiat in cunditziones de stress psicològicu forte chi li diat àere impedidu de operare in manera curreta. A sa segunda die de missione, Valentina at incumentzadu a bomitare, non s’ischit si pro su “male de ispàtziu” o pro more de su màndigu; durante su merie de cussa matessi die, at intesu fintzas unu dolore forte a s’anca destra chi s’est agiuntu a cussu provocadu dae su cascu, chi li causaiat dolere a unu coddu. Est pròpiu in custas cunditziones lìmite chi sTereškova at dèpidu afrontare sa fase dìliga de sa torrada a sa terra chi pro issa at a resurtare drammatica a beru. Una bia foras de sa càssula, Valentina at cumprèndidu chi diat èssere pòdida aterrare in unu lagu; pro bona sorte sua su bentu  l’est bènnidu in agiudu, ispingendela in sa terraferma. Pro more de s’aterràgiu violentu s’est ferta a sa cara pro curpa de unu frammentu metàllicu chi l’at provuradu fintzas unu lidigore mannu in su nare. In deretura sunt lòmpidos sos sucurridores cun sas ambulantzas chi l’ant leada de presse a s’ispidale pro li fàghere sos controllos e pro la curare. Ma in ispidale est abbarrada pagu ora, sende chi deviat torrare in su logu de s’aterràgiu pro girare sas iscenas de s’arribbu, isfortzendesi pro rìere: pro s’onore de su guvernu sovièticu, s’impresa de sa prima fèmina in s’ispàtziu depiat èssere unu triùnfu!

A parte sas paradas pomposas, sos prèmios e sas glorificatziones, su guvernu l’at dedicadu fintzas unu francubullu cummemorativu in su 1963 e s’azienda soviètica Belomo, de su 1965 a su 1974, at prodùidu una lìnia de màchinas fotogràficas mutida “Chaika”, in onore de su còdighe suo de mutida durante sa missione. Infines, a perenne memòria de s’impresa sua – chi at tentu un’ impatu sotziale, propagandìsticu e ideològicu mannu – unu cratere lunare situadu in su ladu cuadu de su satèllite nostru, a presu de su Mare Moscoviense, giughet  su nùmene suo dae su 1970. Dae cussu momentu at pigadu parte a missiones diplomàticas comente  ambasciadora de bona voluntade e posca est intrada in polìtica. In su mese de santandria 1963 s’est cojuada cun su  cosmonàuta Andrián Nikolayev (1929-2004) e un’annu a pustis at dadu a sa lughe sa fìgia issoro Elena (1964), chi immoe est unu dutore.

A sa tzerimònia de abertura de sas Olimpìades ierriles 2014, est istada portadora de sa bandera olìmpica.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *