Imprentas 117  di Ivan Marongiu

Covid, Istat: in su 2020 mìnimu istòricu de nàschidas dae s’Unidade de Itàlia

In su 2020 s’est registradu unu mìnimu istòricu nou de nàschidas dae s’Unidade de Itàlia, e unu màssimu istòricu de mortes dae su segundu pustisgherra. Est istadu rilevadu unu calu de su 3,8% de sas nàschidas: belle 16 mìgia de mancu in cunfrontu a su 2019. In su 2020 sunt istados iscritos a s’anàgrafe de sos nàschidos  404.104 pipios. Imbetzes sas mortes antaumentadu de su 17,6%: belle 112 mìgia in prus rispetu a su 2019.

In su 2020 sunt istadas iscantzelladas dae s’anagrafe 746.146 persones pro morte. Lu rilevat s’Istat in su raportu mutidu  “Sa dinàmica demogràfica durante sa pandemia covid-19- annu 2020″ .

A su 31 de nadale 2020, sa populatzione residente in Itàlia est de 59.257.566 unidades, 383.922 in mancu cunfrontu a su cumintzu de s’annu: est comente chi esseret isparida una tzitade manna comente  Firenze. S’Itàlia est istada tra sos primos Paisos de s’Unione europea in ue s’est manifestada sa presèntzia de su Covid-19. Sa difusione de s’epidèmia est istada caraterizada dae tres fases: su perìodu dae s’acabbu de freàrgiu a fine de maju (prima undada), cun un’aumentu lestru de contàgios e de mortos, mescamente in su Nord; una fase de transitzione (dae su mese de làmpadas a cabudanni) cun unu abrandamentu de sos contàgios pro efetu de su perìodu de acorru in beranu, su gosi mutidu “cunfinamentu”; una segunda undada epidèmica, dae sa fine de cabudanni 2020, cun un’aumentu  torra de sos casos e una crèschida de sas mortes in totu su territòriu natzionale. Una tertza fase, custa, cun un’aumentu torra de sos contàgios e unu abasciamentu repente cun su cumentzu de sa vatzinatzione.

Su rècord nou de pagas nàschidas (404.000) e su nùmeru artu de mortes (746.000), at agravadu  sa dinàmica naturale negativa chi caraterizat s’Itàlia. Dae s’Unidade de Itàlia, solu su rècord de su 1918, cun sos datos s’epidèmia de ‘ispagnola’ de su 1918 (648 mìgia  mortos), s’apresiat a custos nùmeros.

S’impatu chi s’aumentu de sas mortes dèpidos a s’epidèmia at tentu in sa dinàmica naturale at contribuidu a determinare in su 2020 una pèrdida de 127 mìgia  unidade in prus respetu a su saldu naturale de su 2019 (belle su 60% in prus). Su deficit dèpidu a sa dinàmica naturale – ispiegat s’Istat – s’agatat in totu sas regiones, fintzas in sa provìntzia autònoma de Bolzano, chi in sos ùrtimos annos s’est caraterizada pro s’andamentu positivu de crèschida naturale gràtzias a una natalidade prus arta de sa mèdia italiana.

Sas mesuras de cuntenimentu de su contàgiu, introduidas tra martzu e maju (proibitzione de sas tzerimònias tziviles e religiosas, limitatziones a sa mobilidade de sas persones, proibitzione de organizare eventos), ant àpidu cunseguèntzia diretas subra sas tzelebratziones de sos isposòrios, produende unu calu de belle su 81% respetu a su matessi trimestre de su 2019. A partire dae sa metade de maju, s’atenuatzione de carchi mesura restritiva at prodùidu calicunu efetu de ripresa solu pro sos matrimònios tziviles, chi abarrant però suta de sa mèdia mensile de su 2019 (-65,1%).

S’Istitutu de istatìstica at preszisadu fintzas ca su mìnimu istòricu de sas nàschidas est collegadu a sas caraterìsticas de sa populatzione pro fàscias de edades: in particulare, in su 2018 sas fèminas tra sos 15 e sos 49 annos, s’edade chi sa fèminas podent àere fìgios, fiant prus de unu millione de mancu respetu a su 2008 (diferèntzia chi est aumentada a 1,3 milliones a su cumintzu de su 2020). Unu nùmeru minore de fèminas in edade fecunda cumportat in manera inevitàbile, prus pagu nàschidas.

“Segundu sas previsiones demogràficas prus reghentes elaboradas dae s’Istat, sa populatzione residente in Itàlia in su 2045 diat dèpere èssere de belle 58,7 milliones, e at a  falare posca a belle 53,8 milliones in su 2065; sa curvadura rispetu a su 2018 (60,5 milliones) diat èssere de 1,8 milliones de residentes in su 2045 e de 6,7 milliones in su 2065.

“-S’Istat narat ca -, est legìtimu ipotizare chi su clima de timoria e intzertesa e sas dificultades de natura materiale (ligadas a ocupatzione e rèditu) generadas dae sos avenimentos reghentes, ant a orientare in manera negativa sos sèberos de fecundidade de sas còpias italianas. Sos 420 mìgia naschidos registrados in Itàlia in su 2019, chi giai rapresentant unu mìnimu mai tocadu in prus de 150 annos de Unidade Natzionale, diant pòdere falare, segundu un’iscenàriu Istat agiornadu in sa base a sos istùdios prus reghentes, a belle 408.000 in su bilantzu finale de ocannu.

Pro s’Istat “sos cambiamentos atuales de su cumportamentu riprodutivu de sos italianos agatant sas raighinas issoro in sas profundas mudaduras demogràficas e sotziales de su sèculu coladu. Giai a sa fine de sos annos Setanta su nùmeru mèdiu de fìgios pro fèmina est caladu in manera istàbile suta de su lìmite de su ricàmbiu generatzionale (duos fìgios in mèdia). Sa fecundidade bassa (sos atuales 1,29 fìgios pro fèmina in su 2019) e tardiva est s’indicatore prus rapresentativu de su malèssere  demogràficu de su Paisu, e sas càusas de custu fenòmenu podent èssere acapiadas a diversos fatores.

Tra custos agatamus de seguru su postiìtzipu de sas tapas de su tziclu de vida chi portat a su constante aumentu de s’edade mèdia de sas fèminas a su primu fìgiu. Dae notare però chi, tra cussas sena fìgios, cussos chi non cuntemplant sa genitorialidade in su pròpiu progetu de vida sunt prus pagu de su 5%. Si cunfirma chi no est mudadu su nùmeru disigiadu de fìgios (semper in mèdia uguale a 2 unidades), mentras est in crèschida sa cuota de còpias chi sunt costrintas a rinviare e posca a rinuntziare a sa realizatzione de sos progetos familiares a càusa de sas dificultades de sa pròpia cunditzione econòmica e sotziale o pro fatores acapiados a custa situatzione.

Biende  custos nùmeros, est crara sa netzessidade de polìticas de sustegnu a de sa natalidade. Su Family Act, varadu dae su Cussìgiu de sos Ministros de su guvernu Conte est unu passu in sa giusta diretzione: reduit sa frammentatzione de sos bonos introduinde un’assegnu ùnicu universale e introduit su critèriu chi ogni pipiu at diritu a s’assegnu in manera indipendente dae sa situatzione familiare”.

Cun su Family Act si previdet s’introdutzione de un’assegnu universale, de currispòndere ogna mensilidade, chi includet totu sos agiudos pro sa famìlia, unu pro cada fìgiu finas a cando lompet 18 annos, e sena lìmites de edade pro sos fìgios cun disabilidade. Su pianu previdet posca sas detratziones pro sas ispesas dedicadas a s’imparu, a s’isport, a s’achistu de sos libros, e detratziones pro s’afitu de sa prima domo pro sas còpias giòvanas suta de sos 35 annos.

“S’aprovatzione dae banda de su Cussìgiu de sos Ministros de su “Family Act” rapresentat un’investimentu “istruturale” fintzas pro sas famìlias sardas,  bisos sos nùmeros reghentes nostra diat pòdere non bastare.

Sa Sardigna in sa classìfica de sas nàschidas est ùrtima in Itàlia. Sa populatzione sarda sighit a abbasciare non solu pro ite sas sardas faghent semper prus pagos fìgios e semper de prus in un’edade prus manna, ma fintzas pro ite medas sardos, a càusa de sa mancàntzia de su traballu, si nche andant dae s’isula nostra e non torrant. Sunt pròpiu sos giòvanos chi sunt in edade de tènnere fìgios chi detzident de si nde andare e emigrant. Su dannu est chi sos emigrados non sunt cumpensados dae sos immigrados, chi a sa Sardigna preferint sas regiones de su Nord, prus ricas e cun prus oportunidades.

Sas politicas de sos Bonus Bebè, de sos asilos gratis, de sas domos a un’èuru, chi sunt un’agiudu importante pro chie detzidet de si fàghere una famìlia, mancari gasi  non podent risòlvere de seguru su problema si non benint sustentada dae atziones fortes in favore de s’ocupatzione giovanile, difatis su problema est semper custu: sa mancàntzia de traballu. Suta custu puntu de vista a nudda est serbidu su rèditu de tzitadinàntzia: chie disìgiat fàghere una famìlia cheret unu traballu, non unu sussìdiu.