Imprentas 116 – Archeologia e preistòria in Instagram

RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 116 - Archeologia e preistòria in Instagram
/

Imprentas –  di Ivan Marongiu

Archeologia e preistòria in Instagram: sas letziones in sardu de sa jersesa Sara Corona

Fàghere didàtica a distàntzia  alleghende de  archeologia e preistòria in sardu cun istòrias de Instagram? Si podet, e b’at chie at àpidu s’idea!  In custu perìodu acanta s’est impreada meda sa didàtica a distàntzia, in ue sas letziones de sas matèrias iscolàsticas si nche sunt  dèpidas adatare, pro apretu, a formas de comunicatziones noas, b’at chie impreat limbàgios cuntemporàneos pro ispiegare temàticas de grandu interessu. Est su casu de Sara Corona, giòvana istudiante jersesa de archeologia, chi est proponende un’interessante sèrie de letziones in lìnia, pro mèdiu de sas istòrias de Instagram, de preistòria e archeologia.

Sara at tentu sa bella idea de propònnere calicuna de custas letziones in sardu, limba a s’ispissu cunsiderada pagu adata a s’istùdiu de matèrias sientìficas, ma issa  est istada capatza de sutaliniare cosas pagu connotas de s’archeologia e de sa preistòria, comente  sa narratzione istereotipada de su ruolu de sas fèminas in sas sotziedades de cassadores-regollidores. Ma leghimus ite nos contat Sara de custa passione sua pro s’Archeologia.

“So Sara Corona e apo 25 annos. Apo istudiadu Benes Culturales a indiritzu archeològicu in s’Universidade de Torinu e a pustis de sa làurea apo detzìdidu de sighire unu programma Erasmus chi m’at permìtidu de atzèdere a una bursa de istùdiu e fàghere pràtica de laboratòriu in Ispagna. Fatu fatu apo incumentzadu unu màster de primu livellu in archeologia preistòrica.

Annos faghet non dia àere mai pensadu chi s’archeologia poderet fàghere parte de sa vida mea, ma cando apo incumentzadu su cursu de benes culturales in s’universidade, a pustis de sa primu letzione mi so interessada cun prus passione a custa sièntzia. M’agradat mescamente su fatu chi s’archeologia istùdiat totu sa produtzione umana.

Est istada una cosa non programmada. Pro sa tesi triennale aia incumentzadu a mi documentare de comente sos istùdios de gènere poderent inclùdere s’archeologia, est a nàrrere comente  si faghet chirca archeològica cun una prospetiva feminista. In particulare mi interessaiat  comente in archeologia s’istùdiant e si contant sos òmines e sas fèminas de su tempus coladu. Mescamente in preistòria si tirant a aplicare modellos istereotipados subra sos ruolos de gènere, a esèmpiu cussu meda connotu “òmine cassadore vs. fèmina regollidora”. Apo pensadu chi tratare custos temas, cun sos acrarimentos giustos, in una prataforma sotziale poderet incuriosire sas persone subra custos istùdios. Oe in Itàlia est galu difìtzile chi su modellu “òmine-cassadore” — “fèmina-regollidora” bèngiat postu in duda, a su mancu foras dae sos ambientes acadèmicos, est a nàrrere in s’opinione pùblica: sa narratzione est semper cussa e medas persones nde sunt cumbintas. Su fatu est chi s’archeologia est una sièntzia sotziale, no una sièntzia “pura” e tando tenet una parte manna de interpretatzione chi dipendet meda dae sa prospetiva de chie faghet sa chirca. Chie no istùdiat a s’ispissu no ischit custas cosas, e pensat chi custos logos comunos siant ogetivos. Deo apo chèrridu faeddare pròpiu de custu e posca apo allargadu su campu a àteros temas.

Totu custu l’apo fatu alleghende in sardu. Una novidade galana pro ite podet donare a su sardu unu status de “normalidade”, aberende•li a su mundu de sas sièntzias.  Devo nàrrere chi deo non faeddo su sardu dae semper, l’apo semper cumprèndidu, eja, ma no est de meda chi lu chistiono. In sa famìlia mea comente  in medas àteras non s’est faeddadu meda su sardu, mancari siat sa prima limba de babbu meu. Però l’apo semper intesu faeddare dae cando so minore. In sos primos annos de litzeu apo detzìdidu de lu  imparare bene e dae tando mi so posta a l’istudiare.  A dolu mannu, su sardu no est sa prima limba mea, mancari deo sia sarda. Si esseret pro mie, dia  faeddare in sardu semper e  de cale si siat argumentu. Ma apo agatadu medas dificultades ando apo chircadu de l’aplicare a sas matèrias meas de istùdiu: custu non pro ite su sardu non siat a s’artària o non permitat de afrontare argumentos sientìficos o in generale acadèmicos, ma pro ite mancant sos tèrmines.

Est normale chi sas paràulas pro definire sas cosas manchent cando sa limba (cale si siat limba) non benit impreada pro faeddare de un’argumentu: custu capitaiat fintzas a s’italianu o a s’inglesu a in antis chi s’incumentzaret a fàghere chirca archeològica in s’Otighentos e bennerent a manu a manu coniados sos tèrmines pro nominare sos cuntzetos e sos ogetos de riferimentu. In sardu custas paràulas depent èssere galu coniadas. Pro immoe mancat tando una prataforma comuna de riferimentu pro sos tèrmines archeològicos e gasi apo dèpidu complicare su traballu pro cumprèndere comente in sos vìdeos podia assuprire a custa farta. Pro sos tèrmines chi impreo apo consultadu  diversas fontes e apo fatu  riferimentu a sos faeddos sardos de ogni die. Gasi apo seberadu de nàrrere “tretu” pro “situ archeològicu” o “forada” pro “iscavu”, ma non sena fàghere nàschere dibatimentos tra sas persones de su cuntestu meu de riferimentu subra sos tèrmines de impreare e si significu issoro.

In sustàntzia creo chi sos fartas chi apo in pessu descritu, comente  cussa de unu riferimentu comunu, siant a s’ispissu impreadas comente  “iscusas”: un’ausèntzia de sas istitutziones in custu sensu non diat dèpere èssere permìtida, ma non nos diat dèpere  mancu firmare. Su sardu est una limba bella e comente  totus sas àteras limbas faghet a la impreare pro cale si siat argumentu e arresonu, faghet a fàghere archeologia in sardu e a sa farta de tèrmines si podet rimediare. Est suta de sos ogros de totus chi b’ant problemas in vàrios frontes, dae sa chirca a sa tutela e sa valorizatzione. A s’ispissu b’at farta de fundos ma est fintzas beru chi mancat pròpiu sa voluntade de los pònnere in òpera. In Itàlia si tirat a dare pretzedèntzia a s’archeologia medievale e clàssica e sa Sardigna divenit perifèrica in custu arresonu, otenende pagu interessu pro sa chirca. E cando b’at interessu, a bias est tropu atzentradu in s’edade nuràgica (comente chi su restu no esseret importante) chi benit fintzas istrumentalizada. Devimus ischire cantos sitos in Sardigna siant postos in cunditziones de seguridade e in manera cunsighente  depent èssere acontzados e postos a disponimentu de su pùblicu. Sunt cunsideros importantes de fàghere, fintzas sa lughe de àteros fenòmenos chi impedint s’istùdiu sèriu comente sa gasi narada criptoarcheologia chi in medas oe mutint “fantarcheologia”. Est craru chi deo la cuntrastu, ma a dolu mannu cumprendo fintzas pro ite custa esistat e pro ite si difundat: si non benint dados trastos adatos pro cumprèndere e istudiare su passadu e sos sitos archeològicos, est impossìbile creare ligàmenes tra una populatzione chi abitat unu determinadu territòriu cun sas evidèntzias de una vida colada. Si custas cosas non s’insegnant in sas iscolas est normale chi unu sardu de su paisu X no iscat ite siant pro esempru sas istruturas nuràgicas chi inghìriant sa bidda sua. Custas fartas graves nos imponent bisiones de àtere, chi non sunt nostras, chi nos istèsiant dae s’istòria nostra de sa cale nos devimus torrare a apropiare.

Pro sos videos de archeologia apo retzidu medas cummentos positivos e ispero de pòdere creare medas àteros videos de interessu. Tra sos istùdios chi prus mi praghent in prus de s’archeologia preistòrica b’at fintzas s’archeologia post-coloniale e s’archeologia polìtica, mancari apo a fàghere carchi cosa in mèritu in su benidore. Podide agatare sos vìdeos meos in su canale meu Instagram chi si mutit archeocosas e ispero chi bos  potzais apassionare fintzas bois a s’archeologia!

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *