Imprentas 83 del 3.3.2021  di Ivan Marongiu

Sas ferrovias betzas si trasformant in percursos pro bitzicletas

Su recùperu de sas ferrovias dismìtidas podet intzentivare sa mobilidade in bitzicleta, su turismu lentu e sa valorizatzione de sos territòrios. Cusru est su chi at sutaliniadu sa FIAB presentende sos resurtados de una chirca dae ue nde essit a campu chi est crèschidu in totus sas regiones italianas su nùmeru de sas tratas ferruviàrias dismìtidas e torradas a cunvèrtere in pistas tziclàbiles.

Sas Ferrovias Dismìtidas rapresentant in Itàlia unu patrimòniu de prus de 5.000 km. Su recùperu issoro est unu tema dae semper caru a FIAB-Federatzione Italiana Ambiente e Bitzicleta chi, giai in su 2010, aiat realizadu una prima chirca importante a tìtulu Dalle rotaie alla bici,  cun sa punna dòpia de classificare su chi giai esistit e de cumbìnchere sos polìticos e sos amministradores a atuare progetos e sèberos pro sa ricualificatzione de sas tratas ferroviàrias non prus in usu e pro sa reconversione issoro in percursos dedicados a su turismu lentu.

A 10 annos de distàntzia una chirca noa de FIAB, coordinada dae Antonio Della Venezia (moderadore regionale FIAB Veneto e presidente de su comitadu tècnicu sientìficu de Bicitalia.org), faghet una fotografia agiornada chi donat una immàgine  cumplessiva otimista, cun su 60% in prus de chilòmetros de ferrovias dismìtidas chi oe sunt istados recuperados e trasformados in tziclàbiles, colende dae sos 640 pretzedentes a a prus de 1.000 km de oe. “Si tratat de unu datu positivu – cummentat Antonio Della Venezia – chi cunfirmat un’interessu semper prus mannu de sos amministradores nostros pro una temàtica chi, finas a deghe annos faghet, fiat belle totu disconnota, francu carchi etzetzione”.

Recuperare una Ferrovia Dismìtida  signìficat, difatis, tènnere bia sa memòria e s’istòria de un’infrastrutura, dende dignidade noa a su traballu realizadu mancari prus de setanta annos a oe cun s’impinnu de meda operajos, medas de sos cales, mancari ant fintzas pèrdidu sa vida pro lu fàghere. Sos progetos de ricualificatzione includent semper su recùperu de òperas de arte autenticas, comente gallerias, pontes, viadotos casellos e istatziones, chi sunt unu patrimòniu culturale e architetònicu importante de su paisu Nostru. In prus,  sena contare sa destinatzione de impure noa, ricualificare unu tretu de ferrovia cunsentit de evitare su consumu de terra pùblica vìrgine: si tratat duncas de interventos chi ant respetu de s’ambiente e cun un’impatu mìnimu in su territòriu.

Segundu s’ùrtima chirca de FIAB sas tratas ferruviàrias dismìtidas  riconvertidas in tziclovias  sunt coladas dae 42 in su 2010 a 57, interessende totus sas Regiones, francu sa Badde de Aosta e su Molise chi, però, ant pagas tratas serradas, e in prus dae pagu tempus.

Sas regiones prus virtuosas, in pràtica sas chi ant  prus tratas ferroviàrias recuperadas e cunvertidas in percursos Tziclabiles, sunt su Vèneto cun 165,5 km (comente sa Treviso-Colzé de 54 km e sa trata de 42 km Calalzo-Cimabanche ), sighidu dae s’Emilia Romagna cun 132,2 km e dae sa Lombardia cun 121,3.

A custas si unint regiones chi, in modu indipendente dae su nùmeru de chilòmetros de ferrovias dismìtidas  ricualificadas in tziclovias, ant dimustradu una dinamitzidade importante e una volontade manna a crèere in  custu tipu de investimentos. In deghe annos, dae su 2010 a su 2020, sa regione prus ativa est istada s’Umbria, dae 11 a 73 km cun unu +564%, sighida dae sa Basilicata, dae zero tratas recuperadas a 41,6 km, est a nàrrere +416%, e dae s’Abrutzu (+425%) una bia cumpletadu su cantieri abertu  in sa Costa dei Trabocchi.

Sa trata ferroviària cun prus chilòmetros recuperados est sa Godrano-Ficuzza-San Carlo in Sitzìlia, 62 km cunvertidos in tziclovia ma chi netzèssitant de prus atentu in tèrmines de interventos de mantenidura e cunservatzione; poi  in Friuli sa trata Tarvisio-Gemona de 58 km fatu de sa tziclovia de s’Alpe Adria.

“Abbaidende sos datos chi nde istupant dae sa chirca – cummentat Antonio Della Venezia – si notat chi, paris cun s’impinnu de carchi regione, mescamente in su Nord Itàlia, chi podimus definire istoricamente ativas e sensìbile a sas temàticas de sa mobilidades tziclìstica e in ue si registrant sos interventos prus mannos, bi sunt fintzas esèmpios importantes in  su Tzentru e in su Sud de Itàlia. In Basilicata andant a in antis sos traballos de recùperu de duas ferrovias dismìtidas, mentras in Umbria sunt istados postos fundos pro su completamentu de sa Spoleto-Norcia (7 km in progetatzione tra Villaggio Volpetti e Serravalle di Norcia) e sunt istados aviados sos traballos pro su recùperu de 50 km tra Monte Corona e Fossati Vico in s’Eugubino. E mancari bi siat regiones comente  Piemonte, Marche, Lazio, Campània, Pùglia e Calàbria, in ue ue esistet un’importante patrimòniu de ferrovias dismìtidas chi non sunt istadas galu ricunvertidas, b’at unu interessu importante pro custa temàtica”.

Sos vantàgios diretos e indiretos chi su recùperu de una trata de ferrovia dismìtida portat, sunt medas beru: valorizatzione de territòrios minores comente sas biddas de monte; isvilupu, mancari minore, de s’economia locale; suportu cuncretu a su tzicloturismu e a sa mobilidade sostenìbile cuotidiana; intzentivu pro sa ripresa o s’abertura de servìtzios e atividades alberghieras pro sos tzicloturistas.

“Una trata de ferrovia serrada, acontzada e  cunvertida in unu percursu tzicloturìsticu, divenit giai a sola un’atratzione pro cussu territòriu – cunfirmat Antonio Della Venezia, chi agiunghet – S’atratzione chi regalat unu percursu de custu tipu est prus mannu de una normale tziclovia, pro ite signìficat pedalare in sa memòria e in s’istòria e respirare un’àera diferente, podimus nàrrere mìtica”.

“Bitzicleta e trenu sunt sos mèdios sostenibiles de primore, in sas distàntzias curtzas sa prima e in sas distàntzias mèdias e longas s’àteru. Ambos duos tenent un’istòria longa a palas, ma fintzas unu benidore totu de isvilupare, comente  cunfirmadu dae su Green Deal Europeu de Ursula von der Leyen, chi puntat in sos trenos lestros a su postu de sos aeroplanos pro sas tratas continentales – decrarat Alessandro Tursi, Presidente FIAB e Vitzepresidente de ECF-European Cyclists’ Federation de cale FIAB faghet parte, chi ispiegat: – Bene bèngiat tando su trasportu ferroviàriu, ma cando est trasportu beru, cun cursas cuotidianas acumpangiadas fintzas dae trenos turìsticos.

Una lìnia ferruviària, respetu a una tziclàbile, cheret costos de manutentzione mannos  pro sa colletividade, non sostenìbile e non giustificabiles pro sos biàgios turìsticos domenicales ebbia o addiritura ocasionales. Lassare una lìnia ferruviària pro sos trenos turìsticos, duncas pro pagas cursas in s’arcu de un’annu intreu, signìficat precludere a sa colletividade su bene prus mannu chi nde diat derivare dae sa cunversione in tziclabile, est a nàrrere aberta a totus e  totus sas dies, a ogni ora de sa die. Su tziclàbile in prus, permitit de atzèdere a su territòriu, de lu bìvere e de l’abbivare in modu continu, metro pro metro, mentras cun sos trenos turìsticos su territòriu si podet visitare in modu discontinuu, in sas  istatziones ebbia e a sa lestra puru”.

Tocat a si mòvere. Semus perdende sa capatzidade de bisare, mancari s’Itàlia siat prena  de richesas ispantosas. Fintzas in Sardigna b’at possibilidade de cunvertire sas ferrovias in pistas tziclàbiles. Un’esempiu est sa Ìsili-Villacidro. Costruida in sos annos deghe de su Noighentos de sas Ferrovias Cumplementares de sa Sardigna pro collegare su Sarcidano cun su Campidanu. In su 1956 sa lìnia ferruviària Ìsili-Villacidro est istada sostituida dae autolineas. Immoe podet divènnere una tziclovia. S’assòtziu FIAB de Casteddu, CittàCiclabile, at organizadu medas manifestatziones pro chistionare de s’oportunidade de su recùperu de medas tratas de ferrovia, comente sa chi collegat Casteddu a Barùmini. In prus si podent recuperare sas domos cantoneras chi podent divennere albergos o ostellos.  Su riprìstinu de sas ferrovias serradas in forma de percursu turìsticu tziclopedonale in prus praghet a sas comunidades locales, pro ite batint in deretura medas turistas e una calidade de vida mègius.