Imprentas 78 del 27.02.2021 Ivan Marongiu
Magdalena, fìgia de Desaparecidos. Una famìlia originària de Samugheo distrùida dae su regìmene militare argentinu
B’at tragèdias chi a s’ispissu parent a largu in s’ispàtziu e in su tempus. Cando nde intendimus faeddare las iscurtamus ma cun sa distàntzia chi s’impreat pro cussu chi non bos riguardat opuru chi cunsideramus un’episòdiu minore de s’istòria. A bortas però, bastat a las iscurtare cun unu pagu de atentu e si cumprendet chi sos protagonistas de cussa tragèdias giughent nùmenes e sambenados familiares: Marras, Mastino, Ghisu, Zidda, Perdighe. Sunt sos sambenados de sos desaparecidos de orìgine sarda protagonistas de su dramma chi at insambenadu s’Argentina tra sa segunda metade de sos annos Setanta e sos primos annos Otanta, contadu sa prima borta dae Carlo Figari in su libru “El Tano”. Sunt istòrias comunas a chèntinas de piseddos e piseddas chi aiant petzi sa “culpa” de crèere e de gherrare pro ideales de libertade e egualidade sotziale. Istòrias chi in Sardigna sunt pagu nòdidas e chi amus su dovere de fàghere connòschere.
Brandsen, tzitadina minore a setanta chilòmetros dae Buenos Aires. Note tra su 5 e su 6 de ghennàrgiu de su 1977. A su chilòmetru 56 de su caminu provintziale 215, a pagu tretu dae s’intrada de sa tzitade, b’at unu ponte chi atraessat su riu Samborombon. In s’asfaltu, b’at diversos mortos isparados a balla.
Sa die sighente sas autoridades de su Primu Corpus de s’Esèrtzitu comùnicant chi b’est istada un’isparatòria. Sos giornales allegant de unu cumandu de delincuentes soversivos cun 10 màchinas chi in su ponte at tentu posta a sos mezos de su Servìtziu penitentziàriu de sa Provìntzia de Buenos Aires e a s’iscorta militare sua. S’iscopu fiat su de liberare a Dardo Cabo e a Roberto Rufino Pirles, duos soversivos in trasferimentu a su càrtzere de Sierra Chica. Sos duos, paris cun chimbe anònimos membros de su cumandu, sunt abarrados mortos in s’isparatòria. Sos mortos sunt isfigurados dae sas deghinas de ballas càlibru 7,65, su matessi munitzionamentu in dotatzione a s’esèrtzitu argentinu.
Ma in cussos corpos b’at calicuna cosa de istranu. Sos duos presoneris sunt istados isparados a palas ebbia, e sos terroristas ant retzidu totus unu corfu sicu a conca. Sa chi benit presentada comente una vitòria de sas fortzas de s’òrdine, s’assimìgiat a un’esecutzione de presoneris.
Portu de Buenos Aires, 9 de maju 1950. Dae sa nave San Giorgio partida dae Nàpoli, sa matessi pigada duos annos prima dae Erich Priebke pro lòmpere in Argentina, isbarcant sos emigrados italianos. Tra issos bi sunt paritzos sardos, comente Basilio Perdighe, 40 annos, maniale de Samugheo chi paris a una truma de àteros sardos de bidda sua s’est fuidu dae sa Sardigna in chirca de fortuna comente bacàrgiu in sos sartos de sa Patagònia. Andat a bìvere in su bidditzolu de Cipolletti, dae su su nùmene de s’ingegneri italianu chi aiat progetadu sa regolamentatzione de sas abbas de sa zona de su Rio Negro.
Non meda tempus a pustis Basilio faghet arribbare dae Samigheo fintzas a Franca Milia, una pitzoca chi aiat cojuadu pro procura. Traballende meda si faghent sa domo, aberint unu matzellu e cun sa nàschida de Graziano Victorio e de Ana Maria Rita, pesant sa famìlia issoro.
La Plata 1976. Dae carchi annu Graziano e Ana sunt andados a istudiare giurisprudèntzia e meighina a s’universidade de La Plata. Istant in un’apartamenteddu comporadu dae sa mama Franca, chi fiat abarrada viuda de Basilio e si fiat torrada a acumpangiare cun Giovanni Tatti, de bidda sua etotu, dae su cale aiat tentu una fìgia. Sos duos piseddos sunt militantes de sa Gioventude Universitària Peronista, apenditze istudentesca de sos Montoneros. Graziano, chi totus mutint “Pichi”, est fintzas apassionadu de giornalismu e frecuentat “s’Escuela de periodismo platense”. In su mese de trìulas de su 1974 s’est cojuadu cun Graziela “Chela” Sagues, una pitzoca de Noecochea connota in sa mensa universitària, cun sa cale at a àere una fìgia, Magdalena. S’impinnu polìticu però sighit, e in sa domo issoro s’addòbiant sos cumpàngios de sa militàntzia. Sight fintzas sa faina giornalìstica e su traballu in su colorificio de Guido Carlotto, babbu de Laura, un’ativista de sos Montoneros.
Su 24 de martzu unu corfu de istadu de sas fortzas armadas nde betat a Isabela Peron. Sos militares de Videla instàurant sa ditadura. Cumintzat su dramma de sos Desaparecidos. Istudiantes, traballadores, artistas, giornalistas e sindacalistas benint arrestados, leados in sos tzentros de detentzione clandestinos e a pustis de èssere istados interrogados e torturados benit fatos isparire.
Su 26 de cabudanni Ana Rita benit arrestada e inserrada in su tzentru de detentzione de La Cacha. Graziano cumintzat a girare armadu, ma su 16 de nadale benit arrestadu. Fintzas Graciela s’intendet in perìgulu. Pro custu mandat sa pitzinna dae sos genitores a Noecochea e avertet sa famìlia Pèrdighe. Franca Mìlia movet in deretura a La Plata ma cando arribbat iscoberit chi sa die prima, su 22 ghennàrgiu 77, una patota — gasi benint mutidas sas iscuadras de sa morte de Videla — at prelevadu fintzas a Chela. Pagos meses a pustis Laura Carlotto puru benit arrestada e assassinada a pustis de àere partoridu. Mama sua, Estela, at a devènnere una de sas fèminas sìmbulu de sas Nannais de Plaza de Mayo.
In su 1985 Magdalena tenet 9 annos. In ghennàrgiu est istada in Sardigna cun sa nannai. Galu oe ammentat su caminu malu pro lòmpere a Samugheo e su bestire traditzionale de sa bidda chi aiat fintzas provadu. Ammentat Casteddu puru, in ue aiat bidu pro sa primu bia in sa vida su nie, cando aiat fatu bìsita a su mercadu de Santu Beneitu cun sos bancos prenos de fruta e de pische.
In cussu matessi perìodu Magdalena agatat su libru ‘Nunca Mas’, un’òpera chi contat sas testimonias de ex presoneris chi faeddant de sos tzentros de detentzione clandestina, de torturas e de s’iscumparta de medas giòvanas. Est tando chi Magdalena cumprendet de èssere un’Hija, una fìgia de Desaparecidos, prus fortunada in cunfrontu a medas de sa generatzione sua intregados a is famìlias de militares, ma issa puru una pitzinna abarrada òrfana pro neghe de su regìmene.
In una note de su 2010 Magdalena bisat a mama sua. Su mangianu sighente arribbat sa telefonada de s’Iscuadra Forense de Antropologia Argentina, chi l’aiat comunicadu de àere identificadu sos restos de Graciela in una fossa comuna in su campusantu de Avellaneda. “Apa a èssere semper reconnoschente a cussas persones, pro ite su chircu s’est cungiadu, nemos mèritat de istare in una fossa cun àteros mortos, totu diant dèpere àere su deretu de pregare sos pròpios parentes, de los pòdere bisitare e de pònnere unu frore in sa tumba issoro.
Sas chinisinas de Graciela s’agatant oe in s’Àndala de sa Memòria in ue istant sas targas postas in ammentu de sos desaparecidos de Necochea. Magdalena isperat de pòdere agatare fintzas sos restos mortales de su babbu Graziano e de sa tzia Ana. “Los hermanos Perdighe” sunt istados mortos che canes in un’isparatòria ammaniada dae sas iscuadras de sa morte in su ponte de Brandsen paris cun sos cumpàngios Delmirio Villagra, Felix Escobar e Roberto Rufino Pirles. Sa veridade est essida a campu in su 1985 ebbia. In su ponte est istadu postu unu monumentu in ammentu de cussu fatu tràgicu e a sos frades Perdighe est istada intitulada sa biblioteca de sa Comunidade Educativa de Cipolletti.
Custu non podet èssere una consolatzione, seguru, ma però podet serbire a cortivare cussa memòria cantada dae su cantante argentinu Leon Gieco, “arma de sa vida e de s’istòria”, pro fàghere a manera chi cussa gherra fea e su dramma de sos desaparecidos non torrent a sutzèdere mai prus.