Imprentas 217 del 28.06.2021 di Ivan Marongiu
Sas màllias de sas natzionales europeas
Pro ite su colore de sa natzionale italiana est s’asulu, cussu de sa Germània est su biancu e su de s’Olanda s’arantzu? Cussas de Itàlia, Germània e Olanda sunt divisas istòricas de su fùbbalu europeu, ma sunt fintzas cussas chi ant unu colore diversu dae sas rispetivas banderas natzionales.
S’Itàlia, in su fùbbalu comente in su basket, in su rugby e in totus sos àteros isport, giogat cun su colore asulu de sa domo reale de sos Savoja. S’orìgine est de su 1366, cando Amedeo VI de Savoja, in partèntzia pro sas Crotzadas, l’aiat postu a costadu de su ruju e de su biancu in onore de sa Madonna.
S’impreu de s’asulu in sos esèrtzitos de sos Savoja si fiat consolidadu in sos sèculos sutzessivos e fiat istadu impreadu in sas primas banderas tricolores e in fines in sa bandera de su Regnu de Itàlia. S’asulu at a isparire a pustis de sa fine de sa Segunda Gherra mundiale cun sa proclamatzione de sa Repùblica e s’esìliu de sa famìlia reale. In su mentres però, fiat giai devènnidu su colore de sa natzionale de fùbbalu. Ma sa primu bia chi s’Itàlia aiat giogadu in una partida ufitziale, in su 1910, aiat impreadu màllias biancas, cussas asulas ant a èssere introduidas a cumentzare dae sa tertza partida, giogada in su 1911 contra s’Ungheria.
Sa natzionale europea chi s’Itàlia at àpidu semper prus rivalidade est sa Germània e fintzas in sa màllia de sos tedescos su colore printzipale no est cussu de bandera. Unu tempus sas natzionales tedescas bestiant màllias biancas sena perunu disegnu e bragas nieddas. Cun su colare de su tempus est istadu introduidu fintzas su grogu e su ruju de sa bandera, ma su colore printzipale abarrat semper su biancu. Custu est unu colore chi s’agatat de continu in sas banderas de sos istados germànicos. Podet èssere cunsideradu unu riferimentu a su colore natzionale de sa Prùssia, s’antigu istadu europeu chi in su 1871 aiat postu a pare sa Germània unificada. In su matessi annu, in sa bandera noa de s’Imperu tedescu, su biancu fiat istadu acostiadu a su ruju e a su nieddu.
In sos annos sa Germània at impreadu fintzas su colore birde, unu sèberu chi si pensaiat esseret un’omàgiu a s’Irlanda, sa primu natzionale a àere atzetadu de giogare contra sa Germània de s’Ovest a pustis de sa Segunda gherra mundiale. Ma custa cosa non torrat a veridade: difatis s’Irlanda non fiat istadu nen sa prima nen sa segunda. Fiat istada pretzèdida dae Àustria e Turchia. Su birde est imbetzes su colore de sa federatzione de fùbalu tedesca, fundada in su 1900.
Tra sas 24 natzionales chi leant parte a sos Europeos de ocannu, s’ùrtima a tènnere unu colore diferente est s’Olanda, chi in calicunu perìodu, comente in custu, in prus de su colore arantzu de sa màllias giogat fintzas cun bragas e mìgias nieddas, àteru colore non presente in sa bandera sua, chi est ruja, bianca e biaita.
Su colore arantzu si referit a su nùmene de sa famìlia reale olandesa, sa domo de sos Orange-Nassau. S’antepassadu issoro, Guglielmo de Orange, est cunsideradu su babbu fundadore de sos Paisos Bassos. Guglielmo fiat nàschidu in Germània e in su 1544 aiat eredadu possedimentos in sos Paisos Bassos e fintzas su printzipadu de Orange, in su sud de sa Frantza, leende duncas su nùmene de Guglielmo de Orange. Posca, in sa prima fase de sa Gherra de sos Otant’annos, aiat contribuidu a liberare sos Paisos Bassos dae sa dominatzione ispagnola a su cumandu de s’esèrtzitu de sas Provìntzias unidas. Dae tando s’arantzu simbulègiat s’unidade natzionale olandesa. Ma dae cando esistent sas segundas e sas tertzas màllias, Olanda e Germània ant bestidu fintzas divisas realizadas cun sos colores de sas banderas issoro. S’Itàlia, in su fùbbalu, mai. Antzis, cando tres annos a oe aiat propostu sa tertza màllia de colore diversu, si sunt iscasiddadas medas polèmicas pro su sèberu fatu, pro ite fiat contra sa traditzione chi imponet s’asulu e su biancu.
Ma a banda custas caraterìsticas de sas divisas de Itàlia, Germània e Olanda, tocat a nàrrere chi ocannu sas màllias de sos Europeos ant fatu brigare unu pagu de gente. Giai dae cando sas vàrias aziendas de bestimenta isportiva ant comintzadu a presentare unas cantas màllias in su mese de santandria de su 2019 bi fiant istadas paritzas discussiones. Sa sotziedade Puma, pro esempru, aiant presentadu pro s’Itàlia una màllia birde, comente singiale de sa “rinàschida” de sa Natzionale a pustis de s’esclusione dae sos Mundiales de su 2018. Totus si fiant abbolotados, sena ischire però chi si trataiat solu de una de sas tres màllias ufitziales obrigatòrias, sa prus pagu impreada a pustis de cussa ufitziale asula e de sa bianca, apuntu.
Una cosa comente a custa, ma cun prus pagu polèmicas, est sutzèdida cun sa segunda màllia de sa Tzèchia, chi duos annos a oe aiat detzìdidu de abbandonare pro unu pagu su biancu comente segundu colore introduende unu birde isparmadu. Calicunu mese a oe però sa màllia birde, custa puru fata dae sa Puma, nche l’ant bogada e sostituida dae una prus clàssica, bianca.
Ma a pagas dies dae su cumintzu de sos Europeos, cun sa presentada de sas àteras màllias, sas discussiones si sunt fatas galu prus sèrias. Pro s’esòrdiu in su torneu europeu de sa Matzedònia de su Nord, s’azienda tedesca Jako aiat propostu una sèrie de divisas diversas dae cussas impreadas finas a su 2016. Sa màllia noa fiat de unu colore purpurinu, in omàgiu a su Vaticanu. Ma in deretura sos tifosos aiant comintzadu a criticare sa natzionale pro su colore seberadu, prus addatu a su Portugallu chi non su minore istadu balcànicu. Su maju coladu sa federatzione at dèvidu atzetare sas crìticas de sos tifosos, e gasi sa Matzedònia s’est dèvida presentare a sos primos Europeos de s’istòria sua cun divisas betzas de chimbe annos.
In fines su casu de s’Ucràina, su prus iscandalosu pro ite at interessadu fintzas sa polìtica. Pro òrdine de s’UEFA at dèvidu modificare sa primu màllia groga, realizada dae s’azienda ispagnola Joma, pro ite l’islogan “Gloria a s’Ucràina” e “Gloria a sos eroes” imprentados in intro e in foras de su colleto sunt istados cunsiderados unu riferimentu polìticu, e pro regulamentu una natzionale de fùbbalu non los podet impreare in nessuna manera. Sos islogan fiant cussos impreados durante sos abbolotos chi in su 2014 aiant causadu s’istesiamentu de s’ex presidente ucràinu filorussu Viktor Yanukovych.
Sa Rùssia s’est chesciada fintzas pro more de sas làcanas natzionales disegnadas in sas petorras de sas màllias, acanta est rapresentada fintzas sa penìsula de Crimea, chi est istada annètida dae sa Rùssia dae sete annos, e sos territòrios separatistas filo-russos de Donetsk e Lugansk. S’UEFA però no at ordinadu peruna modìfica, sende chi sas làcanas sunt cussas reconnotas dae sas Natziones Unidas.
Pro sos matessi motivos a sa base de custu intzidente diplomàticu, in su sortègiu de sos girones de sos Europeos s’UEFA at impedidu chi Rùssia e Ucràina s’adobiarent in su matessi grupu, comente sutzedet dae annos fintzas in sas cumpetitziones europeas pro iscuadras. Si Rùssia e Ucràina ant a arribbare a giogare una contra s’àtera, at a pòdere sutzèdere solu in sos ùrtimos turnos de sa fase a eliminatzione direta, una cosa prusaprestu improbàbile bidas sas bassas cuotatziones de sas duas iscuadras.