Imprentas 138 -Su 12 de abrile fiat s’anniversàriu de s’impresa de Gagarin in s’ispàtziu

RMC - Radio Macomer Centrale
RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 138 -Su 12 de abrile fiat s’anniversàriu de s’impresa de Gagarin in s'ispàtziu
/

Imprentas  di Ivan Marongiu

Su 12 de abrile fiat s’anniversàriu de s’impresa de Gagarin in s’ispàtziu

Sessanta annos a oe, su cosmonàuta russu est istadu su primu òmine a intrare in òrbita a inghìriu de sa Terra.

«Su panorama est in manera assoluta bellu e nou… sa superfìtzie terrestre càmbiat colore mentras benit illuminada dae su chelu nieddu, acanta potzo bìdere bene bene sos isteddos». Sa boghe est de su primu cosmonàuta de s’istòria: Jurij Gagarin. Est su 12 de abrile de su 1961. Cussa die, in su cosmòdromo de Bajkonur, in su Kazakhstàn, pariat una die comente a medas àteras. Finas a cando, a sa base de sa prataforma de làntziu “nùmeru 1”, lompet unu postalinu che a cuddos impreados pro sas gitas turìsticas. S’autoveìculu biancu e arantzu, si firmat a pagu tretu de sa prataforma subra sa cale est imbarada sa  turre manna a tralitzos metàllicos, chi imbòligat unu razu vetore mutidu “Zemiorka”. In mesu a cussu impìrigu de pontègios e tubos metàllicos, bi sunt unas cantas passerellas chi giughent a sos “puntos nevràlgicos” de su razu, artu unos 40 metros.

Dae su postalinu nde essint duos òmines cun una tuta de bolu colore arantzu, e cun unu cascu pressurizadu; saludant, e posca cun un’iscatu repentinu serrant su visore esternu de sos cascos issoro. Prima de intrare in s’ascensore Gagarin saludat atzinnichende sos bratzos  sos tècnicos chi l’ant isetadu e chi lu ant acumpangiadu finas a sa pigada partis cun su collega (German Titòv), chi però at a restare a terra, essende sa riserva sua. Cando s’ascensore lompet a sa parte prus arta de sa turre, su cosmonàuta rugrat su bratzu metàllicu e lompet finas a s’abertura de unu bucaportu minore tzirculare, cun su portellone abertu. Intrat a intro e in pagu tempus si ponet istèrridu in s’ùnicu setzidòrgiu postu a s’internu de su navieddu, collocadu in subra de una cadreedda catapultàbile. Su navieddu est sa Vostok 1 (in russu: “Oriente”). In cussu momentu su nùmene de su cosmonàuta nemos lu connoschert,  ma intro de un’ora l’at a ischire totu su mundu.

Jurij Gagarin fiat nàschidu su 9 de martzu de su 1934 in su bidditzolu russu de Klušino, in sa provìntzia de Smolensk. Fiat unu pilota de s’aviatzione russa, cun unu currìculum ideale pro sas rechestas de sos responsàbiles de su programa russu. Sa seletzione fiat istada fata in su 1960. Su babbu fiat unu mastru de linna, e sa mama massaja. Su primu cosmonàuta de s’istòria fiat cojuadu cun un’infermiera, Valentina, de un’annu prus giòvana de issu. A s’època de su primu istòricu bolu orbitale suo, Jurij fiat giai babbu de duas fìgias, Elena e Callina, nàschida agigu chimbe chidas a in antis. «Sorre mea e deo nos amus pèrdidas su momentu de màssima glòria pro babbu nostru, ma in realidade su mitu restat indistrutìbile – at naradu Elena Gagarina, in un’intervista lassada a su giornale Avvenire in sa Reggia Reale de Venaria, in Torinu – Deo aia  duos annos ebbia cando issu aiat fatu sa missione. Ammento però sos annos sighentes, fiat semper impinnadu in su programa ispatziale. E ammento bene, a dolu mannu, sas dies drammàticas de morte sua. Sa  truma de gente chi aiat leadu parte a s’interru, sas condulèntzias de su mundu intreu… Babbu meu fiat un’òmine de cabbale a beru. E mancari nois lu bidìamus pagu, cando fiat cun nois non nos faghiat mancare s’amore suo, sas atentziones suas. Abarrat un’icona non solu pro sa Rùssia – agiunghet Elena, chi est istòrica de s’arte e retora de sos Museos de su Cremlino – ma pro totu su mundu. In ogna logu acanta so istada, in cale si chi siat natzione de su mundu, fintzas a pustis de totu custu tempus mi faghent intèndere comente siat galu manna s’ammiratzione pro issu, chi pro medas oramai est comente unu mitu».

Su razu vetore allumaiat sos motores suos e rugraiat su chelu de su Kazakhstàn, cando a Mosca fiant sas 9,07. Su filmadu de sa partèntzia, ammajadore meda, fiat istadu difùndidu e fatu connòschere a totu su mundu petzi sete annos a pustis: « Pojechali!, Partèntzia!», comùnicat Gagarin, chi in 10 minutos intrat in  òrbita a fùrriu de sa Terra: «Su chelu – aiat naradu – lu bido nieddu, totu nieddu, e suta de mene bido sa Terra biaita. Longu de s’orizonte b’at una corria de un’arantzu brillante chi posca si furriat in  colore biaitu, e posca colat a su nieddu. Su chi mi corfit de prus est comente sa Terra pàrgiat a prese, fintzas dae custa arteria, a mìgia de chilòmetros».

Sa Vostok 1 fiat colende subra s’Amèrica Latina, pro sighire posca conca a su Sud de s’Atlànticu e de s’Àfrica. A pustis de un’òrbita cumpleta a fùrriu de sa Terra, aiat cumentzadu sa manovra de torrada, matanosa meda, atraessu sos pìgios atmosfèricos. A unos 7 chilòmetros si fiat abertu su paracaidas provisòriu, sighidu a 4 chilòmetros de cuota dae s’abertura de cussu printzipale. Posca, a sa matessi cuota Gagarin si nche fiat iscutu a foras de sa càpsula cun sa cadreedda eietàbile e aiat tocadu terra cun su paracaidas, a distàntzia de seguridade dae su puntu de aterràgiu de sa càpsula.

Fiat aterradu in sa regione de Smelovska, a paga distàntzia dae una baca e dae duos massajos chi dae sa fatoria issoro osservaiant cun ispantu.  S’aterràgiu cun cadreedda eietàbile at a èssere cunfirmadu solu trinta annos a pustis. Si timiat chi, cun s’aterràgiu foras dae sa càpsula, sa missione no esseret omologada dae sa Federatzione Astronàutica Internatzionale. Sos giornales de totu su mundu aiant giudicadu s’impresa “legendària”, e medas aiant definidu Gagarin «unu Cristolu Columbu de sos tempos modernos ». Cun cussa missione fiat comintzada un’era noa: cussa de s’òmine in s’ispàtziu. Un’era chi oe lompet 60 annos. Oe, e oramai dae binti annos, dae 3 a 6 astronàutas istant in modu permanente in  s’ispàtziu, in s’Istatzione Ispatziale Internatzionale. S’òmine  est arribbadu a sa Luna e immoe si pensat de lòmpere a su pianeta Ruju, tràmite sa cooperatzione internatzionale. Ma però  totu fiat comintzadu cussu 12 de abrile de su 1961.

«Non bido perunu Deus dae inoghe». Est sa frase prus famada atribuida a Gagarin. Ma issu non l’aiat pronuntziada mai. L’aiat cunfirmadu unos cantos annos a oe Valentin Petròv, ex cosmonàuta, narende chi Gagarin, batijadu in sa Crèsia Ortodossa, fiat credente. Unu fatu, custu ùrtimu, cunfirmadu fintzas dae s’amigu suo Alekseij Leonov, àtera legenda de sa cosmonàutica. Sa matessi fìgia Elena fiat istada batijada e sa famìlia tzelebraiat semper su Nadale e sa Pasca. E in domo b’aiat medas iconas religiosas. Un’àteru mitu dae ismintzire, duncas, pro su primu òmine in s’ispàtziu e pro sas primas impresas pionierìstica de s’ex Urss.

A pustis de cussa marrania istòrica, Gagarin aiat collaboradu a sa preparatzione de àteras missiones ispatziales, comente sa chi in su 1963 at a portare in òrbita a Valentina Tereskova. A pustis  at a collaborare a s’isvilupu de su navieddu Sojuz (operativu galu oe) e aiat sighidu s’addestramentu, destinadu a cumandare su bolu de sa Sojuz 3, primu de su programa cun echipàgiu umanu a pustis de su de sa Sojuz 1, chi in su 1967 si fiat concruidu in manera tràgica pro Vladimir Komarov, de su cale Jurij fiat sa riserva. Aiat sighidu duncas a fàghere bolos subra de sos aèreos de catza Mig, pro mantènnere su nùmeru de oras de bolu e de addestramentu. Ma su 27 martzu de su 1968, mentras fiat faghende unu normale bolu de addestramentu cun su copilota Seregin, cun un’aèreu de catza Mig-15, aiat pèrdidu su controllu de s’aeroplanu. Aiat detzisu de non si nche iscùdere cun su paracaidas, pro ite su Mig nde diat essere rutu subra de sas domos.  Jurij si fiat mortu a 34 annos ebbia.

Maestosu est su monumentu a issu dedicadu in una pratza de Mosca; artu 40 metros e fraiagadu totu in titàniu, rafigurat sa sia de unu razu in cùcuru a sa cale b’at s’istàtua de su primu cosmonàuta de s’istòria. In totu su mundu, giai dae unos cantos annos, ogna 12 de abrile, assòtzios de apassionados de astronomia e astronàutica de mesu mundu, tzèlebrant eventos de astronomia e de divulgatzione ispatziale mutidos “Juri’s Night”. Sa Note de Jurij, pro s’apuntu, chi in custu 2021, at a èssere tzelebrada meda de prus, siat in biu, pro chie at a pòdere, sia in videocunferèntzia.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *