Imprentas 121 – Walter Schirra, cumandante de s’Apollo 7, fiat originàriu de Bilartzi

RMC - Radio Macomer Centrale
Imprentas 121 - Walter Schirra, cumandante de s'Apollo 7, fiat originàriu de Bilartzi
/

Imprentas 121  di Ivan Marongiu

Walter Schirra, cumandante de s’Apollo 7, fiat originàriu de Bilartzi

Chie l’ischit  si dae s’oblò de s’Apollo 7 su capitanu Wally Scirra apat mai donadu una mirada a sa terra sua de orìgine. Improbàbile, mancari sas ùndighi dies coladas in òrbita in intro de  sa navita ispatziale, su connoschimentu de s’àrbore genealògicu suo si firmaiat a cussu mannoi partidu dae s’Isvìtzera a caddu tra sa fine de s’800 e su cumintzu de su ‘900. Unu de sos primos “space cowboys” americanos no ischiat, o fortzis no ammentaiat, chi su Canton Ticino fiat solu una tapa de su biàgiu longu afrontadu dae sos antepassados suos prima de isbarcare in sos Istados Unidos. Pro ite cussu Scirra àteru no fiat chi sa letura americana de unu sambenadu chi de americanu no at pròpiu nudda: Schirra. Sa famìlia Schirra, difatis, diat dèpere èssere partida pro su Canton Ticino dae Bilartzi. Nde fiant cumbintos sos giornalistas de su Corriere de Napoli chi, su 4 de santugaine de su 1962 ant dedicadu sa pàgina 5 de su giornale pròpiu a s’astronàuta originàriu de Bilartzi. Ma de su scoop partenopeu in USA non nde aiat allegadu nemos, e pro sos americanos Walter Schirra est abarradu pro totus Wally Scirra. Ma fintzas pro su sardu Tito Stagno chi, cummentende sa missione in sos telegiornales de s’època, leghiat su sambenadu de su pioniere de s’ispàtziu a sa matessi manera de sos collegas americanos suos.

In veridade sas origines de Scirra abarrant unu misteru. S’ùnica fonte est pròpiu su Corriere de Napoli. Pro totu sos àteros Wally fiat su nebode de unu titzinesu chi pro carchi motivu aiat unu sambenadu sardu. Fintzas dae sa bidda sua de orìgine no arribbant cunfirmas: «Connosco dae meda custa istòria – aiat contadu s’ex sìndigu de Bilartzi, Alessandro Defrassu – ma però dae sas chircas nostras no amus cumpresu cun seguresa a cale famìlia aparteniat. Tzertu, su sambenadu est sardu e est fintzas meda difùndidu in sa zona nostra. Custu est un’indìtziu ma fintzas una dificultade pro more de su parentadu chi diat pòdere èssere mannu meda, e duncas sa gente at prus dificultade a si nde ammentare cun pretzisione, sende ca sos betzos chi si nde podiant ammentare sunt totu belle mortos». A cumplicare de prus una chirca giai belle impossìbile b’at una àtera cosa puru: «Cunsiderende sas datas chi amus a disponimentu, – aiat naradu su sìndigu- est dàbile chi sa famìlia de orìgine de Walter Schirra apat mòvidu dae Bilartzi in antis de su 1864, s’annu chi su Regnu de Itàlia at istituidu sa prima anàgrafe». Custa a su cumentzu fiat facultativa e fiat divònnida obrigatòria solu in su 1871, in ocasione de su segundu tzensimentu de sa populatzione italiana. Fintzas sos fìgios de Wally, Walter Marty de 70 annos e Suzane de  62 annos, intervistados dae unu giornalista italianu, no ischint nudda de sas origines beras de su babbu: «Apo semper intesu nàrrere a babbu chi fìamus originàrios de una bidda minore de s’Isvìtzera, dae sa cale aiat mòvidu bisaju meu» at ispiegadu Walter Marty chi como istant in San Francisco.

Walter Schirra est istadu su cumandante de sa prima missione Apollo, sa chi depiat testare sa supravivèntzia umana pro su perìodu netzessàriu pro lòmpere a  sa Luna e chi, difatis, at dimustradu chi s’òmine diat àere pòdidu conchistare su satèllite de sa Terra. Su cumandante  de probàbile orìgine sarda est istadu fintzas s’ùnicu astronàuta a partetzipare a sos tres programmas ispatziales istadunidensos chi ant batidu s’òmine in sa Luna: Mercury, Gemini e Apollo. S’esòrdiu suo in s’ispàtziu est datadu a su 3 de santugaine de su 1962 cun sa missione Mercury-Atlas 8. Dae tempus, difatis, Schirra fiat istadu seberadu tra sos 110 pilotas de sa Nasa pro su programma ispatziale. A pustis de sos bonos resurtados otentos cun Mercury-Atlas 8 e cun Gemini 6, in ue b’est istada sa famada manovra de “avicinamentu” tra duos cumponentes de una navitedda ispatziale, Schirra at otentu su cumandu de sa prima missione de su programma Apollo. Wally e s’echipàgiu suo sunt istados iscutos in  s’ispàtziu s’11 de santugaine de su 1968 e sunt abarrados pro 11 dies in òrbita a fùrriu de sa Terra. Sa missione est istada una resèssida tècnica importante meda, ma no est istada ùtile solu pro testare sa mecànica de su primu biàgiu ispatziale foras de s’òrbita terrestre. Durante su bolu, difatis, una sèrie de complicatziones fìsicas aiant cumbintu sa Nasa a dedicare a sos astronàutas fintzas unu suportu psicològicu. Schirra, difatis, est istadu su primu òmine a brigare cun sa Terra dae s’ispàtziu e a mandare a cussu logu sos ingegneris de Cape Canaveral. Fintzas de custa cosa, narat calicunu, si biet chi fiat sardu a beru!

S’Apollo 7 est istada fintzas sa prima navitedda ispatziale a carrare una telecàmera e a trasmìtere sas immàgines dae s’ispàtziu. Fintzas in custa ocasione fiat andadu totu bene,  a banda sa briga cun su controllu missione. Resonende pro logos comunos, Schirra at fatu bìere totu su tosturrùmine tìpicu de sos sardos. Su capitanu si fiat arresfriadu durante sa prima die de missione. Unu ramadiu de pagu contu, si esseret istadu in sa Terra. In s’ispàtziu, però, sa gravidade no agiudat su deflussu de su mucu e sos astronàutas sunt istados costrintos a si sonare de sighidu su nare pro nde fàghere essire su mucu.  Una pràtica chi non diant àere mai pòdidu fàghere durante sa torrada in sa Terra, cando si diant àere dèpidu pònnere cascu e guantes. A s’imbesse de su chi aiat ordinadu Cape Canaveral, chi aiat acunsentidu solu in unu segundu momentu, Schirra e sos duos òmines de s’echipàgiu suo, aiant detzìdidu de torrare in s’òrbita terrestre sena cascu e guantes. Sa timoria chi s’isbaltzu de pressione causadu dae sa torrada in s’atmosfera poderet isfundare sos tìmpanos issoro, tapados de mucu, fiat prus manna de  s’arriscu de pèrdere sa pressione interna de sa navita, cosa chi diat àere causadu sa morte de sos tres astronàutas. Pro fortuna no fiat capitadu nudda de totu custu e s’ùrtima missione de s’astronàuta de orìgine sarda aiat abertu su caminu a sa conchista de sa Luna. Walter Schirra s’at a mòrrere su 3 de maju de su 2007 cun sa fama de eroe.

Ma sos raportos tra sa Nasa, sa Luna e sos sardos no acabbant cun su contu de Wally Schirra. Difatis s’ente ispatziale americanu est portende a in antis unu progetu pro unu possìbile insediamentu umanu in sa Luna chi previdit de fraigare unas cantas istruturas cun su matone lunare. S’idea de custu matone lunare est nàschida pròpiu in Sardigna. Sa Nasa difatis est interessada a su brevetu otentu in s’Universidade de Casteddu dae su professore Giacomo Cao pro sa produtzione de unu materiale formadu dae s’ilmenite, elementu presente in sa superfìtzie de su satèllite naturale nostru. Sas tratativas sunt in cursu. In prus de custu sa Nasa de Houston est esaminende unu segundu brevetu semper de su professore Cao dedicadu a sa bogadura de sustàntzias chìmicas dae s’atmosfera o dae sa terra de Marte, ùtiles pro sa supravivèntzia de s’òmine in su pianeta ruju. Sa chirca, frutu de su «Progetu Cosmic», est istada finantziada dae s’Agèntzia Ispatziale Italiana.

Su progetu de su professore Cao, in pagos faeddos, previdet su fràigu de colònias ispatziales a «chilòmetru zero». «Su progetu de insediamentu – at naradu su professore Cao -, previdet de impreare sos elementos chi esistint giai in loco, pro reduire sos càrrigos e sos costos de trasportu dae sa Terra. Sos istùdios in cursu  rispondent a unu bisòngiu cuncretu chi oramai faghet parte de pranos de sas agèntzias ispatziales. Pro nois, duncas, rapresentat un’oportunidade pretziosa chi devimus isfrutare». A sos istùdios ant partetzipadu su CRS4, su tzentru de càrculu de Sardigna Ricerche, su dipartimentu energia e trasportos de su Cnr, s’Istitutu tècnicu industriale Enrico Fermi de Cosenza e sa sotziedade Corem.

Pro serrare custu aprofundimentu totu dedicadu a sa conchista de s’ispàtziu e a su contributu de sos sardos, allegamus de una cosa prus ligera e simpre. Chistionamus de una foto astronòmica chi est istada premiada dae sa Nasa. Sa foto in chistione, frutu de sa cumpositzione de 60 immàgines de su chelu noturnu, mustrat sa Bia de sa Paza (Via Lattea in italianu)  bida dae sa Sardigna. Sa Nasa at chèrfidu premiare custa foto astronòmica publichendela in su situ internet ufitziale suo. Sa fotografia de su chelu isteddadu de sa Sardigna est istada fata dae unu fotografu islovacu, Tomas Slovinsky chi, in sas notes de ghennàrgiu, est resèssidu a otènnere una foto belle perfeta de su chelu. Difatis, mancari s’aumentu de s’incuinamentu luminosu, su chelu de sa Sardigna est galu oe tra sos prus iscuros de Itàlia e de s’Europa otzidentale. Duncas su mèritu no est totu de su fotògrafu, ma fitnzas de su chelu lìmpiu de s’ìsula nostra.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *